Persianes abaixades i carrers buits; restaurants atrafegats i llargues cues per prendre un gelat. Són les dues Catalunyes del mes d'agost, que viuen realitats completament oposades. Mentre que les ciutats més residencials es buiden de gent, que aprofita les vacances per marxar de viatge, els pobles costaners i pirinencs s'omplen de gom a gom i multipliquen per dos, per tres o per quatre la seva població habitual.

Fins i tot a Barcelona, que fa poc va rebre la distinció de ser la destinació més massificada del món, els residents que van abandonar-la per viatjar a altres indrets van superar en nombre els turistes que van venir a visitar-la. Ho explica una evident contradicció: la temporada turística a la capital catalana s'estén entre març i novembre —amb un flux constant de visitants—, mentre que la major part dels dies lliures per als seus residents es concentren a l'agost. Tot just fa un any —per al present encara no hi ha dades—, els 991.000 turistes van ser compensats pels 1,1 milions de locals que se'n van anar a passar la calor en llocs més agradables.

Una història completament diferent de la que viuen les comarques de la Costa Brava i la Costa Daurada. L'Empordà, on viuen unes 290.000 persones combinant ambdues comarques, va rebre 1,2 milions de turistes l'agost del 2024. Això es tradueix en que, si agafem un dia aleatori d'aquell mes i comptem quanta gent es troba dins de la zona, hi havia un 77% més de persones que en un dia normal. Un càlcul de Nació que, a partir de dades de l'INE, estima la població mitjana diària real a l'agost, ponderant les xifres de turistes entrants i residents sortints amb la mitjana de pernoctacions pròpia del tipus de turisme (nacional, estatal, internacional...) que rep i que emet cada municipi i comarca de Catalunya, i la compara amb el cens d'habitants.

Aquest creixement és molt més marcat en els pobles més turístics d'aquestes comarques. A Pals (Baix Empordà) i al Port de la Selva (Alt Empordà), el nombre de persones que cada dia trepitgen els seus carrers es dispara un 350% en comparació amb la gent que hi viu habitualment. Un dia qualsevol del mes d'agost, només una de cada cinc persones que hi ha pel carrer viu allà. La resta són estiuejants procedents de França i de la resta de Catalunya. Sant Pere Pescador, Tossa de Mar i Salou també es troben en les posicions superiors de la taula.

L'extrem oposat, el de les regions despullades d'habitants que se'n van a passar l'agost a la platja, a la muntanya o a altres països, és especialment comú en ciutats mitjanes i grans del Vallès i el Baix Llobregat, o d'altres com Lleida, Badalona, Manresa o Vic. Totes elles perden entre un 5% i un 10% de la seva població, de mitjana, al llarg de l'agost, i comparteixen dues característiques bàsiques: tenen importants xifres de població i, sobretot, són poc massificades.

Barcelona, que també entra en la categoria de municipis amb un saldo turístic negatiu (l'agost és l'únic més que això passa), rep una immensa quantitat de turistes, però un nombre encara més gran d'habitants se'n va de la ciutat en un període molt acotat. Per això, l'agost és el moment de l'any en què els carrers de la capital catalana estan més buits.

L'agost de 2025 podria ser de rècord

Totes aquestes dades fan referència al mes d'agost del 2024, ja que l'INE encara no té disponibles les del 2025 —acostuma a trigar uns mesos—. En tot cas, hi ha algunes dades que permeten augurar que l'estiu d'enguany haurà estat de rècord. Per una banda, les dades d'Aena són irrefutables: en cada mes d'enguany, l'Aeroport ha batut nous rècords mensuals de passatgers. El juliol, el darrer mes pel qual la companyia ofereix dades, van enlairar o aterrar al Prat més de 5,5 milions de passatgers, una xifra que mai no s'havia assolit. Si la tendència continua trenta dies més, hauran arribat més turistes que mai.

Una conclusió similar, si bé matisada, a la de l'enquesta d'ocupació hotelera, publicada per l'Idescat a principis de setmana: a Catalunya, aquest ha estat el juliol amb més turisme de la història, i és d'esperar que l'agost el superarà, si es compleix la tònica habitual. Així i tot, l'estadística assenyala que malgrat que ve més gent, les estades s'han escurçat respecte a anys anterior (els preus dels hotels també han tocat cim), i les pernoctacions total també han anat a la baixa. També s'ha reduït la despesa que han fet en bars, botigues i restaurants.

Així s'han fet els càlculs

Per fer aquest article s’han utilitzat les dades de l’estadística experimental de medició de turisme de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que observa els moviments de persones entre municipis (turisme intern), de municipis espanyols a tercers països (turisme exterior emès) i de tercers països a municipis espanyols (turisme exterior rebut). Les dades es recopilen a partir de la telefonia mòbil.

El principal indicador de l’article, la població mitjana diària en mes d’agost per cada municipi, és una variable composta a partir de diverses variables que ofereix l’INE, i s’ha calculat de la següent manera:

• Cens = Cens de població (Idescat)
• Pernoctacions turístiques rebudes = turistes rebuts (interns i externs) * mitjana de pernoctacions
• Pernoctacions turístiques emeses = turistes emesos (interns i externs) * mitjana de pernoctacions
• Mitjana diària turistes acollits = Pernoctacions turístiques rebudes / 31
• Mitjana diària residents de viatge = Pernoctacions turístiques emeses / 31
• Població mitjana diària = Cens + Mitjana diària turistes acollits - Mitjana diària residents de viatge

L’estadística no indica quants residents han marxat i quants turistes han vingut a un determinat municipi. En ser una mitjana, el que mesura és: en un dia qualsevol del mes, quanta gent hi ha al municipi? Quanta d’aquesta és de fora i està de turisme? I quants residents del municipi no hi són, sinó que han marxat de vacances?

La mitjana de pernoctacions per cada municipi s’ha estimat a partir d’una matriu que encreua les pernoctacions mitjanes segons origen (desagregat a nivell provincial) i final (segons si són intraautonòmics, interautonòmics, europeus o transnacionals). L’estimació prové de ponderar el nombre de turistes rebuts pel nombre mitjà de pernoctacions propi de l’origen de cada turista. Així, a un municipi amb molts turistes europeus se li ha assignat una mitjana de pernoctacions superior a un municipi amb molts turistes catalans.