"Ningú et podrà creure suficientment si allò que defensaves en un moment no ho defenses anys després". La frase, pronunciada aquest dilluns per José Luis Rodríguez Zapatero a la seu del PSC per defensar el lideratge de Susana Díaz per sobre de Pedro Sánchez, se li gira com un bumerang quan se li pregunta per aquella "Espanya plurinacional" que va ser el buc insígnia de la seva etapa com a president espanyol. Ara és precisament Sánchez qui la defensa mentre Zapatero la tanca amb pany i forrellat al bagul dels records. 

Zapatero va aconseguir erigir-se durant l'inici del seu mandat com el president que millor entenia Catalunya. Va entonar el seu famós "apoyaré", tot donant suport a l'Estatut que s'aprovés al Parlament de Catalunya, i el seu característic talante va acabar quallant fins al punt que a les eleccions del 2008 el PSC, de la mà de Carme Chacón, va obtenir els històrics 25 diputats al Congrés. Zapatero va avalar, fins i tot, que el preàmbul de l'Estatut reconegués Catalunya com a nació. Ell mateix va dir l'any 2010, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el text estatutari que havia estat referendat pels catalans i de la primera gran manifestació del milió de persones a Barcelona, que no es podia "tancar la boca als catalans que se senten nació".

Un "rescat" que mai es va produir

Tant Zapatero com Alfredo Pérez Rubalcaba van arribar a prometre una "operació rescat" de l'Estatut, però cap de les promeses es va complir, i aquella figura de president comprensiu i condescendent amb les reivindicacions catalanes va quedar feta miques. De la mateixa manera que es van començar a dinamitar ponts entre Catalunya i Espanya, i l'independentisme es va obrir pas. Set anys després d'aquella sentència, Zapatero ja no defensa l'Espanya plurinacional ni la Catalunya com a nació. Ara és justament Podem qui en fa bandera, però també l'exsecretari general del PSOE Pedro Sánchez, que dissabte va exhibir amb aquest discurs la seva supremacia sobre els militants del PSC. 

Ara veiem un expresident fent campanya per la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, i que defensa que el PSOE havia de facilitar la investidura de Mariano Rajoy per evitar que el PP obtingués la majoria absoluta en unes eventuals terceres eleccions. Així ho ha dit en una conversa amb Eduardo Madina a Barcelona mentre Sánchez va titllar d'"error històric" aquesta abstenció. Zapatero fa ara d'escuder d'una Díaz que ha explotat el filó anticatalà a les seves campanyes electorals, però ell considera que és Catalunya qui té "prejudicis" contra ella. I no per haver instigat la defenestració de Sánchez i el càstig al PSC per haver trencat la disciplina de vot i dir no a Mariano Rajoy, sinó per ser dona i andalusa. Si l'expresident espanyol buscava aplanar el camí de Díaz entre el socialisme català, l'efecte ha estat just el contrari. Fins i tot el PSC ha replicat que ni el socialisme català ni Catalunya tenen "prejudicis" d'aquest tipus.  

Les evasives sobre el projecte que va defensar

I ara, quan a Zapatero se li pregunta per aquell projecte que ell va defensar per a Catalunya, es limita a dir que cal "diàleg i pacte" entre governs per arribar a un acord. "Més enllà de nació o nacionalitat, on segurament hi haurà posicionaments per a tots els gustos, el prioritari és dialogar, pactar", ha defensat aquest dilluns per respondre una pregunta de la premsa. I l'Espanya plurinacional? I la definició de Catalunya com a nació? Zapatero ha respost amb evasives. "No tinc cap dubte que la majoria que va donar suport a l'Estatut del 2006 es pot retrobar en un nou procés d'acord entre l'Estat i les institucions catalanes", ha deixat anar.

Que Sánchez defensi ara aquell projecte de reconeixement de Catalunya que ell va abanderar ho atribueix, sense dir-ho, al seu flirteig amb Podem. Zapatero insisteix que un lideratge fort no és aquell que "es deixa portar pel vent d'un costat cap a l'altre" sinó aquell que "quan el vent ve té força, fermesa i conviccions de defensar el propi projecte i coherència". Ho diu ell, el president que tenia com a projecte l'Espanya plurinacional.