Ramaders, pagesos i professionals de la gestió forestal han unit esforços per crear l'Associació de la Pagesia de la Vall de Camprodon. Aquesta agrupació ha nascut amb l'objectiu d'aconseguir un "futur amb dignitat" i treballar perquè la societat els conegui i valorin la feina que fan a la zona. Compten també amb la nova generació del sector primari, joves ben formats que, per vocació, han escollit continuar el negoci malgrat les dificultats. Des de l'associació reivindiquen l'efecte "multiplicador" d'anar plegats que s'ha pogut veure amb fenòmens recents com Revolta Pagesa, admeten, però, que cal "explicar-se" perquè la societat entengui que són "indispensables" pel manteniment de la vall.

"Aquesta és una vall turística, però no tothom en viu", remarca la presidenta de la nova associació, Núria Simon. "Gran part dels paisatges els mantenim nosaltres i si desapareixem, tot això canviarà", diu. Per això, creu que és moment d'explicar la feina que fan. El sector primari té moltes dificultats arreu de Catalunya i aquesta vall no és una excepció. Molts dels ramaders i pagesos combinen altres feines per poder tenir els ingressos que els permeti tirar endavant.

Sergi Colomer, és la quarta generació d'un negoci de vaques d'engreix a Llanars. "Ens hi dediquem tota la família, però costa molt i fem altres feines per tenir un plus de diners extres, fem el que podem", explica. El seu somni seria poder tancar el cercle i comercialitzar directament la carn que produeixen.

Segons diu, confia que l'associació ajudarà a donar a conèixer els productes de la vall i la feina que fan de preservació de l'entorn. "Si no hi fóssim, tot estaria ple de bardisses de cap a peus", assenyala. També fa una crida a la pedagogia: "La gent ha de saber que no pot anar amb gossos deslligats i que ha de tancar els fils quan passen amb la bici, perquè les vaques poden anar a la carretera i ser un problema molt gran".

Dificultats i burocràcia de les administracions

Un altre dels joves és Albert Galceran, de 23 anys. "Som la tercera generació, el meu germà i jo, i de ben petits hem pujat amb les vaques i ho vull continuar fent, perquè m'agrada i perquè em sento orgullós de ser pagès", afirma. Galceran voldria que hi hagués més famílies petites amb ramats i que aquest fos un negoci rendible. "M'agradaria una administració que, sense gaire burocràcia, entengui la feina que fem", diu.

Fa tres anys que està donat d'alta i creu que la burocràcia "ha anat a pitjor" i que cal trobar "un equilibri". Posa l'exemple d'un programa de baixes i altes de bestiar. "S'actualitza a les sis de la tarda, que és quan nosaltres arribem, i després ja no ens deixa fer res". Creu que és un exemple de la "desconnexió" que hi ha entre les administracions. "Diuen que ho simplifiquen, però ho compliquen més, no es pot viure així; tinc la sensació que van en contra nostra, a posar fi a la pagesia", remarca.

El mateix opina Jordi Planella, ramader de 24 anys de Vilallonga de Ter. "Portar els papers és principalment la meva preocupació perquè cada dia ens estan atabalant més, i coses que no saps fer i necessites que algú t'ho faci", afirma. I si has de demanar informació, corres el risc que et passin per alt terminis, es queixa. Ja intenta estar al dia, però creu que combinar la feina de tantes hores amb el bestiar no és fàcil. 

Per això, creuen que l'associació els ajudarà a sumar forces i buscar solucions. També a ser més eficients i compartir coneixements. "Ja tenim un grup de Whatsapp, que si tens un problema, al cap de cinc minuts tots els ramaders de la vall ho saben i et poden ajudar", diu Planella.

La gestió forestal i els canvis de mentalitat

El sector forestal és una altra de les potes de l'associació. Els professionals que s'hi dediquen tenen tanta feina que no la poden assumir. I les condicions no acompanyen. Xavier Blanc, empresari del sector junt amb el seu germà, explica que no poden competir amb els preus d'altres zones on hi ha una major planificació, maquinària i infraestructures per treure fusta dels boscos. "Aquí hem deixat una generació de boscos abandonats i la fusta és més dolenta, tens menys producció i et costa més de treure" perquè no s'ha fet una bona planificació, que sí que han fet altres zones.

Malgrat tot, subratlla que la seva és una feina indispensable per a la bona salut dels boscos, la biodiversitat i la prevenció d'incendis. Per Blanc, "es va tard, però cal posar-se les piles". L'administració, diuen, agilitzant els permisos i fent la feina de planificació i supervisió que toca, i la societat, comprant el producte local:  "Que comprin llenya d'aquí, taulons, vedells, carn de poltre, serà la manera de donar vida al pagès perquè pugui gestionar el terreny, desbrossar... i no mirar només el preu".

El seu germà, Jordi Blanc, creu que cal "trencar estigmes" i posar fi a idees com que la "ramaderia contamina i que tallar un arbre és dolent". "Cal explicar que som molt importants per a la vall, tant l'agrari com el forestal, i ja fa vint anys que pengem d'un fil". Quan se li pregunta pel seu principal desig, ho té clar: "Poder-te guanyar la vida honradament, no aspirem a fer-nos rics, simplement un sou digne per la feina que fas, com passa amb altres sectors".