Arriba l'estiu i amb ell, les onades de turistes. Malgrat els esforços de les administracions per desestacionalitzar el sector, els mesos d'entre juny i setembre concentren el 44% de tot el turisme anual. Només en aquests tres mesos, 11,5 milions de visitants arriben a Catalunya des d'Espanya o l'estranger, segons dades d'una estadística experimental de l'INE del 2024. Cal sumar-hi centenars de milers de catalans que es desplacen a poblacions marítimes o de muntanya a passar l'estiu.

El monocultiu turístic estival es fa especialment evident en les localitats que són vistes com a destinacions de sol i platja, que els mesos de més calor veuen com els visitants es multipliquen mentre que la resta de l'any pràcticament no en reben. El cas més descarat és el de la Costa Brava: dels 10,5 milions de turistes que va rebre l'any passat, el 53% van anar-hi entre juny i setembre. A l'Empordà, la temporada alta és tan intensa que en només l'agost ja concentra el 20% de tot el turisme anual. Un mes en què, de cada cinc persones que estan (i dormen) a l'Empordà, quatre són turistes. La majoria d'ells són europeus —especialment francesos—, però un nombre important prové d'altres indrets de Catalunya.

Quelcom similar passa amb la Costa Daurada, que el mes d'agost supera com a destinació la ciutat de Barcelona. A partir de l'abril, municipis costaners com Sitges, Salou o Torredembarra comencen a omplir-se de gent, però no és fins al juny i el juliol que no es dispara l'afluència. A diferència de la Costa Brava, que té un turisme molt internacional, la gran major part dels banyistes de la costa tarragonina són catalans. Les Terres de l'Ebre és la tercera marca turística —una classificació oficial de la Generalitat— que concentra més de la meitat de turistes en època estival, amb més de mig milió de visitants, la majoria catalans.

A la ciutat de Barcelona, així com a la resta de l'àrea metropolitana i les comarques de la Catalunya central, l'estacionalitat no és tan marcada si s'analitza el turisme de tots els orígens. En realitat, però, en els mesos de més calor es disparen els viatgers internacionals, si bé també es redueixen els que venen de l'Estat espanyol. Mentre que el nombre de visitants estrangers que ronden la ciutat els mesos d'hivern gira entorn de les 550.000 persones (mitjana mensual), entre abril i octubre aquesta xifra mai baixa dels 750.000. Una temporada alta més llarga que en territoris on domina el turisme de sol i platja.

Els Pirineus i l'Aran: entre catalans excursionistes i espanyols esquiadors

Si es parla de massificació turística, però, el territori català que més veu augmentar la seva població és la Vall d'Aran. Amb una població de poc més de 10.000 persones, al llarg de l'any la visiten 50 persones per cada aranès que hi viu (a tall de comparació, la ràtio de Barcelona ronda els 9 turistes per cap). Són 530.000 persones que hi van, majoritàriament, a gaudir de la neu. 

Precisament, la Vall d'Aran destaca per tenir una estacionalitat oposada a la resta de Catalunya: mentre que el mes de gener rep uns 80.000 turistes —majoritàriament, espanyols—, a la tardor només n'hi ha uns 20.000. Una desproporció compensada als mesos d'estiu que s'omple, sobretot, d'europeus i catalans, amb una mitjana mensual d'entre 40.000 i 50.000. 

Malgrat la proximitat geogràfica, les dinàmiques turístiques de la resta dels Pirineus són força diferents —amb l'excepció de la Cerdanya, que també queda saturada durant la temporada d'esquí. Malgrat que també reben molts visitants entre desembre i febrer, el gran pic és al mes d'agost. L'any passat, només en aquest mes van rebre 220.000 turistes catalans i 70.000 d'europeus, principalment francesos.

En algunes zones muntanyenques, la concentració de viatgers al mes d'agost suposa un augment importantíssim respecte a la seva població original. Al Pallars Sobirà i a l'Alta Ribagorça, s'arriben a acumular quatre forasters per cada local en un sol mes. A l'estiu, a més, es quadruplica el nombre de turistes respecte a la tardor.

Al següent mapa il·lustra el pes del turisme estival en cada comarca, en comparació amb el pes de l'hivernal. Permet constatar com quasi totes les comarques costaneres, i en especial el Baix Empordà i el Tarragonès, s'omplen moltíssim entre juny i setembre però, en canvi, pràcticament no reben turistes entre novembre i febrer. En contrast, el blau de la Vall d'Aran i la Cerdanya representa un sector centrat en la temporada d'esquí. 

La massificació se suma a l'estacionalitat

Per a moltes zones poc poblades, la temporada turística comporta dos fenòmens que se sobreposen: la massificació i l'estacionalitat. Per una banda, territoris de la Costa Brava, la Costa Daurada, el Pirineu occidental i la Vall d'Aran, que tenen baixes xifres d'habitants, els turistes —per pocs que siguin— ja dupliquen o tripliquen en nombre les comunitats locals. Per altra banda, també són algunes de les zones de Catalunya amb índex d'estacionalitat més elevats: a l'hivern o a l'estiu, la majoria de turistes es concentren en uns mesos molt concrets. 

Els casos més extrems són el Baix Empordà i el Pallars Sobirà: el 20% de tot el seu turisme està concentrat al mes d'agost i durant aquest pic, els turistes fan multiplicar per cinc el nombre de persones que hi dormen. En aquest mes, de cada cinc persones que s'hostegen en aquestes comarques, només una hi viu.

Sant Pere Pescador, Calaf i l'Escala, entre els més estacionalitzats

Les dades de l'INE permeten veure quants turistes han trepitjat cada municipi de l'Estat, d'on són i quants dies s'hi han estat. Es tracta d'una estadística experimental elaborada a partir de dades de telefonia mòbil: s'analitza el moviment de dispositius a través de la xarxa de telecomunicacions de l'Estat. Per exemple, si una antena de l'Empordà detecta un mòbil que habitualment està a Barcelona, l'INE ho comptarà com un turista. En el cas dels turistes estrangers, també pot saber de quin país és la companyia per estimar-ne la procedència. Si una mateixa persona fa una ruta entre diversos punts del país, l'estadística l'assignarà al municipi on hagi passat més nits.

Es tracta d'una metodologia innovadora que ofereix dades molt detallades, ja que permeten anar molt més enllà de l'habitual estadística d'oferta hotelera. A la següent taula s'hi pot consultar el turisme que van rebre el 2024 tots els municipis de Catalunya. Els gràfics de la dreta mostren, per cada població, la distribució de visitants al llarg de l'any, entre gener i desembre. Una línia recta indicaria que el nombre de viatgers es va mantenir estable en tots els mesos de l'any, mentre que els municipis amb una forta temporada alta mostraran un augment en una època concreta. Una 'piràmide' al mig del gràfic mostra, per tant, que aquella població va rebre la major part dels turistes durant els mesos d'estiu.