Pere Aragonès ha estat tancat tot el cap de setmana amb el seu equip de més confiança per definir els noms que conformaran el Govern després de la decisió de Junts de trencar-lo. Descartada l'opció de fer-hi entrar En Comú Podem, el president ha optat per un executiu monocolor d'ERC amb exconsellers del PSC, perfils afins als comuns i noms propis dels republicans. El nou executiu ha fitxat Gemma Ubasart per al Departament de Justícia, Drets i Memòria; Quim Nadal per al Departament d'Universitats, recupera Meritxell Serret a Exteriors i situa Natàlia Mas en un lloc clau, el Departament d'Economia, amb l'objectiu imminent de tirar endavant els pressupostos. A aquests, s'hi sumen Juli Fernández al Departament de Territori; Manel Balcells a Salut; Carles Campuzano per al Departament de Drets Socials.

Amb aquesta configuració del Govern, Aragonès aspira a representar el 80% del país, tal com va avançar en la declaració institucional de divendres, just després que les bases de Junts optessin pel trencament. El nou Govern no tindrà figura de vicepresident i Laura Vilagrà, consellera de la Presidència, exercirà aquesta funció i també les relatives a la coordinació de l'executiu, la gestió de les delegacions al territori i l'àmbit de processos electorals. Dimarts mateix ja hi haurà la primera reunió del consell executiu amb els nous consellers. Fonts de Palau ressalten que el Govern té l'encàrrec de posar-se a treballar "al més aviat possible" després de la ruptura. Aquest dilluns se'n farà públic el nomenament. 

[h3]Caràcter Ripollès[/h3]
El Ripollès tindrà una presència destacada en el Govern d'Aragonès. Dos dels catorze consellers de l'executiu són nascuts a Ripoll. A part de la ja consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, el nou equip governamental tindrà Manel Balcells com a nou conseller de Salut per prendre el relleu de Josep Maria Argimon. Nascut a Ripoll l'any 1958, Balcells és militant d'ERC i va ser conseller d'Universitats i Recerca durant unes setmanes, entre l'abril i el maig de 2006. Metge i llicenciat en Medicina, se'l considera un dels impulsors de la medicina de l'esport a Catalunya i és especialista en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica. Vinculat durant anys a la medicina a Granollers, Balcells ha estat director mèdic de l'Hospital General de Granollers i tinent d'alcalde d'aquest municipi. 

[noticiadiari]6/35989[/h3]
[h3]El primer examen: els pressupostos[/h3]
Qui són i d'on surten, els nous consellers del Govern? Natàlia Mas serà la nova consellera d'Economia i Hisenda, en substitució de Jaume Giró. Nascuda l'any 1979 a Sant Martí de Tous, serà la primera consellera d'Economia dona de la història. És llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses i en Comerç Internacional per la Universitat Pompeu Fabra. En els últims anys ha ocupat diversos càrrecs a la Generalitat, primer com a secretària d’Economia de la conselleria de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda (2019-2021), i actualment al capdavant de la direcció general d’Indústria de la consellera d’Empresa i Treball. Anteriorment, entre l’any 2004 i el 2015, va treballar al Banc Central Europeu. Mas tindrà per davant el repte imminent d'aprovar els pressupostos, elaborats per Giró. El PSC s'ha ofert per aprovar-los i els comuns tenen la porta oberta per negociar, però des d'ERC no es descarta que s'hagin de prorrogar si Junts no els vol aprovar.

El nou Govern manté perfil independentista amb Meritxell Serret, que serà la nova consellera d’Acció Exterior en substitució de Victòria Alsina. Nascuda l’any 1975 a Vallfogona de Balaguer, és llicenciada en Ciències Polítiques. Actualment és diputada d’ERC al Parlament i membre de l’executiva, i va ser consellera d’Agricultura dels republicans entre 2016 i 2017, durant els preparatius pel referèndum. Destituïda amb l’aplicació del 155 a Catalunya, va exiliar a Bèlgica i des d’allà va exercir com a delegada del Govern a Brussel·les. Va tornar a Catalunya l’any passat, i després de personar-se davant del magistrat Pablo Llarena, el Suprem li va obrir judici oral i va enviar la seva causa al TSJC. Serà jutjada en les setmanes vinents i podria acabar inhabilitada aviat. A banda de diputada, també és presidenta de la comissió d’investigació del Catalangate al Parlament.

[h3]Nova conselleria de Territori, sense Polítiques Digitals[/h3]
Una de les noves conselleries és la de Territori. Juli Fernàndez substituirà Jordi Puigneró, que dins del Departament de Polítiques Digitals tenia també les responsabilitats en l'àmbit de Territori. El Departament recuperarà també les competències en Habitatge, segons ha pogut saber NacióDigital. Nascut a Sabadell l’any 1977, va ser alcalde d’aquest municipi entre el 2015 i 2017, i posteriorment tinent d’alcalde. Des de les eleccions del 14-F, és diputat al Parlament, i va incorporar-se a l’executiva d’ERC tot just fa un mes. En una etapa anterior, havia estat Director general de Joventut de la Generalitat, sent director de Turisme Juvenil de Catalunya (2007 - 2009) i de l'Agència Catalana de la Joventut (2009 - 2011).  Llicenciat en Farmàcia, abans d’entrar en política va treballar en el sector farmacèutic vinculat a la gestió d’oficines, i la seva darrera responsabilitat al sector va ser com a cap de compres a Ecoceutics.

[h3]Aproximació als catalanistes del PSC[/h3]
L'historiador i catedràtic de la Universitat de Girona Quim Nadal serà el nou conseller de Recerca i Universitats. Polític veterà i històric del PSC, Nadal va ser el primer alcalde de Girona en el retorn de la democràcia, i ja va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques durant els dos governs del tripartit. De la seva etapa al Govern, se'n recorda l'accident al Carmel, amb l'esvoranc causat per les obres de la línia 5 del metro. La figura de Nadal s'encarna en aquesta defensa d'Aragonès per incorporar independents. Va ser diputat entre els anys 1984 i 2012, i a banda de conseller també va ser portaveu i conseller de la Presidència quan Maragall va destituir els consellers d'ERC. Considerat del sector catalanista del PSC, va donar-se de baixa del partit l'any 2015, quan es va fer explícita la renúncia del socialistes a l'exercici del dret a decidir en el moment que començaven els moments més àlgids del procés sobiranista.

En una entrevista de l'any 2018 a NacióDigital, Nadal demanava a l'independentisme deixar clar que l'1-O "no va ser un referèndum", i que la idea de Catalunya com "un sol poble" és un objectiu desitjable però no s'ha materialitzat mai. Demanava aleshores a l'Estat i als independentistes fer autocrítica pels fets de 2017. Es considera "socialista", més enllà dels partits, i fa quatre anys no se sentia representat per cap partit polític. "ERC podria ser la nova marca socialdemòcrata catalana si fos més socialdemòcrata", demanava Nadal. Ara tindrà capacitat d'incidència des de dins de l'executiu.

Carles Campuzano serà conseller de Drets Socials. Provinent de Convergència, on va integrar durant dècades la direcció com a representant de l’ala socialdemòcrata, va deixar el PDECat per fundar el Partit Nacionalista de Catalunya. Ara estava implicat en Acció Catalana, una associació pensada per repensar el catalanisme. En els últims temps s’havia significat a favor d’una via més gradualista amb relació al procés, allunyat com està de la via unilateral.

[h3]Un perfil proper als comuns[/h3]
Gemma Ubasart substituirà Lourdes Ciuró al capdavant de la conselleria de Justícia. Nascuda a Castellar del Vallès l'any 1978, és doctora en Ciència Política per la UAB. Va ser secretària general de Podem a Catalunya, i va dimitir l'octubre de 2015, després d'haver estat crítica en com s'havia encarat la campanya electoral de Catalunya Sí que Es Pot, de la qual n'hauria preferit una línia més catalanista i amb menys intervencions de dirigents estatals. Actualment és professora de la Universitat de Girona, i al llarg dels anys ha realitzat estades de recerca i docència a diverses universitats europees i americanes.