27
de juliol
de
2021, 14:01
Actualitzat:
14:04h
Després d'un 2020 amb xifres d'incendis inusualment baixes, el bosc torna a cremar i amenaça amb fer-ho més les properes setmanes. El patiment pel que pot provocar una cigarreta mal apagada i el dolor d'un horitzó roig de foc i gris de cendra i fum és una realitat cada cop més quotidiana cada estiu. Des del 2011, han cremat a Catalunya 29.986,6 hectàrees forestals, l'1,5% del total, segons les dades actualitzades del Departament d'Acció Climàtica.
Si se li sumen els incendis en àrees no forestals (en camps de conreu o zones urbanes), la xifra d'hectàrees cremades arriba a les 37.796 en l'última dècada. Ara bé, l'impacte és molt diferent en les diverses zones del país. A 28 de les 42 comarques, en aquest període, s'ha cremat menys de l'1% de zona forestal, mentre que n'hi ha dues on se n'ha calcinat més del 10%.
La capdavantera pel que fa al percentatge de zona forestal calcinada és la Ribera d'Ebre, la qual ha vist cremar el 14,3% de tota la que tenia, especialment arran dels incendis del 2019, però també del 2012 i, en menor mesura del 2014. En total, 8.103,9 hectàrees forestals cremades. En termes absoluts, però, la supera l'Alt Empordà, amb 9.558,4 hectàrees, les quals representen l'11,2% de la seva zona forestal, pràcticament totes endutes per les flames el 2012, amb el 2021 ja en un llunyà segon lloc.
Les següents comarques amb més zona forestal cremada són l'Urgell (5,6%) i el Tarragonès (5%), força lluny de les dues primeres, però per davant del Barcelonès (3,9%), el Baix Empordà (3,6%) i l'Anoia (2,8%). En sentit, contrari, al Pla d'Urgell només s'han calcinat 0,6 hectàrees de zona forestal, des del 2011, per bé que també es tracta de la comarca que té menys superfície d'aquest tipus. Tampoc han estat molt perjudicats el Pla de l'Estany (5,4 ha), la Garrotxa (7,6 ha), el Berguedà (14,2 ha) o el Ripollès (17,3 ha).
Aquesta xifra tan baixa beu del poc risc d'incendi que hi ha la zona. De fet, en aquests últims dies, on Catalunya estava en alerta màxima, el risc de foc a la comarca era només moderat.
Cal tenir en compte, però, que aquestes bases de dades comptabilitzen la superfície cremada en funció del municipi d'origen de l'incendi. Com que aquests no acostumen a afectar més d'una comarca, això generalment és poc problemàtic, però cal tenir en compte que, especialment pel que fa als casos més greus, pot no reflectir del tot la realitat de la superfície arrasada.
Sí que és més problemàtic, però, a l'hora d'analitzar-ne l'impacte a nivell municipal, ja que, en aquest cas, les flames si que poden saltar a diverses poblacions amb més facilitat. Aquesta informació, però, permet observar a quines localitats s'han esdevingut més incendis i de més magnitud. Les estadístiques, en aquest cas, s'ofereixen en relació a la superfície total del municipi, ja que les dades de massa forestal no es troben tan actualitzades.
En aquest rànquing, la Torre de l'Espanyol se situa al capdamunt, amb un 218,1% de la seva superfície cremada per focs originats allí, bàsicament pel gran incendi de la Ribera d'Ebre del 2019 que va néixer allí (tot i que també n'hi va haver de petits altres anys). Per darrere, la Jonquera ha causat incendis equivalents al 184,1% de la seva superfície, en especial el gran de l'Alt Empordà del 2012, el qual es va expandir des d'allí.
Ja més lluny d'aquests dos primers, l'equivalència de superfície cremada en focs nascuts a Rasquera ascendeix al 54,4%, ja que d'allí va sortir el gran incendi de la Ribera d'Ebre del 2012. Per darrere, es trobarien Vilopriu (47,7%), al Baix Empordà; la Riba (44%), a l'Alt Camp; la Pobla de Montornès (43,4%), al Tarragonès; i els Prats de Rei (33,5%) i Òdena (24%), tots dos a l'Anoia.
Tota la informació, en taules
A les taules interactives següents es poden consultar totes les dades sobre els incendis a nivell comarcal i municipal, amb les hectàrees que han cremat els focs que s'hi han originat. Tant pel que fa a zona forestal com no forestal i per cadascun dels anys, des del 2011, amb la possibilitat de reordenar les columnes (clicant a la part superior de cadascuna), per calibrar on van cremar-se més i menys hectàrees en tot el període o en cada moment.
Si se li sumen els incendis en àrees no forestals (en camps de conreu o zones urbanes), la xifra d'hectàrees cremades arriba a les 37.796 en l'última dècada. Ara bé, l'impacte és molt diferent en les diverses zones del país. A 28 de les 42 comarques, en aquest període, s'ha cremat menys de l'1% de zona forestal, mentre que n'hi ha dues on se n'ha calcinat més del 10%.
La capdavantera pel que fa al percentatge de zona forestal calcinada és la Ribera d'Ebre, la qual ha vist cremar el 14,3% de tota la que tenia, especialment arran dels incendis del 2019, però també del 2012 i, en menor mesura del 2014. En total, 8.103,9 hectàrees forestals cremades. En termes absoluts, però, la supera l'Alt Empordà, amb 9.558,4 hectàrees, les quals representen l'11,2% de la seva zona forestal, pràcticament totes endutes per les flames el 2012, amb el 2021 ja en un llunyà segon lloc.
Les següents comarques amb més zona forestal cremada són l'Urgell (5,6%) i el Tarragonès (5%), força lluny de les dues primeres, però per davant del Barcelonès (3,9%), el Baix Empordà (3,6%) i l'Anoia (2,8%). En sentit, contrari, al Pla d'Urgell només s'han calcinat 0,6 hectàrees de zona forestal, des del 2011, per bé que també es tracta de la comarca que té menys superfície d'aquest tipus. Tampoc han estat molt perjudicats el Pla de l'Estany (5,4 ha), la Garrotxa (7,6 ha), el Berguedà (14,2 ha) o el Ripollès (17,3 ha).
Aquesta xifra tan baixa beu del poc risc d'incendi que hi ha la zona. De fet, en aquests últims dies, on Catalunya estava en alerta màxima, el risc de foc a la comarca era només moderat.
Cal tenir en compte, però, que aquestes bases de dades comptabilitzen la superfície cremada en funció del municipi d'origen de l'incendi. Com que aquests no acostumen a afectar més d'una comarca, això generalment és poc problemàtic, però cal tenir en compte que, especialment pel que fa als casos més greus, pot no reflectir del tot la realitat de la superfície arrasada.
Sí que és més problemàtic, però, a l'hora d'analitzar-ne l'impacte a nivell municipal, ja que, en aquest cas, les flames si que poden saltar a diverses poblacions amb més facilitat. Aquesta informació, però, permet observar a quines localitats s'han esdevingut més incendis i de més magnitud. Les estadístiques, en aquest cas, s'ofereixen en relació a la superfície total del municipi, ja que les dades de massa forestal no es troben tan actualitzades.
En aquest rànquing, la Torre de l'Espanyol se situa al capdamunt, amb un 218,1% de la seva superfície cremada per focs originats allí, bàsicament pel gran incendi de la Ribera d'Ebre del 2019 que va néixer allí (tot i que també n'hi va haver de petits altres anys). Per darrere, la Jonquera ha causat incendis equivalents al 184,1% de la seva superfície, en especial el gran de l'Alt Empordà del 2012, el qual es va expandir des d'allí.
Ja més lluny d'aquests dos primers, l'equivalència de superfície cremada en focs nascuts a Rasquera ascendeix al 54,4%, ja que d'allí va sortir el gran incendi de la Ribera d'Ebre del 2012. Per darrere, es trobarien Vilopriu (47,7%), al Baix Empordà; la Riba (44%), a l'Alt Camp; la Pobla de Montornès (43,4%), al Tarragonès; i els Prats de Rei (33,5%) i Òdena (24%), tots dos a l'Anoia.
Tota la informació, en taules
A les taules interactives següents es poden consultar totes les dades sobre els incendis a nivell comarcal i municipal, amb les hectàrees que han cremat els focs que s'hi han originat. Tant pel que fa a zona forestal com no forestal i per cadascun dels anys, des del 2011, amb la possibilitat de reordenar les columnes (clicant a la part superior de cadascuna), per calibrar on van cremar-se més i menys hectàrees en tot el període o en cada moment.