24
de desembre
de
2012
El Monestir de Ripoll acollirà avui la recuperació de la Cant de la Sibill·.a Foto: Adrià Costa
La Capitalitat de la Cultura Catalana començarà aquest dilluns amb un plat fort: la recuperació del Cant de la Sibil·la al Monestir de Ripoll. Abans, aquest diumenge una conferència de Jordi Mascarella va explicar abastament aquesta tradició que torna a la vila coincidint amb Ripoll 2013. La interpretació del Cant de la Sibil·la, en el marc d'un ambient medieval, anirà a càrrec de la coral Capella de Santa Maria i Cristina Arimany com a sibil·la i Modest Moreno a l’orgue.
Durant els primers temps del cristianisme, la missa de la nit de Nadal començava a les 12 de nit i s’allargava fins el primer cant del gall, per això ha mantingut el nom de Missa del Gall. Després a l’edat mitjana es van anar fent escenificacions sacres, amb els versos profètics sibil·lins recollits per Sant Agustí. Tota aquesta representació litúrgica –en llatí- va anar perdurant com a Cant de la Sibil·la en forma de profecia apocalíptica cantada durant la Missa del Gall.
La versió més antiga que es coneix és precisament la del Monestir de Ripoll i data de l’any 975. El concili de Trento va prohibir les celebracions de caràcter popular i es va començar a eliminar tota mena de teatre, i per tant també el cant de la Sibil·la. Tot i així la tradició es va mantenir viu sobretot a Mallorca i l’Alguer. En els últims anys s’ha anat recuperant aquesta tradició, per exemple a Sant Joan de les Abadesses i a la Catedral de Barcelona, i el 2010 va ser reconegut fins i tot com a Patrimoni immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
La Capitalitat de la Cultura Catalana començarà aquest dilluns amb un plat fort: la recuperació del Cant de la Sibil·la al Monestir de Ripoll. Abans, aquest diumenge una conferència de Jordi Mascarella va explicar abastament aquesta tradició que torna a la vila coincidint amb Ripoll 2013. La interpretació del Cant de la Sibil·la, en el marc d'un ambient medieval, anirà a càrrec de la coral Capella de Santa Maria i Cristina Arimany com a sibil·la i Modest Moreno a l’orgue.
Durant els primers temps del cristianisme, la missa de la nit de Nadal començava a les 12 de nit i s’allargava fins el primer cant del gall, per això ha mantingut el nom de Missa del Gall. Després a l’edat mitjana es van anar fent escenificacions sacres, amb els versos profètics sibil·lins recollits per Sant Agustí. Tota aquesta representació litúrgica –en llatí- va anar perdurant com a Cant de la Sibil·la en forma de profecia apocalíptica cantada durant la Missa del Gall.
La versió més antiga que es coneix és precisament la del Monestir de Ripoll i data de l’any 975. El concili de Trento va prohibir les celebracions de caràcter popular i es va començar a eliminar tota mena de teatre, i per tant també el cant de la Sibil·la. Tot i així la tradició es va mantenir viu sobretot a Mallorca i l’Alguer. En els últims anys s’ha anat recuperant aquesta tradició, per exemple a Sant Joan de les Abadesses i a la Catedral de Barcelona, i el 2010 va ser reconegut fins i tot com a Patrimoni immaterial de la Humanitat per la UNESCO.