20
de febrer
de
2021, 19:11
Actualitzat:
21
de febrer,
17:22h
Un cop deixats enrere els incompliments de les farmacèutiques a l'hora d'entrega dosis -tot i que encara hi ha alguns retards-, el procés de vacunació s'ha tornat a accelerar. En el cas dels usuaris de residències ja està molt avançat, cosa que ja es nota en la incidència del coronavirus, com també ocorre en els treballadors d'aquests centres i els sanitaris en primera línia. Els majors de 80 anys, els dependents i els mestres ja han començat a rebre dosis i aviat ho podria fer el col·lectiu d'entre 45 i 55 anys. Per ara, en tot cas, 277.091 catalans ja han rebut la primera vacuna i 176.212, la segona.
Com indica el gràfic anterior, el procés de vacunació va avançar molt lentament entre el 18 de gener i el 9 de febrer pel que fa a primeres dosis -les que hi havia es destinaven a culminar el procés d'immunització-, però després ja ha tornat a guanyar ritme. Per ara, l'han rebuda 222.943 catalans no usuaris de residències, bàsicament treballadors d'aquestes i personal sanitari, així com 53.958 residents. Això implica que el 90,7% dels catalans en residències -en total, en són ara prop de 59.000- han rebut com a mínim una vacuna, molt per sobre de l'escassament 2,9% de la població de fora, com es pot constatar en el gràfic inferior, amb aquesta evolució en termes relatius.
Així mateix, prop del 80,9% dels residents tindria ja les dues dosis, en concret 48.154 usuaris d'aquesta centres. Pel que fa a la resta de població, han rebut el procés complet 127.917 persones, l'1,7% del total de catalans no residents. Pel que fa al conjunt de la població catalana, un 3,6% té la primera vacuna i escassament el 2,3%, les dues.
Aquest percentatge de persones que han rebut alguna vacuna del coronavirus supera el 5% a tres comarques, en concret el Pallars Jussà (5,5%), el Moianès (5,4%) i el Segrià (5,4%). El percentatge és proper també al Berguedà (4,7%), la Ribera d'Ebre (4,6%) i el Pla de l'Estany (4,5%), mentre que, per contra, és encara força més baix a l'Alt Empordà (2,4%), la Selva (2,5%), el Baix Empordà (2,6%), el Baix Penedès (2,8%) i l'Alt Penedès (2,9%), encara per sota del 3% en tots els casos.
Així mateix, hi ha dues comarques amb més d'un 4% de la població amb les dues dosis subministrades, el Moianès (4,4%) i el Pallars Jussà (4,3%), per davant del Berguedà (3,8%) i el Pla de l'Estany (3,3%). Sis comarques, en canvi, encara es troben per sota del 2%, en especial l'Alt Empordà (1,3%), la Selva (1,6%), el Solsonès (1,7%) i el Baix Empordà (1,7%).
Pel que fa al Ripollès, les dades se situen en la mitjana nacional. Així, ja s'ha vacunat de la primera dosi un 4,3% (1.056) de la població de la comarca, i un 3,2% (775) de la segona.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la vacunació, en termes absoluts i relatius, i en la població general i en residències, amb dades del 19 de febrer. Les dades de població i de percentatge de vacunats de residències és aproximat. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Si es posa el focus en les vacunes a residències, només n'hi ha deu amb menys del 90% d'usuaris amb la primera dosi -a causa sobretot de brots que han impedit subministrar-la-, situant-se a la cua el Solsonès (71,3%) i el Pallars Jussà (71,8%), seguides per la Cerdanya (74%), el Montsià (77,1%) i el Tarragonès (78,8%). Fins a 14 comarques, en tot cas, ja tenen més del 90% de residents amb les dues dosis, en especial la Terra Alta i l'Aran (amb prop del 100%), però també la Segarra (98%), el Pallars Sobirà (96,4%), l'Alt Urgell (96,3%), el Pla d'Urgell (96,3%) o la Ribera d'Ebre (96,1%).
Al Ripollès les xifres de les residències també són elevades: un 96,9% (301) vacunats amb la primera dosi, i un 89,8% (279) de la segona, o sigui, nou de cada 10 residents.
Es tracta, en aquest cas, de percentatges no exactes, ja que no hi ha un registre públic del nombre d'usuaris de residències per comarca, més enllà de les dades prèvies a la pandèmia. Des de llavors, la quantitat total ha caigut de 65.000 persones a unes 59.000, tot i que no hi ha una desagregació territorial acurada. Com que la xifra global s'ha reduït prop d'un 11% (pels morts i per la nova regulació, que obliga a reservar llits per a aïllaments en cas de brots), s'ha calculat una reducció equivalent a totes les comarques. El resultat, però, no és exacte, i això fa que els resultats siguin aproximats i puguin sortir, per exemple, algunes xifres una mica superiors al 100% o que, tot i haver-s'hi vacunat tots els residents, el percentatge que aparegui sigui lleugerament inferior al 100%.
La velocitat de vacunació ha superat darrerament les 80.000 dosis setmanals i, en alguna ocasió, fregant les 85.000. A nivell diari, el rècord es va assolir el 12 de febrer, amb 21.204 vacunes, malgrat que els dies posteriors s'ha reduït a entre 10.000 i 15.000 diàries. En el gràfic inferior, en tot cas, es pot observar com, en un inici, es van administrar lògicament primeres dosis, a partir de finals de gener, a causa dels incompliments de les farmacèutiques, es van posar quasi només segones dosis i, des que se n'ha normalitzat més l'arribada -la setmana passada-, tornen a primar les primeres dosis.
A nivell de l'Estat, la comunitat que avança més ràpid el procés de vacunació és Castella i Lleó, qui ja ha administrat 84,5 dosis per cada 1.000 habitants, i la segueix de prop Astúries (83,9). Per darrere, se situen Extremadura (80,4), Aragó (76,7), Cantàbria (76,7) i La Rioja (71,1), mentre que a la cua es troben les Balears (40), el País Valencià (46,2), el País Basc (46,9) i les Canàries (51,4). Catalunya, amb 57 dosis per cada 1.000 habitants, se situa lleugerament per sota de la mitjana estatal de 59,2.
A nivell mundial -pel que fa a les dades de què disposa Our World in Data- la diversitat és enorme i encapçala el rànquing Israel, amb 817,8 dosis administrades per cada 1.000 habitants, seguit de lluny per les Seychelles (623,9) i els Emirats Àrabs Units (543,3), clarament per davant del Regne Unit (250.4), els Estats Units (172,6), Bahrain (154,8), Sèrbia (139), Malta (130,6) o Xile (124,3). Per darrere, es troben altres estats com Dinamarca (77,2), Turquia (69,9), Polònia (67,6), Suïssa (62,5), Grècia (60,8), Espanya (59,5), Portugal (56,8), Alemanya (56,3), Itàlia (54,6), França (49,1), els Països Baixos (40,1), la Xina (28,2), Rússia (26,7), Andorra (21) o Colòmbia (0,2).
Com indica el gràfic anterior, el procés de vacunació va avançar molt lentament entre el 18 de gener i el 9 de febrer pel que fa a primeres dosis -les que hi havia es destinaven a culminar el procés d'immunització-, però després ja ha tornat a guanyar ritme. Per ara, l'han rebuda 222.943 catalans no usuaris de residències, bàsicament treballadors d'aquestes i personal sanitari, així com 53.958 residents. Això implica que el 90,7% dels catalans en residències -en total, en són ara prop de 59.000- han rebut com a mínim una vacuna, molt per sobre de l'escassament 2,9% de la població de fora, com es pot constatar en el gràfic inferior, amb aquesta evolució en termes relatius.
Així mateix, prop del 80,9% dels residents tindria ja les dues dosis, en concret 48.154 usuaris d'aquesta centres. Pel que fa a la resta de població, han rebut el procés complet 127.917 persones, l'1,7% del total de catalans no residents. Pel que fa al conjunt de la població catalana, un 3,6% té la primera vacuna i escassament el 2,3%, les dues.
Aquest percentatge de persones que han rebut alguna vacuna del coronavirus supera el 5% a tres comarques, en concret el Pallars Jussà (5,5%), el Moianès (5,4%) i el Segrià (5,4%). El percentatge és proper també al Berguedà (4,7%), la Ribera d'Ebre (4,6%) i el Pla de l'Estany (4,5%), mentre que, per contra, és encara força més baix a l'Alt Empordà (2,4%), la Selva (2,5%), el Baix Empordà (2,6%), el Baix Penedès (2,8%) i l'Alt Penedès (2,9%), encara per sota del 3% en tots els casos.
Així mateix, hi ha dues comarques amb més d'un 4% de la població amb les dues dosis subministrades, el Moianès (4,4%) i el Pallars Jussà (4,3%), per davant del Berguedà (3,8%) i el Pla de l'Estany (3,3%). Sis comarques, en canvi, encara es troben per sota del 2%, en especial l'Alt Empordà (1,3%), la Selva (1,6%), el Solsonès (1,7%) i el Baix Empordà (1,7%).
Pel que fa al Ripollès, les dades se situen en la mitjana nacional. Així, ja s'ha vacunat de la primera dosi un 4,3% (1.056) de la població de la comarca, i un 3,2% (775) de la segona.
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca, es desplega el seu nom i tota la informació sobre la vacunació, en termes absoluts i relatius, i en la població general i en residències, amb dades del 19 de febrer. Les dades de població i de percentatge de vacunats de residències és aproximat. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Si es posa el focus en les vacunes a residències, només n'hi ha deu amb menys del 90% d'usuaris amb la primera dosi -a causa sobretot de brots que han impedit subministrar-la-, situant-se a la cua el Solsonès (71,3%) i el Pallars Jussà (71,8%), seguides per la Cerdanya (74%), el Montsià (77,1%) i el Tarragonès (78,8%). Fins a 14 comarques, en tot cas, ja tenen més del 90% de residents amb les dues dosis, en especial la Terra Alta i l'Aran (amb prop del 100%), però també la Segarra (98%), el Pallars Sobirà (96,4%), l'Alt Urgell (96,3%), el Pla d'Urgell (96,3%) o la Ribera d'Ebre (96,1%).
Al Ripollès les xifres de les residències també són elevades: un 96,9% (301) vacunats amb la primera dosi, i un 89,8% (279) de la segona, o sigui, nou de cada 10 residents.
Es tracta, en aquest cas, de percentatges no exactes, ja que no hi ha un registre públic del nombre d'usuaris de residències per comarca, més enllà de les dades prèvies a la pandèmia. Des de llavors, la quantitat total ha caigut de 65.000 persones a unes 59.000, tot i que no hi ha una desagregació territorial acurada. Com que la xifra global s'ha reduït prop d'un 11% (pels morts i per la nova regulació, que obliga a reservar llits per a aïllaments en cas de brots), s'ha calculat una reducció equivalent a totes les comarques. El resultat, però, no és exacte, i això fa que els resultats siguin aproximats i puguin sortir, per exemple, algunes xifres una mica superiors al 100% o que, tot i haver-s'hi vacunat tots els residents, el percentatge que aparegui sigui lleugerament inferior al 100%.
La velocitat de vacunació ha superat darrerament les 80.000 dosis setmanals i, en alguna ocasió, fregant les 85.000. A nivell diari, el rècord es va assolir el 12 de febrer, amb 21.204 vacunes, malgrat que els dies posteriors s'ha reduït a entre 10.000 i 15.000 diàries. En el gràfic inferior, en tot cas, es pot observar com, en un inici, es van administrar lògicament primeres dosis, a partir de finals de gener, a causa dels incompliments de les farmacèutiques, es van posar quasi només segones dosis i, des que se n'ha normalitzat més l'arribada -la setmana passada-, tornen a primar les primeres dosis.
A nivell de l'Estat, la comunitat que avança més ràpid el procés de vacunació és Castella i Lleó, qui ja ha administrat 84,5 dosis per cada 1.000 habitants, i la segueix de prop Astúries (83,9). Per darrere, se situen Extremadura (80,4), Aragó (76,7), Cantàbria (76,7) i La Rioja (71,1), mentre que a la cua es troben les Balears (40), el País Valencià (46,2), el País Basc (46,9) i les Canàries (51,4). Catalunya, amb 57 dosis per cada 1.000 habitants, se situa lleugerament per sota de la mitjana estatal de 59,2.
A nivell mundial -pel que fa a les dades de què disposa Our World in Data- la diversitat és enorme i encapçala el rànquing Israel, amb 817,8 dosis administrades per cada 1.000 habitants, seguit de lluny per les Seychelles (623,9) i els Emirats Àrabs Units (543,3), clarament per davant del Regne Unit (250.4), els Estats Units (172,6), Bahrain (154,8), Sèrbia (139), Malta (130,6) o Xile (124,3). Per darrere, es troben altres estats com Dinamarca (77,2), Turquia (69,9), Polònia (67,6), Suïssa (62,5), Grècia (60,8), Espanya (59,5), Portugal (56,8), Alemanya (56,3), Itàlia (54,6), França (49,1), els Països Baixos (40,1), la Xina (28,2), Rússia (26,7), Andorra (21) o Colòmbia (0,2).