La Plataforma per la Vegueria de l'Alt Ter ha escrit per segona vegada a Joan Saura, conseller de Relacions Institucionals i Participació, per retreure-li que, al seu parer, estan patint una manca d'atenció per part del govern català.

Carta oberta a Joan Saura, conseller de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya

Honorable Senyor Conseller,

El 5 d'octubre del 2004, membres de la plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter ens vam reunir amb vostè, amb l'assessor Xavier Sanclimens i amb Josep Ramon Mora, nomenat subdelegat de la Catalunya Central, a la seu del departament que presideix.

En el transcurs d'aquella reunió li vam expressar el nostre malestar i la nostra profunda preocupació per l'actitud impositiva i poc democràtica del Govern de la Generalitat, que estava implantant, sense consultar-ho als habitants dels territoris afectats, ni esperar la preceptiva aprovació del Parlament de Catalunya, un nou mapa territorial. Li vam transmetre la nostra sorpresa i la nostra preocupació per un tarannà tan poc democràtic en un govern format exclusivament per grups dels anomenats d'esquerres, és a dir, d'aquells que, teòricament, tenen la seva raó de ser en la defensa de la igualtat de tots (i aquí la paraula "tots" és clau) els ciutadans.

Recordem que en aquell moment va sortir del pas assegurant-nos que s'estaven redactant els punts bàsics de l'organització territorial, i que en cap cas constituirien un document tancat. Va afirmar que al novembre es posarien a informació publica aquestes bases. "El procés no està tancat i se sotmetrà al debat ciutadà", ens va dir també de manera contundent, malgrat que estava al costat del subdelegat de la Catalunya Central, un càrrec amb atribucions encara per definir per a una àrea encara per crear. De la mateixa manera, es va oposar a les afirmacions del seu company de govern, el conseller Joan Carretero, que assegurava, aleshores de manera contundent, i ara ho continua fent, que el tema ja estava tancat.

Desprès, el maig d'enguany, el seu secretari general, el senyor Francesc Baltasar, en una reunió amb militants d'Iniciativa, va afirmar que abans de l'estiu sortiria la informació publica del nou model territorial que ja estava tancat pel Govern. Avui encara res de res i la imposició continua. N'és exemple el desplegament del Departament de Medi Ambient i Habitatges, que també s'articula segons el model de set vegueries.

Vuit mesos després, a part de l'exemple anterior, el nostre malestar i la nostra preocupació han crescut de manera proporcional als nous casos pràctics d'imposició no democràtica que hem anat coneixent (salut, medi ambient, habitatge, cultura, Llei de Barris...).

I és a vostè, que encapçala un departament batejat com "de participació", a qui creiem escaient fer tot un seguit de preguntes, ja que tot plegat ens sembla una ironia i un despreci cap als ciutadans.

¿Quina participació ciutadana hi ha hagut en la decisió de dividir el mapa sanitari de Catalunya en set àmbits? Quines conseqüències comportarà a l'administrat?
¿Quina participació ciutadana hi ha hagut en la decisió de dividir el mapa mediambiental i els altres serveis del diferents departaments de Catalunya en set àmbits?
¿Quina participació ciutadana hi ha hagut en la decisió de definir un nou organigrama administratiu que no té en compte les realitats de transport públic i que crea, per tant, ciutadans de primera i de segona, segons si es poden pagar, o no, un vehicle propi?
¿Recull aquesta proposta, sense explicar i impositiva, les necessitats mediambientals del territori i la necessitat de proximitat de serveis per als ciutadans?
¿Quina participació tindran els ajuntaments i els ciutadans, si com diu els senyor Carretero la sobirania només recau en els parlamentaris?
Quin paper han de tenir els ciutadans en democràcia? Som només súbdits del poder?
¿Creu que la tan publicitada participació ciutadana s'ha de materialitzar exclusivament a través de manifestacions, talls de carreteres o altres formes beligerants d'expressió, que són les úniques que els governants donen a entendre que els fan moure?
¿Quina participació ciutadana hi ha hagut, a la fi, en la decisió de definir un nou mapa territorial que no ha tingut en compte la considerable part del poble que no hi està d'acord?

Quan anem a Vidrà (un municipi insignificant vist des de la perspectiva de la gran metròpoli barcelonina, però plena de persones que es mereixen el mateix tracte que qualsevol altra de qualsevol punt del país) ens asseguren que podrien elaborar un autèntic tractat d'esquizofrènia administrativa. Pertanyen a la comarca d'Osona i alhora, a la província de Girona, a l'àmbit judicial de Puigcerdà i, depenent de quins serveis (com ara l'administració referent al turisme rural), a la Catalunya Central. És lògic, senyor Saura, que s'inflingeixi aquest càstig a uns ciutadans simplement perquè ningú ha gosat preguntar-los què seria el millor per a ells? I no seria molt més lògic, posats a demanar, que el nou mapa territorial servís per subsanar els nombrosos vidràs que, de ben segur, existeixen al país?

Seria absurd intentar negar la potestat d'un conjunt de persones elegides democràticament pel poble per organitzar el país segons els seus programes electorals. Però en canvi, si que neguem la potestat de ningú d'imposar els seus criteris amparant-se, precisament, en uns vots que, lluny de ser una carta blanca, són el símbol d'una gran responsabilitat. Des del nostre punt de vista, democràcia no vol dir imposició de la majoria, sinó respecte de la minoria. I vostè, que encapçala el grup més minoritari del Govern, i que té responsabilitats executives gràcies als pactes que permet la democràcia, ho hauria de saber millor que ningú.

Accions com les que duu a terme el Govern de la Generalitat pel que fa al nou mapa de Catalunya no tenen res a veure amb la participació que defensa el seu Departament. Al contrari, acostumen a provocar una gran decepció entre els votants de les zones afectades. És inevitable pensar en l'afabilitat i bonhomia que desprèn la classe política en època d'eleccions, que es sacrifica per l'elector i fa tants quilòmetres com facin falta per conèixer fins a l'última queixa, repartint promeses i solucions. Però és ara, quan les cadires no estan en joc, que han de demostrar la seva voluntat de servei, objectiu últim per al qual els electors han dipositat la seva confiança en vostè.

I una última reflexió, conseller. Si ja és prou preocupant que el Govern no escolti el clam d'uns territoris formats per mig milió de persones (els que defensen la Plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter, Osona i el Ripollès amb la porta oberta a la Garrotxa, i els que defensen la Plataforma per Una Vegueria Pròpia, l'Alt i el Baix Penedès, el Garraf i l'Anoia, encara ho és més que des de les cúpules dels partits es decideixin les directrius que han de seguir els militants d'arreu del país. Aquestes directrius (o ordres, si ens volem estalviar eufemismes) constitueixen una estocada mortal als mateixos partits, que són, no cal oblidar-ho, el nucli central de la democràcia que entre tots hem aconseguit.

Atentament

Josep Cullell i Mirambell
Membre de la Plataforma per a la Vegueria de l'Alt Ter