Sigui per la crisi, per la famosa desafecció o per una simple coincidència, ha estat un any amb diverses mobilitzacions, un fet no massa habitual en una comarca poc propensa a sortir el carrer. Hi hagut manifestacions contra els acomiadaments de Comforsa i Casals, contra el mòbbing rural, per evitar l'enderroc de les cases de la colònia Pernau, i també una concentració en solidaritat amb un veí de Sant Joan que s'enfrontava a una ordre d'expulsió.
Però reduir un any a una sola lletra és impossible. I hem apostat per repassar-lo tot seguint les lletres de l'abecedari. De l'A a la Z. I si una tria és subjectiva, encabir-la en el motlle de les 26 lletres de l'alfabet suposa deixar molts temes importants i significatius en el tinter.
És el cas per exemple del Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica al ribetà Eudald Carbonell o de la commemoració dels 70 anys de la retirada republicana . Del traspàs a Educació de l'Escola Abadessa Emma o de l'elecció de l'emplaçament del nou CEIP Pirineu de Campdevànol . O de la declaració com a trànsfugues de l'equip de govern d'aquest municipi. També han quedat fora la posada en servei de la “polèmica” plaça Gran de Ripoll , la signatura de la Carta del Paisatge de la Vall de Camprodon , els 25 anys dels Gegants de Ribes o les 850 signatures contra el planejament urbanístic de Queralbs . Com diu la saviesa popular, tot no pot ser. Que el 2010 la salut ens acompanyi a tots plegats.
2009 amb A de grip A
Una veïna de Ripoll va ser un dels primers sis casos detectats de grip A -quan encara s'anomenava grip porcina- del conjunt del Principat. Això va fer que l'Hospital de Campdevànol fos un dels centres d'atenció mediàtica durant unes hores. L'aparició de la grip A va generar una gran alarma que a poc a poc es va anar desinflant. Tot i això, a la tardor la incidència va ser molt notable -quantitativament parlant- especialment als centres escolars.
2009 amb B de B iblioteca Lambert Mata
El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, va inaugurar la vigília de Sant Jordi la nova biblioteca Lambert Mata . L'acte arribava sis anys després de la primera adjudicació d'unes obres amb molts entrebancs i, que de fet, no es van acabar fins el 13 de maig, el dia que l'equipament va entrar en servei . La biblioteca acull un fons de 40.000 documents.
El conseller Tresserras va presidir la inauguració de la nova Lambert Mata Foto: Adrià Costa 2009 amb C de Tallers C asals
Tallers Casals ha viscut al llarg del 2009 un autèntic via crucis: la direcció va presentar fins a tres expedients de regulació d'ocupació (ERO) que s'afegien als dos de l'any anterior. El Departament de Treball va descartar els dos primers - un que proposava reduir el 50% de les jornades i l'altre que suposava l'acomiadament de 35 treballadors - després d'assemblees i manifestacions . La direcció va pressionar amb un anunci de tancament i l'estratègia de deixar sense càrrega de treball la plantilla. Finalment a l'agost es va pactar un ERO per reduir la jornada a la meitat durant vuit mesos . Casals Ventilació també va acordar reduir la jornada entre el 20 i el 40% a la totalitat dels seus 92 empleats de la factoria de Sant Joan.
Els treballadors de Tallers Casals han viscut un autèntic via crucis Foto: Arnau Urgell 2009 amb D de l'ARE de la D evesa del Pla
El projecte per construir una àrea residencial estratègica (ARE) a la Devesa del Pla de Ripoll va generar una notable oposició. Finalment el consistori va acordar celebrar una “consulta oberta” per referendar les al·legacions que havien consensuat els tres grups municipals o, en cas contrari, per demanar-ne la retirada. Aquesta opció va “arrasar” amb un 70,6% dels vots i una participació del 10,1% (pràcticament el doble del llindar per ser vinculant). Després del clar resultat els tres grups van aprovar una al·legació per excloure Ripoll del Pla director urbanístic de les ARE. El conseller Joaquim Nadal va fer-ho efectiu el mes de març .
Teresa Jordà votant en la consulta de l'ARE Foto: Arnau Urgell 2009 amb E d' E squellada contra el mòbbing rural
L'eugasser de Llanars, Joan Moret, es va veure obligat a encintar les esquelles del seu bestiar per no molestar els veïns de segona residència. Aquest cas es va convertir en una icona mediàtica del denominat mobbing rural. El 2009 ha estat també un any amb F, de Facebook, i el grup contra l'assetjament als ramaders -aparegut a causa del cas Moret- va aconseguir més de 30.000 seguidors. El punt àlgid de la reacció “d'orgull rural” va ser una “esquellada” a Camprodon que, malgrat la insistent pluja, va reunir 110 persones pels carrers de la vila.
Camprodon va viure una esquellada contra el mobbing rural. Foto: Adrià Costa2009 amb F de doble via del F errocarril
Quan al Ripollès es parla del tren es fa amb una cara de circumstàncies evident. L'any s'ha tancat amb poques incidències però diversos trams tallats -especialment a l'estiu- per fer-hi millores. La gran notícia ha estat que tant el Pla d'infraestructures ferroviàries de Rodalies de Barcelona com el Pacte nacional d'infraestructures (PNI) incorporen la doble via fins a Vic. Les obres s'haurien d'adjudicar com a màxim abans del 2015. I el PNI també situa en una segona fase el desdoblament fins a Torelló i Ripoll.
La doble via del tren és un dels grans projectes de futur pel Ripollès. Foto: Adrià Costa 2009 amb G de Pare Coll i de Fonda Xesc de G ombrèn
Els astres s'han alineat per Gombrèn. Amb un any han aconseguit tenir el primer sant i la primera estrella Michelin de la comarca . Els honors corresponen al pare Francesc Coll - santificat pel Papa Benet XVI l'11 d'octubre - i per Francesc Rovira i la seva Fonda Xesc. Tot plegat servirà per posar el municipi del Baix Ripollès en el mapa del turisme gastronòmic, i perquè no, religiós.
2009 amb H d' H andbol a Camprodon
La celebració l'any 2008 de la Lliga dels Pirineus va posar la llavor de l'handbol a Camprodon. El mes de gener es va fer públic que el jugador hongarès del Futbol Club Barcelona, Laszlo Nagy, i els germans Fornos, fundarien al municipi el primer club d'aquesta modalitat de la història al Ripollès . L'activitat s'ha centrat a nivell de base amb activitats per a escolars i un campus a l'estiu amb Nagy com a principal reclam.
La llavor de l'handbol ha germinat a Camprodon Foto: Arnau Urgell 2009 amb I de consultes d' I ndependència
Arenys de Munt va encendre la flama el 13 de setembre. I tres mesos després 167 municipis d'arreu del Principat -sis al Ripollès- van organitzar consultes sobre la independència. Ha estat el tema que ha centrat el debat polític del darrer trimestre de l'any i que tindrà continuïtat el 28 de febrer amb nous referèndums a Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses, entre d'altres poblacions.
El 13-D un total de 3.164 ripollesos van expressar el seu suport a la independència en unes consultes en les quals el “sí” va arrasar amb el 96,1% dels vots i una notable participació del 27,5% . Pardines i Toses van ser els únics municipis del Ripollès en els quals tots els sufragis van ser afirmatius mentre que a Pardines i Vallfogona (on la participació va superar el 50%) la independència va rebre més vots que l'Estatut.
Consulta sobre la independència a Vallfogona. Foto: Arnau Urgell 2009 amb J de J oan Puigcercós
Joan Puigcercós ha fet cim aquest 2009. Una ascensió que el va dur a certificar el 17 d'octubre la seva candidatura com a presidenciable a la Generalitat un any després d'assolir el control del partit republicà. Malgrat que la muntanya real no arribarà fins a la tardor del 2010 -o a la primavera si s'avancen les eleccions- el polític ripollès va simbolitzar la seva coronació amb un ascens al Puigmal. Puigcercós ha situat al sanedrí republicà com a secretari d'Organització el santjoaní Carles Bassaganya anys després d'haver-lo “promocionat” al Departament de Governació.
Joan Puigcercós a Núria després de ser escollit presidenciable per ERC. Foto: Adrià Costa 2009 amb K de K ilian Jornet, guanyador de l'Olla de Núria
La tercera edició de la Clàssica de l'Olla de la Vall de Núria va esdevenir enguany un Campionat d'Europa paral·lel obert a les nacions sense estat però amb els grans dominadors del panorama internacional. El guanyador va ser el totpoderós atleta de la Cerdanya, Kilian Jornet , que no va desaprofitar l'ocasió per reclamar l'oficialitat de les seleccions catalanes. Un altre dels esdeveniments esportius internacionals va ser una prova a Ripoll de la copa del món de bici-trial amb victòria del català Dani Comas . La competició tornarà a la capital del Ripollès el maig de 2010.
Kilian Jornet, guanyador de la III Clàssica Olla de Núria, amb una estelada. Foto: Xevi Mas 2009 amb L d'Abdelerie L libertat!
Un centenar de persones es van concentrar a la plaça Major de Sant Joan de les Abadesses per mostrar la solidaritat amb Abdelbarie Dahane. Aquest veí de la població havia estat detingut, empresonat i absolt per un cas de presumpte terrorisme islamista. El fet d'estar a la presó li va impedir renovar la seva documentació i una vegada havia pogut tornar a casa la Policia espanyola el va detenir per expulsar-lo. La reacció popular va fer ajornar una deportació al Marroc que semblava imminent.
Concentració per demanar la llibertat d'Abdelarie Dahane Foto: Arnau Urgell 2009 amb M de M onsenyor Lluís Suriñach
El rector de Llanars, mossèn Lluís Suriñach, va celebrar en plena forma el seu centenari el mes de desembre. Suriñach, que porta 75 anys com a capellà i 53 com a rector del municipi de la Vall de Camprodon, mesos abans havia estat distingit com a Prelat d'honor del Papa . Aquest fet suposa que rebi el tractament de monsenyor.
El rector de Llanars ha fet cent anys i ha rebut la distinció de prelat d'honor del Papa. Foto: Bisbat de Vic 2009 amb N de N evada
L'hivern de 2009 va ser meteorològicament mogut. Els Reis van dur una important nevada que va col·lapsar les carreteres que accedeixen a Ripoll i va atrapar durant més de tres hores uns 200 cotxes al túnel de Terradellas de la C-17 . Tot i això, els problemes van ser menors que l'anterior nevada de Sant Esteve.
Ara bé, la ventada de mitjans gener va afectar els boscos de la Vall de Ribes i els danys es van afegir als que havien afectat al Baix Ripollès a finals de 2008 i que van deixar un panorama desolador per al sector forestal . Un sector que, especialment des de la iniciativa pública, ha fet una aposta decidida per la biomassa com a font d'energia.
Els Reis van deixar una postal de Ripoll ben blanca Foto: Arnau Urgell 2009 amb O d' O rinar al riu
Ripoll es va situar el 22 d'agsot al centre de l'atenció mediàtica nacional i estatal per un esdeveniment ben escatològic. Uns cartells anònims van convocar una “pixada” popular per protestar contra l' expedient obert a dos joves de la vila que la Policia Local havia enxampat orinant al Ter. La protesta va suposar a la pràctica molt soroll per no massa res amb dos pixaners reals, dos de falsos i un amo que va intentar sense aconseguir-ho que el seu gos orinés. Els joves s'enfrontaven a una sanció màxima de 750 euros que finalment ha estat de 150 i segurament es podrà commutar per treballs comunitaris .
La "pixada" popular va centrar l'atenció mediàtica estival. Foto: Arnau Urgell 2009 amb P de colònia P ernau
L'aprovació inicial del Pla d'ordenació urbanística municipal de Campdevànol (POUM) -un tràmit que també es va fer a Sant Joan - va provocar una autèntica “revolta” a la colònia Pernau . El projecte per reordenar el sector suposaven enderrocar diverses finques. Els veïns van reunir més de 1.000 signatures contra el projecte i es van manifestar fins a la casa consistorial. A inicis d'abril, equip de govern i oposició van acordar no aterrar cap casa de la banda oest de la colònia. L'alcaldessa Núria López va anunciar que es faria una segona aprovació inicial per aconseguir un document que recollís el màxim de consens amb els veïns del municipi.
Els veïns de Pernau es van mobilitzar per aturar el POUM. Foto: Adrià Costa 2009 amb Q de Q uatre carrils de la C-17
A finals de gener el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va anunciar la represa de les obres de desdoblament entre Orís i Ripoll. Els quatre carrils de la C-17 arribaran a la capital del Ripollès el juny de 2011 mentre que al llarg de 2010 entraran en servei els trams Orís-Sant Quirze i el de la variant del Bisaura. Les obres han avançat a un ritme molt alt i tot fa pensar que es compliran els terminis anunciats. Caldrà veure com casen les inauguracions i els tempos electorals, en un dels projectes “estrella” del tripartit. No en va, el president Montilla va anunciar la signatura del Pacte nacional d'infraestructures en una visita d'obres a Montesquiu .
Enric Pérez i Teresa Jordà ja veuen aprop els quatre carrils. Foto: Adrià Costa 2009 amb S dels S ostres dels 7 continents
L'aventurer i empresari santjoaní, Albert Bosch , ha tancat l'any amb la sisena i penúltima etapa del repte dels 7 cims. L'objectiu, que podria completar a la primavera del 2010 amb l'Everest, pretén assolir els “sostres” de cada continent. Bosch va pujar el 2009 el massís Vinson (Antàrtida) i el Denali (Nordamèrica) i encara va tenir temps de completar la Marathon des Sables , la prova d'ultramarató més dura del món.
Albert Bosch al cim del massís Vinson, el seu sisè "7 cim". Foto: Albert Bosch 2009 amb T de T DT
El Ripollès va ser una de les comarques pioneres en experimentar el lema “Una tele sense TDT no és una tele”. El 30 de juny era el dia D per l 'anomenada apagada analògica però dies abans els alcaldes van protagonitzar un "conat" de revolta a causa dels problemes de cobertura del senyal digital. La fi de les emissions analògiques es va produir de manera progressiva i ordenada però mesos després les queixes pels problemes en la recepció del senyal digital -especialment en cas de mal temps- no paren de créixer. En els primers mesos de 2010 es completarà el desplegament de la nova tecnologia amb l'encesa dels repetidors que cobriran nuclis com Nevà o Beget.
La cobertura de les emissions digitals han dut molts mals de cap. Foto: Marc Riera/ACN 2009 amb U d' U nitat per les infraestructures
El Consell Comarcal ha liderat al llarg de l'any el procés per elaborar un Pacte comarcal de les infraestructures. Els tràmits per consensuar un document comú van cristal·litzar amb una fotografia del president de l'ens, Enric Pérez i dels líders dels cinc partits amb representació a les institucions, de la patronal i dels dos sindicats majoritaris a l'estació de Ripoll. Mentrestant continua en marxa la redacció dels projectes constructius de la nova N-260 entre Ribes i Puigcerdà -amb el famós túnel de Toses- i s'han adjudicat els estudis informatius dels trams compresos entre Olot i Campdevànol.
La "nova" N-260 entre Ribes i Puigcerdà es troba en fase de redacció del projecte constructiu. Foto: Adrià Costa 2009 amb V del pla de V iabilitat de Comforsa
La crisi de la metal·lúrgica Comforsa va marcar l'actualitat comarcal el primer semestre de 2009. La direcció i el comitè van iniciar una llarga negociació per tirar endavant un pla de viabilitat que suposava la reducció d'uns 200 llocs de treball. Enmig del procés una manifestació convocada el dilluns de Pasqua va aplegar unes 700 persones en defensa dels llocs de treball i de la indústria a la comarca. Finalment a finals de maig ambdues parts van signar l'ERO que suposava deixar sense feina 219 dels 397 empleats, dels quals 131 tenen un compromís de reincorporació progressiva en un termini màxim de tres anys. A finals d'any, l'increment de comandes ha permès readmetre 40 treballadors , nou més dels previstos inicialment.
Unes 700 persones van manifestar-se per salvar els llocs de treball de Comforsa Foto: Arnau Urgell 2009 amb W de W eb 2.0
El Ripollès, malgrat situar-se a la cua de la demarcació de Girona en l'ús d'Internet , també ha estat partícep de l'explosió de les xarxes socials, especialment del Facebook. Qualsevol acte o esdeveniment s'hi publicita i esdevé un espai per mostrar alguna reclamació o crítica. Tot plegat en un autèntic desert blocaire i on el Twitter, molt poc a poc, es va fent un lloc.
El 2009 també ha estat un any fructífer per aquest mitjà que esteu llegint ara mateix, El Ripollès.info, que el mes de maig va estrenar nova imatge i que de manera gradual ha incorporat eines per enriquir els continguts, com els mapes interactius o els seguiments en directe via Twitter . Així mateix Osona.com , el nostre germà gran, ha rebut el Premi Nacional de Comunicació després de 14 anys a la xarxa.
2009 amb X de X avi Rabaseda
El ripollès Xavier Rabaseda, que juga al WTC Cornellà de la lliga LEB, va debutar aquest 2009 tant a la lliga espanyola com a l'Eurolliga amb el Regal Barça. El primer partit com a blaugrana va ser a inicis d'abril contra el CB Granada mentre que a la següent jornada, contra el Bruesa de Donosti, va aconseguir els primers punts amb una poderosa esmaixada . A l'estiu va assolir la medalla de bronze al campionat d’Europa sub20 de bàsquet, un fet que li ha valgut formar part de la llista dels millors jugadors joves del continent .
Xavier Rabaseda esmaixant en un partit de pretemporada. Foto: Adrià Costa 2009 amb Y d'an Y Albéniz
Camprodon s'ha abocat a celebrar la primera part de l' Any Albéniz . El nucli dels actes a la vila natal del compositor es van concentrar a l'entorn del festival d'estiu que enguany tenia una programació de luxe. El plat fort va ser sens dubte l'espectacle Univers Albéniz que es va programar al denominat “amfiteatre natural” del pont Nou. Tanmateix la pluja va fer la guitza i després d'una primera aturada es va suspendre definitivament amb l'evident desconcert dels 1.600 camprodonins que omplien les grades i de les autoritats encapçalades pel president Montilla i l'arquebisbe Sistach.
La pluja va esguerrar l' Univers Albéniz . Foto: Arnau Urgell 2009 amb Z de Z apatero
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va intentar obviar el 2008 l'existència de la crisi. Després, per mitigar-la, va tirar endavant mesures com el Fons estatal d'inversió local (FEIL) conegut popularment com el Pla Zapatero. La mesura va aportar 4,7 milions al Ripollès i va aconseguir ajudar a mitigar un atur desbocat. Tanmateix els municipis petits es van conformar en gestionar les engrunes d'un pla en què l'únic criteri per repartir la inversió era la població. També el cost dels cartells va generar crítiques en diversos àmbits mentre els alcaldes del PSC aplaudien i publicitaven la mesura .
Tanmateix la crisi va passar factura a Zapatero i el PP va aconseguir la victòria a les eleccions europees. Al Ripollès CiU va girar la truita i va aconseguir un 10% més de sufragis que el PSC, que havia guanyat per poc el 2004. A més els convergents es van imposar als 19 municipis. L'abstenció va assolir la “majoria absoluta”, ja que un 63,1% del cens no va votar. Aquest fet va causar que els cinc principals partits perdessin vots.
