La nova comissaria de la Policia Nacional espanyola de Camprodon ja expedeix el DNI electrònic

Publicat el 23 de desembre de 2008 a les 09:41
 
La Policia Nacional espanyola ha deixat una comissaria petita, mal dissenyada i amb barreres arquitectòniques per passar a conviure a Camprodon amb la Guàrdia Civil. Certament és un fet històric ja que els dos cossos policials espanyols mai havien compartit sostre enlloc. La solució té certa lògica ja que es trobaven per una banda amb unes instal·lacions insuficients per expedir la documentació -una trentena de DNI, passaports i targetes de residència diàries- mentre que la caserna estava infrautilitzada.
Francesc Francisco-Busquets i Joan Rangel. Foto: Arnau Urgell/ElRipollès.info
A la inauguració de la nova instal·lació que ha costat un mig milió d'euros hi ha assistit a banda de Rangel, el delegat del Govern espanyol a Girona, Francesc Francisco-Busquets; l'alcalde de Camprodon, Esteve Pujol, i el president del Consell Comarcal, Enric Pérez. També hi havia representants dels comandaments de la Policia i la Guàrdia Civil.

DNI electrònic pel Ripollès i la Garrotxa

La nova comisaria de Camprodon -que triplica la superfície de l'antiga- ja emet des de fa tres setmanes el DNI electrònic. El nou sistema d'identificació digitalitza la informació del ciutadà al mateix temps que el permet operar electrònicament amb administracions i empreses a través d'internet. Pel ciutadà el principal avantatge és que s'endú el DNI a casa el mateix dia. La nova comissaria, situada a la sortida nord-est de Camprodon -en direcció Molló- dóna servei de documentació als habitants del Ripollès i la Garrotxa.

Sobra espai

Que a les casernes de la Guàrdia Civil sobra espai és un secret a veus. A Camprodon han tapat el forat posant-hi les instal·lacions per expedir la documentació. Per això encara sorprèn més la voluntat expressada pel delegat del Govern espanyol de gastar-se 1,5 milions per rehabilitar -i mantenir com a caserna- la instal·lació de Ripoll. També vol actuar en les casernes de Puigcerdà, Roses, Cadaqués, l'Escala i Lloret de Mar amb un cost total de més de set milions d'euros. Una decisió que només es pot entendre com una manera de mantenir posicions al territori i marcar múscul espanyol.