Algun cop hem sentit o ens ha passat que “em van operar d’un problema de bufeta urinària, i he d’anar amb una sonda vesical” o “ fa hores que he de fer pipi i no puc”. En el primer cas, els professionals de salut ens explicaran com cuidar-la i en el segon, com que passa de cop i volta i a més estic neguitós i no em trobo bé, aniré al metge de capçalera o a un servei d’urgències. Quan m'atenen, em trobo  que el professional m’explica que m'han de fer un sondatge urinari. Al sortir l’orina em començo a trobar millor, el neguit desapareix, però de cop i volta em trobo que haig de portar una sonda vesical, un cos estrany dins el meu cos, m’incomoda i no sé com funciona. L'hauré de portar sempre? Me la podran treure algun dia? I mentrestant, com l’haig de manejar?
Explicarem que ha de fer aquest pacient per assegurar el seu benestar i el bon funcionament de la sonda.

Què és una sonda urinària?

És un tub de làtex o silicona que s’introdueix fins a la bufeta per facilitar la sortida de l’orina retinguda per diferents motius i que es pot recollir en una bossa o també pot estar tapada per un tap que es retirarà quan el pacient vulgui orinar. Hi ha dos tipus de bossa:  de cama (habitualment es porta durant el dia) i  de gran capacitat -2 litres- (per la nit o en pacients allitats); i poden ser amb vàlvula de sortida o sense. La sonda porta a  l'extrem interior un baló que s'infla per evitar que surti

Com tenir-ne cura                        
 
Un dels principals problemes amb la qual estan exposades les persones portadores d’una sonda són les infeccions d’orina. Per això és bàsic extremar la higiene en tot el què fa referència a la sonda. Així doncs, abans i després de manipular la sonda o bossa cal rentar les mans amb aigua i sabó. En el cas que sigui un cuidador qui en tingui cura és aconsellable que utilitzi guants. Altres punts a tenir en compte seran:

• La bossa de recollida d’orina no ha de tocar mai a terra i s’ha de mantenir per sota el nivell de la bufeta urinària per garantir que no hi hagi reflux.
• Evitar que el tub de la bossa es doblegui,  arrencaments accidentals, estirades de la sonda o de la bossa.
• Buidar la bossa quan el nivell d’orina sigui a més de la meitat sempre a través de la vàlvula de sortida o canviar la bossa si no n’hi ha.
• En el canvi de bossa cal netejar amb Iode l’extrem de la bossa que es connecta amb la sonda.
• Canviar la bossa sempre que sigui bruta, per obstrucció o tamponament o per bossa defectuosa.
• Si la sonda està tapada, cal pintar amb iode el tap cada cop que es desconnecti. Per evitar infeccions cal evitar desconnexions i connexions innecessàries.
• En pacients allitats, es convenient fixar la sonda a la part baixa de l’abdomen.

A nivell d'higiene s’aconsella la higiene corporal diària sense desconnectar la bossa de la sonda (si és possible dutxa) i el rentat dels genitals diari amb aigua i sabó, inclòs el tros de sonda que està en contacte amb els genitals. Recordar que en els homes cal  rentar penis i gland i tornar la pell al seu lloc i que en les dones la neteja dels genitals es farà sempre de davant cap enrere. Després del rentat moure suament la sonda en sentit rotatori per evitar adherències.

També per prevenir possibles infeccions i assegurar un bon flux d’orina cal que la persona portadora de sonda begui abundants líquids (1,5-2 litres al dia ), sempre i quan no hi hagi contraindicació mèdica, prengui sucs o fruites naturals riques amb vitamina C i fer dieta rica en fibra per evitar restrenyiment.

El ser portador d’una sonda urinària no ha de suposar cap limitació per realitzar les  activitats de la vida diària i en la mesura possible la persona ha de seguir realitzant  la seva activitat física normal.

Hi ha però algunes situacions que requeriran consultar amb el personal mèdic o d’infermeria:

• Febre superior a 38º
• Dolor, envermelliment o supuració en la zona d’inserció de la sonda urinària
• L’orina fa mala olor o és tèrbola
• Presència de sang constant en orina
• Sortida d’orina per fora de la sonda
• Absència d’orina a la bossa
• Per sortida accidental de la sonda

A més cal recordar

• Prengui els medicaments prescrits pel seu metge o personal sanitari
• No interrompre cap tractament (encara que noti millora) sense haver-ho consultat al seu metge
• No s'automediqui
• Les bosses seran receptades pel metge i les podrà adquirir a la farmàcia
• Notificar si és al·lèrgic al làtex o silicona al personal sanitari
• Les sondes urinàries s’han de canviar periòdicament en el seu centre de salut o ambulatori (CAP). El seu metge o infermera l’indicarà quan caldrà canviar-la.

* Núria Cuesta Corominas, Marta Galí Barba, Núria  Palmerola Pujol i Montserrat Vilalta Vilatimó. Infermeres Hospital de Campdevànol