Pas endavant de Ribes de Freser per evitar la massificació de pisos turístics

L'ajuntament aprova inicialment un pla especial arran de l'excés d'HUT al nucli històric, 21 més dels que fixa el document

Un carrer del centre de Ribes de Freser, en una imatge d'arxiu
Un carrer del centre de Ribes de Freser, en una imatge d'arxiu | ACN / Lourdes Casademont
Redacció
24 d'octubre de 2024, 09:40

Ribes de Freser (Ripollès) té cada cop més a prop poder regular i controlar els Habitatges d’Ús Turístic (HUT), un fenomen que durant la pandèmia va disparar-se i que va portar l’Ajuntament a deixar en suspens les noves llicències. Dos anys després, el ple ha aprovat inicialment un pla especial per ordenar-ho: “Tenim una eina per sectoritzar i regular”, explica a l’ACN l’alcaldessa del municipi, Mònica Sanjaume. El pla divideix en cinc zones el municipi i especifica el topall per a cada indret, essent la zona del nucli històric on hi ha més massificació: dels 13 HUT que els pertocaria n’hi ha un total de 34. Les llicències no es retiraran i només se’n donaran de noves en els sectors on es pugui ampliar.

El pla especial que s’ha aprovat inicialment per ple només afecta els Habitatges d’Ús Turístic (HUT) i no a altres tipus d’allotjament com ara el turisme rural. El pla divideix el municipi en 5 zones i estableix un topall d’HUT en funció de la densitat de població i altres aspectes urbanístics. “Ens permet sectoritzar i controlar; ara ja no serà la Generalitat qui doni la llicència sinó que, quan ens facin la petició, podrem dir ‘sí’ perquè al sector hi ha lloc o ‘no’, perquè ja no n’hi ha”, explica. I afegeix que, “la gràcia del pla especial és que juga amb els habitatges que hi ha: amb més habitatges, també augmentarà el percentatge d’HUT” i permetrà al consistori “regular segons les necessitats” del municipi.

L’estudi confirma que al nucli històric s’ha sobrepassat el màxim amb escreix: n’hi ha 34, 21 més del que seria ideal. És el punt de més massificació, si bé el municipi només supera en set el total de llicències previstes amb la situació demogràfica i l’urbanisme actual. El pla en fixa un total de 76 i ara n’hi ha 83. Malgrat tot, l’alcaldessa és optimista: “Estem a molt poc de poder-ho endreçar”. Amb les llicències actuals i amb un potencial de 15 places més distribuïdes en diferents sectors on encara hi ha marge de creixement, Ribes comptaria amb una concentració del 5,48%. La Generalitat ha establert un màxim del 5%.

L’alcaldessa remarca que no s’ordenarà el tancament dels HUT ja existents al nucli històric, on en sobren 21, perquè les llicències atorgades són permanents. Ara bé, els seus propietaris poden decidir cessar l’activitat o també es pot revocar l’activitat en cas d’incompliments legals.

En les últimes setmanes ja han rebut la notificació de dues baixes. “Ha coincidit amb l’aprovació inicial del pla especial i també amb el segon rebut fraccionat de la taxa d’escombraries”, detalla Sanjaume. L’any passat es va aprovar apujar l’impost a aquest tipus d’activitat. “La gent es donava d’alta per si mai ho volien fer perquè pagaven el mateix que un habitatge habitual”, explica l’alcaldessa. Ara, en canvi, hi ha més pressió fiscal, un fet que esperen que també ajudi a revertir-ho.

La pandèmia va disparar la demanda de llicències

Sanjaume assenyala que la moratòria, aprovada fa un any, ha ajudat a controlar la situació i evitar una major massificació. “Hem rebut dues trucades per setmana de persones que volien el seu habitatge com a HUT”, detalla. Les alarmes van saltar durant la pandèmia, quan van detectar que cada cop hi havia més demanda de llicències. “Era molt difícil regular-ho perquè ho gestionava directament la Generalitat”, recorda. El problema, però, era que no tenien dades reals ni tampoc del parc immobiliari. Per això van encarregar un estudi per saber quants habitatges buits hi havia i tenir una fotografia real de la problemàtica de l’habitatge.

Ribes de Freser és un dels municipis de muntanya que també ha de fer front a la despoblació. La falta d’habitatge és un dels reptes que cal revertir, segons apunta l’alcaldessa, que subratlla que “està molt bé poder-se guanyar la vida” però cal que les persones que es vulguin quedar a Ribes trobin un habitatge. La raó és que, segons recull el pla especial, la proliferació d’HUT provoca “evidents impactes en el mercat de l’habitatge, tant per la compra com pel lloguer, tot afectant el dret bàsic de gaudir d’un habitatge assequible”, entre altres aspectes com també la convivència. Entre el 2015 i el 2023, aquesta modalitat turística va créixer un 730% a Ribes de Freser.

Amb l’aprovació inicial del pla especial d’HUT, ara s’obre un període d’exposició pública i finalment, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona serà qui farà l’aprovació definitiva si hi dona el vistiplau.

Menys de la meitat d’habitatges són primera residència

Segons l’estudi fet recentment, a Ribes de Freser hi ha un 47,7% dels habitatges d’ús principal – la mitjana catalana és del 76% i el Ripollès, del 55,8%- mentre que un 40,1% és segona residència i un 12,3%, habitatge buit. El pes de la segona residència ha anat guanyant terreny, passant de representar el 22% fa trenta anys a un 40% actual. Per contra, en quatre dècades la primera residència ha passat del 67,5% a un 47,7% en quatre dècades i l’habitatge buit, del 4,5% al 12%. Això ha fet, a més, que el parc immobiliari es vagi envellint i que cada cop faci falta més inversió per posar-los al dia.

En matèria d’habitatge, l’Ajuntament ha posat a disposició de la Generalitat un terreny on es podria construir habitatge social. És el primer pas per poder construir-hi pisos en un futur, si bé no hi ha cap projecte ni calendari fixat.

Arxivat a