Opinió: transfuguisme o personalisme?

Redacció
13 de juliol de 2009
Núria López
Núria López | Adrià Costa
A 8 de juliol de 2009, continua sent un tant incòmode ser ciutadà o ciutadana de Campdevànol. De nou estem al punt de mira dels mitjans de comunicació per picabaralles polítiques.

Si bé és cert que el transfuguisme no té justificació que valgui, sovint per parar els peus dels que juguen brut t’has d’embrutar.

És del tot cert que la declaració realitzada per la comissió d’experts antitransfuguisme ha dibuixat una taca difícilment superable per els que avui som a l’Ajuntament de Campdevànol exercint les competències de govern, sobretot, perquè minven la nostra confiança en un sistema democràtic just i desdibuixa l’objectiu últim de les nostres accions i decisions.

És indubtable, que mai una resolució adoptada des de Madrid, des de la distància, havia anat tant bé per a justificar les actituds dels dits partits nacionalistes del nostre poble. De nou, les actuacions promogudes pel cap de secció local d’ERC, Sr. Jaume Bassaganya i l’exalcalde de la moció de censura, Sr. Joaquim Serrador (CiU) i que en res responen a l’interès de Campdevànol, els donen, per enèsima vegada, l’oportunitat de desfogar tots els seus rancors i bilis en les persones que estem tirant endavant el nostre poble.
 
Per aquest motiu i com a màxima responsable de l’equip de govern, vull expressar la meva dolguda indignació davant la impotència d’assolir un dels nostres compromisos electorals: el d’aconseguir una política municipal educada i respectuosa. I això no es pot aconseguir, perquè no podem demanar que aquest objectiu sigui compartit per aquells amb qui, malauradament, encara compartim espai polític i que, amb el suport dels seus respectius partits, es dediquen a menysprear el treball i també a difamar a les persones que tenim dret a dedicar-nos a treballar per Campdevànol.

Considero que com a govern municipal, el nostre propòsit d’assolir la desitjada política municipal de consens, educada i eficient que deia el nostre programa electoral, en part, s’ha perdut pel camí.

La primera pèrdua fou el posicionament de CiU durant les eleccions municipals. Mentre els caps de llista, PSC, IC-V i ERC apostàvem clarament per un govern de consens, CiU d’entrada vetava aquesta possibilitat i vistos els resultats electorals, tots sabem que, ningú més que el Sr. Serrador estava en situació d’aconseguir aquesta possibilitat consensuada. Tot i així, ell no estava per la labor i, la seva incapacitat per la negociació, tampoc li va permetre aconseguir sumar majoria.

La segona pèrdua es produïa davant la incoherent actitud de la secció local d’ERC. Una actitud que qualifico d’incoherent per diversos motius:

Quan no es possible un govern de consens, per responsabilitat, cal aconseguir un govern que sumi majoria i, per tant, que garanteixi estabilitat al municipi. Però a la secció local d’ERC no els anava bé pactar amb CiU i tampoc amb els partits d’esquerres, malgrat que a Ripoll, al Consell Comarcal i al Ripollès Desenvolupament i, sobretot, com a gran exemple, al Govern de la Generalitat, per segona vegada, els vots d’ERC, IC-V i PSC si que sumen.

En lloc d’estabilitat, sembla ser que ERC prefereix un govern en minoria de CiU amb en Serrador al cap davant, tot i que, durant la legislatura anterior, una moció de censura per part de CiU, amb en Serrador al capdavant, va truncar la tasca del llavors regidor d’ERC, Sr. Albert Subirana.

Finalment, ERC també desautoritza a Ramon Perearnau, persona en qui va confiar per presentar-se a les eleccions i fer llista i que, a més va treure, amb diferència, els millors resultats electorals de la història d’ERC a Campdevànol.

I davant de tota aquesta incongruència continguda, ens volen fer creure que no hi ha res estrany?

No s’hi barreja res personal, que la comissió antitransfuguisme no ha pogut tenir en compte, però que els responsables d’ERC podien haver analitzat?

Jaume Bassaganya, abans del 1984 era militant del PSC. Del 1987-1991 va ser regidor d’ERC, legislatura durant la qual, va tenir temps de ser condemnat per sentència judicial per injúries realitzades contra el meu pare, Luís López (alcalde d’octubre de 1985 a desembre 1987)  i de promoure la primera moció de censura de l’Ajuntament de Campdevànol contra el seu anterior aliat, Francesc Briones (ara de CiU). Va tornar a ser regidor el 96, substituint al cap de llista. Llavors la seva gran aportació al poble va ser la de demanar públicament la destitució del secretari (el meu pare). Finalment, el 99 torna a ser cap de llista i regidor i, tot i haver entrat a l’equip de govern essent el regidor d’hisenda i tinent d’alcalde, foren públics els diversos intents per promoure una nova moció de censura. 

Perquè el partit polític d’ERC, tolera i patrocina el protagonisme del Sr. Bassaganya, dedicant esforços per aconseguir què? Que Campdevànol torni a estar en el punt de mira de diaris, ràdios i televisions locals? Generar de nou inestabilitat al municipi? O simplement, aconseguir que “la López” no es torni a presentar a les properes eleccions?

Espero i desitjo que la raó no sigui que el responsable de la secció comarcal d’ERC és l’exalcalde de Sant Joan, lloc on el PSC va guanyar les darreres eleccions amb el meu company, Ramon Roqué, al capdavant.

Des de l’equip de govern de Campdevànol i com a màxima representat de l’Ajuntament, reafirmo el nostre compromís amb el poble. Per això, continuarem en la tasca de donar estabilitat a un municipi, que després de molts anys, torna a tenir un govern sòlid, que treballa més enllà de les directrius dels partits polítics i de les rancúnies personals per tirar endavant projectes de forma solvent, escoltant i atenent les demandes dels ciutadans i ciutadanes, a qui els voldria demanar disculpes per les incomoditats que les picabaralles polítiques els puguin produir, però des del convenciment que només sent-hi es poden canviar les coses.