La Lira, explicada als arquitectes del país

La Lira no deixa indiferent ningú. Foto: AxA

L'associació Arquitectes per l'Arquitectura (AxA) va organitzar dissabte una visita guiada a l'espai la Lira de Ripoll. Ramon Vilalta, membre amb la Carme Pigem i en Rafael Aranda de RCR Arquitectes, que conjuntament amb el ripollès Joan Puigcorber, van ser els autors de l’obra, va ser qui va exposar els diferents aspectes de l’obra de La Lira i les vicissituds d'un projecte que no s'ha escapat de la polèmica política.

A l’acte hi van assistir una seixantena de professionals d'arreu del país, amb la presència d’alguns arquitectes de l’anomenada segona generació de l’escola de Barcelona d’arquitectura: Ignacio Paricio, Emili Donato, Esteve Bonell, Ramon Sanabria,...). També hi van assistir l’alcalde de Ripoll, Jordi Munell, i el conseller de Cultura del Consell Comarcal del Ripollès, Jeroni Marín.

Ramon Vilalta va fer una exhaustiu repàs de la seva relació amb l’obra, de la que se sent molt proper donada la seva relació familiar amb la vila. Va tenir especial consideració en aclarir l’important paper que en la direcció de l’obra va tenir el ripollès Joan Puigcorber. El desig del projecte de la Lira, segons l'arquitecte, era respondre a un concurs que ja fixava els principals elements de l’obra, urbanitzar com espai públic un buit urbà, fruït de l’expropiació d’un equipament. Vilalta va plantejar que les línies bàsiques del projecte provenien del fet que el concurs suposava un trencament amb anteriors plantejaments, en la que s’havia proposat, d’entre altres, fer-hi habitatges.

En aquest sentit l'arquitecte de RCR va assenyalar que la voluntat del disseny era emmarcar el buit mitjançant un sol material, el ferro, que té molta relació amb la tradició fargaire. L’espai, que es plantejava cobert per respondre a les necessitats en una clima plujós, tenia en aquest element la seva característica bàsica, completada per la unió per a vianants amb l’altra costa del riu Ter i l’espai polifuncional subterrani de La Lira.

Vilalta no va defugir els elements polèmics de l’obra, les crítiques polítiques o la difícil, a vegades, relació amb els tècnics municipals. Ja havia començat la seva explicació dient que als arquitectes no se'ls ensenya en la facultat a tenir una relació amb la realitat de l'exercici de l'arquitectura.

Sobre el cost de l’obra va indicar que contra certes crítiques, es tractava d'una obra que donat el seu volum i tipus de material, tenia un cost en línia i per sota d’altres actuacions del mateix tipus. A més, va desgranar les vicissituds de l’obra, destacant que el primer contractista (aliè a Ripoll), a qui es va adjudicar l’obra per la baixa que havia proposat, va fer fallida. Per contra va destacar la implicació de l'industrial de Campdevànol que va construir la passera de vianants.