Mobilització contra un desnonament a Sant Pau de Segúries. Foto: Arnau Urgell

Els desnonaments continuen sent una de les pitjors cares de la crisi. Tanmateix, si més no al Ripollès, la seva incidència s'ha reduït notablement. En aquest sentit del 2011 al 2013 el nombre de persones que han de deixar els seus habitatges a la força –siguin de propietat o de lloguer- pràcticament s'ha dividit per tres. Mentrestant, el servei Ofideute del Consorci de Benestar Social ha atès 14 famílies i en dotze casos s'han pogut donar diverses sortides per evitar el desnonament.

Segons dades del jutjat de Ripoll, facilitades pel Consorci de Benestar, el 2013 es van executar un total de 34 desnonaments. D'aquests, vint eren per execucions hipotecàries –la impossibilitat de pagar les lletres al banc- i 14 per impagament de lloguer. La xifra és inferior als 41 del 2012 –tot i que són dades només referents als quatre primers mesos de l'any- però sobretot dels 97 del 2011, quan es va produir un rècord. L'any 2010 n'hi va haver 47, entre hipoteques i lloguers.

Els desnonaments al Ripollès són un drama poc mediàtic. En aquest sentit és una comarca on, de moment, no s'ha creat cap assemblea de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Una entitat –que aquests dies ha complert cinc anys- i que arreu del país ha aconseguit aturar molts llançaments hipotecaris i ha obligat a bancs, institucions i partits polítics a moure fitxa. Això sí, la PAH de Girona va fer acte de presència a Sant Pau de Segúries per endarrerir el cas d'un desnonament vinculat a un lloguer.

El servei Ofideute atén 14 famílies

El servei Ofideute, que gestiona el Consorci de Benestar Social del Ripollès, va atendre l'any passat un total de 14 famílies, dels quals dos terços tenen obert un procediment d'execució hipotecària. En general es tracta de persones amb feina o pensió precària o bé que han finalitzat les prestacions a les que podien optar sense perspectives de millora ni a curt ni a llarg termini.

Quan les persones arriben al servei se’ls fa una proposta d’actuació. Una quarta part dels casos se'ls ha derivat a un servei d'orientació jurídica mentre que s'ha realitzat una mediació amb el jutjat, una proposta de dació en pagament, una sol·licitud de lloguer social i una sol·licitud de carència. La resta estan en converses amb els bancs i un usuari està pendent de la venda de l’habitatge per part de l’entitat financera. Únicament amb dues famílies no s’ha pogut fer cap actuació degut a la no presentació de la documentació acreditativa, segons les dades del Consorci de Benestar.