19
de maig
del
2010
Enhorabona, Albert!
Jordi Caparrós i Marcé · Regidor d’esports de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
Moltes vegades he pensat que la gent portem en el nostre ADN un defecte segons el qual tendim a valorar més a les persones que veiem per la televisió que no pas aquells amb qui ens creuem cada dia pel carrer. Per les raons que sigui tendim a fer bo aquell vell refrany que diu que ningú és profeta a la seva terra.
M’agradaria amb aquesta carta evitar que en el cas de l’Albert Bosch es repeteixi aquesta petita injustícia.
Donar un cop d’ull al currículum de l’Albert posa la pell de gallina. Primer de tot, convé ressaltar que ha estat el segon català, després de Pujante, a fer els 7 cims dels cinc continents més les dues zones polars, una fita que va aconseguir l’any 1985 l’escalador Dick Bars i que s’ha convertit en un repte pels amants de l’alpinisme. Aconseguir coronar el Kilimanjaro, l’Elbrus, l’Aconcagua, la Piràmide de Carstenz, el Mc. Kinley, el Mount Vinson i l’Everest està a l’abast de molt pocs homes. I el nostre veí Albert es troba dins aquest selecte grup d’escollits.
Però l’Albert ha estat, també en el terreny esportiu, una persona tremendament polifacètica. Per exemple, ha participat en set edicions del Dakar (dues en moto i cinc en cotxe) havent-ne finalitzat cinc (quatre en cotxe i una en moto). Fins i tot fou guanyador l’any 2007 en la categoria de cotxes T2 diesel.
Però el desert no només l’ha creuat amb cotxe i moto. L’any 2006 va participar en la cursa de mountain bikes Titan Desert i tres anys després a la duríssima Marathon des Sables. Han estat les cireretes que culminen una vida dedicada a les proves d’alta resistència i a l’esport d’aventura.
Vaig ser dels molts catalans que ara fa 25 anys vaig vibrar amb la primera expedició catalana que va fer el cim de l’Everest, efemèride que, per cert, l’Albert tindrà l’ocasió de commemorar plantant una senyera al cim del món, senyera que li ha estat entregada pel Consell Català de l’Esport. Però he de reconèixer que l’ascens a l’Everest de l’Albert, gràcies a les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i degut a la coneixença que tinc amb l’Albert, m’ha emocionat especialment. He fet un seguiment diari del seu blog que m’ha permès conèixer d’aprop les experiències i emocions que ha estat vivint darrerament. M’han impactat les històries del mocho colombià o la de l’alpinista cuinera, entre d’altres. Però sobretot em va agradar molt llegir l’explicació que fa al seu fill del perquè d’aquestes aventures.
Voldria dedicar aquestes darreres línies precisament a la seva família, que són les persones que més l’han trobat a faltar aquests darrers dies i més han patit amb les evolucions d’aquesta aventura, dient-los que els santjoanins ens sentim molt orgullosos de tenir l’Albert entre els nostres conciutadans.
Enhorabona Albert, en nom meu i de tot l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.
Jordi Caparrós i Marcé · Regidor d’esports de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses
Moltes vegades he pensat que la gent portem en el nostre ADN un defecte segons el qual tendim a valorar més a les persones que veiem per la televisió que no pas aquells amb qui ens creuem cada dia pel carrer. Per les raons que sigui tendim a fer bo aquell vell refrany que diu que ningú és profeta a la seva terra.
M’agradaria amb aquesta carta evitar que en el cas de l’Albert Bosch es repeteixi aquesta petita injustícia.
Donar un cop d’ull al currículum de l’Albert posa la pell de gallina. Primer de tot, convé ressaltar que ha estat el segon català, després de Pujante, a fer els 7 cims dels cinc continents més les dues zones polars, una fita que va aconseguir l’any 1985 l’escalador Dick Bars i que s’ha convertit en un repte pels amants de l’alpinisme. Aconseguir coronar el Kilimanjaro, l’Elbrus, l’Aconcagua, la Piràmide de Carstenz, el Mc. Kinley, el Mount Vinson i l’Everest està a l’abast de molt pocs homes. I el nostre veí Albert es troba dins aquest selecte grup d’escollits.
Però l’Albert ha estat, també en el terreny esportiu, una persona tremendament polifacètica. Per exemple, ha participat en set edicions del Dakar (dues en moto i cinc en cotxe) havent-ne finalitzat cinc (quatre en cotxe i una en moto). Fins i tot fou guanyador l’any 2007 en la categoria de cotxes T2 diesel.
Però el desert no només l’ha creuat amb cotxe i moto. L’any 2006 va participar en la cursa de mountain bikes Titan Desert i tres anys després a la duríssima Marathon des Sables. Han estat les cireretes que culminen una vida dedicada a les proves d’alta resistència i a l’esport d’aventura.
Vaig ser dels molts catalans que ara fa 25 anys vaig vibrar amb la primera expedició catalana que va fer el cim de l’Everest, efemèride que, per cert, l’Albert tindrà l’ocasió de commemorar plantant una senyera al cim del món, senyera que li ha estat entregada pel Consell Català de l’Esport. Però he de reconèixer que l’ascens a l’Everest de l’Albert, gràcies a les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i degut a la coneixença que tinc amb l’Albert, m’ha emocionat especialment. He fet un seguiment diari del seu blog que m’ha permès conèixer d’aprop les experiències i emocions que ha estat vivint darrerament. M’han impactat les històries del mocho colombià o la de l’alpinista cuinera, entre d’altres. Però sobretot em va agradar molt llegir l’explicació que fa al seu fill del perquè d’aquestes aventures.
Voldria dedicar aquestes darreres línies precisament a la seva família, que són les persones que més l’han trobat a faltar aquests darrers dies i més han patit amb les evolucions d’aquesta aventura, dient-los que els santjoanins ens sentim molt orgullosos de tenir l’Albert entre els nostres conciutadans.
Enhorabona Albert, en nom meu i de tot l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.