"Més de 1.000 pàgines d'expedient". Aquesta és la xifra que la directora de Serveis d'Inspecció de l'Ajuntament de Barcelona, Eva Mur, menciona quan intenta explicar com d'exhaustives arriben a ser les justificacions que acumulen des del consistori per desmuntar les xarxes de pisos il·legals establertes a la ciutat. En aquest cas, recorda el número de pàgines que va arribar a acumular la trama organitzativa més gran colpejada fins al moment, liderada per un empresari a qui tot el servei municipal tenia entre cella i cella. Ho certifiquen els passadissos de l'oficina dels inspectors, que encara mantenen la cara d'aquest expert del frau penjada com a recordatori.
És la màxima expressió d'una tendència que s'ha anat establint els últims anys, la de les xarxes professionals que han substituït l'activitat prèvia, la dels veïns que aprofitaven quan marxaven de cap de setmana o de vacances fora i posaven el seu pis en Airbnb sense cap llicència vigent. Ara tot és més exigent, més costós, expliquen des d'aquest servei de l'Ajuntament a Nació: des de la investigació fins al cobrament de les sancions.
Fa mesos que govern de Jaume Collboni va advertir que aquest fenomen anava a l'alça i que el consistori s'hi havia adaptat. A més, en el darrer plenari municipal de setembre, el mateix alcalde de la ciutat va comprometre's a reforçar el servei d'inspecció pròximament, com a resposta a una petició dels comuns. Dies més tard, en una entrevista a Ràdio Nacional d'Espanya (RNE), Collboni va apuntar que els darrers anys s'han arribat a identificar 38 xarxes que ostenten àmplies cartetes de pisos turístics il·legals. D'aquestes, ja se n'han desarticulat 22, assegurava llavors el batlle socialista.
És una realitat que es mou i que costa de seguir la pista, matisen des dels Serveis d'Inspecció. Preguntats sobre com s'identifica quan darrere d'una activitat il·lícita d'un pis turístic pirata hi ha una xarxa més àmplia, els tècnics municipals citen una feina de formiga, de coordinació amb altres serveis i de coneixement de cares conegudes que s'ha anat guanyant amb el temps. "A vegades, fins i tot et trobes que tenen el mateix advocat per a tots els casos, i que t'ho defensa tot de la mateixa manera", menciona Eva Mur, que gestiona un equip de 26 inspectors als quals cal afegir la feina d'un equip de visualitzadors d'ofertes de pisos a portals com Airbnb, Booking o HomeAway.
La inspecció, des de dins
La feina comença sovint llavors. Si no hi ha queixes ciutadanes que ho adverteixin, el gruix de les inspeccions ve de revisar el mercat digital. Però això també s'ha fet cada vegada més enrevessat. Un paper clau que correspon els visualitzadors d'anuncis és intentar reunir el màxim de detalls del possible pis fraudulent que han trobat als portals turístics, però sovint comencen a cegues: ni s'hi diu l'adreça exacta ni es pot apreciar concretament on és aquell immoble per l'entorn.
En aquest moment, les fotografies juguen un paper clau. Els encarregats d'investigar sobre les ofertes havien arribat a descobrir diversos habitatges reconvertits en pis turístic il·legal a partir del fons que es veia per les finestres a les imatges de l'anunci. Se'n podia saber la ubicació i fins i tot la planta exacta. Ara, conscients d'aquesta realitat, els que aposten pel lloguer vacacional fraudulent fa temps que han canviat la manera d'operar. Els enquadraments de les fotografies són cada vegada més tancats, els detalls de l'exterior gairebé han desaparegut.
Quan els visualitzadors de l'empresa externa enllesteixen l'informe -també arriben a intentar fer contractacions de l'habitatge- el fan arribar als Serveis d'Inspecció municipals. És llavors quan, amb això sobre la taula, s'intensifica la feina de carrer. L'equip de l'Ajuntament -el mateix que també revisa els incompliments a les terrasses o les botigues de souvenirs- trepitja les finques on hi ha l'activitat sospitosa i, a més d'observar, també acaba picant als pisos investigats. A partir d'aquí, la varietat de respostes és inabastable. En el millor dels casos, els visitants els expliquen que no tenien ni idea que era un allotjament il·legal i els ensenyen totes les proves de la contractació. En altres situacions, en canvi, els turistes ja han estat advertits i es treuen els inspectors de sobre. "Alguns diuen que són els cosins dels habitants del pis o directament no t'obren la porta", explica la cap del servei, que recorda que sense permís dels ocupants del pis no hi poden entrar. Sovint calen diverses visites a una mateixa adreça per acabar-ne traient suc.
El consistori també s'ha trobat, en la intensificació de la investigació contra les xarxes professionalitzades, una altra dinàmica. "Són gent que enganya el propietari perquè els hi faci un contracte de lloguer del pis. Fins i tot el paguen, per aparentar normalitat. Però a dins fan el màxim de divisions de la llar possibles amb pladur per disparar beneficis. És molt sucós. I poden fer-ho perquè compten que tindran un any i mig o dos fins que el propietari els desnoni", detalla Eva Mur. En aquest sentit, el passat agost el consistori barceloní advertia que va arribar a trobar 19 pisos amb obres d'aquesta mena, en una campanya d'inspeccions a més d'un centenar d'immobles. S'hi suprimia el menjador i es convertia en una habitació més per fer-hi lloguer vacacional".
Aquell mateix operatiu també va deixar un parell d'expedients per tenir treballadores del sector de la neteja amb qui s'incomplia la normativa de treball. A més, per acabar-ho d'arrodonir, la majoria de turistes consultats asseguraven haver pagat la taxa turística de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona als seus hostes, quan aquest impost només s'abona si es té una llicència formal i no un allotjament pirata.
Les sancions ja fa temps que contemplen una forquilla entre els 60.000 euros i 600.000 euros, ja que es retira un habitatge del mercat residencial -en plena emergència habitacional- i es dedica a una activitat econòmica sense cap mena de permís. Amb l'arribada d'aquests nous imports sancionadors la gent que trampejava amb el seu pis per sumar-se uns ingressos, si posava l'habitatge a Airbnb, va deixar de fer-ho, expliquen els inspectors. Ara el problema és un altre. Aquestes noves xarxes sovint apunten a entramats que no tenen els diners a l'estat espanyol i que, per tant, en compliquen el cobrament. Moltes obvien o dilaten al màxim aquests processos sancionadors, també. Les úniques multes que es paguen de manera habitual són les menors, en el món dels allotjaments turístics, com les que s'apliquen, per exemple, per no complir amb l'obligació de tenir un telèfon d'atenció 24 hores. Això implica uns 1.000 euros, apunten des del consistori.
Xarxes amb fins a 160 pisos
La infracció múltiple és l'altre front que els inspectors persegueixen insistentment. S'han d'acumular tantes proves per convèncer el jutge que darrere d'una infracció no hi ha un únic comportament fraudulent sinó que hi ha una xarxa que multiplica els recursos econòmics a costa d'uns immobles lucratius. Això acostuma a costar, tant per les complicacions en la investigació com per les valoracions de la judicatura, que acostuma a intentar curar-se en salut.
En casos com el de l'expedient de les més de 1.000 pàgines, les sancions poden buscar el màxim legal. Aquell cas mediàtic va arribar als 600.00 euros imposats al que consideraven el líder d'una banda especialitzada com mai s'havia vist a Barcelona. En aquell cas, fins i tot utilitzaven immobles comprats, sense ni tan sols llogar, de la força financer que tenien. En altres casos, com el d'una altra xarxa documentada per La Vanguardia, que en aquest cas que sí que opera arrendant habitatges, es poden haver arribat a tenir fins a 160 allotjaments diferents en mans d'una mateixa banda. Aquest últim grup tindria un acumulat de sancions municipals que supera els 5 milions d'euros. Tanmateix, la batalla segueix ben viva entre inspeccions i anuncis especialment rendibles.
Per més que la pressió municipal fa temps que es manté, cada vegada que es fa una cerca d'ofertes de pisos de lloguer vacacional a Barcelona en surten uns 23.000 anuncis, explica el cos d'inspectors. Això es fa mensualment. Després, s'han de descartar els casos que sí que tenen llicència, així com els repetits o els antiquats, però la feina segueix sent un desafiament per al consistori. En el futur, quan l'actual govern del PSC ha assegurat que vol eliminar del tot la figura dels pisos turístics a la capital catalana, hauria de ser més fàcil perseguir aquests infractors. De moment, la tensió del departament d'inspectors es mantindrà uns anys, si res no canvia.