Els darrers anys s'ha normalitzat a Catalunya que a l'hora de pagar l'allotjament on s'han passat uns dies de descans o festa es demani un petit recàrrec per persona i nit. Es tracta de la coneguda taxa turística. Un mecanisme que no existia abans del 2012 i que en els seus anys de vida ja ha protagonitzat diversos debats al país. Ara, el rebrot del turisme de masses, amb més impuls del turisme estranger que de l'interior a diferents punts del territori català, després de la pandèmia, ha tornat a situar aquesta eina al centre de l'arena política: l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat amb un ampli consens -els vots de Junts, PSC, comuns i ERC, a partir d'una proposta dels republicans- pujar al màxim el tipus impositiu, un fet que suposaria arribar als 7,5 euros diaris per visitant en el cas dels viatgers que es queden en hotels de cinc estrelles.
A més, el govern municipal també demana que la Generalitat els permeti recaptar més. De moment, el Govern no es posiciona, però serà un tema de debat en aquest mandat. Ara, Nació repassa totes les arestes del principal instrument implantat arreu del món per compensar l'impacte del turisme sobre el territori amb 10 preguntes i respostes.
Què és la taxa turística?
Aquest impost als visitants neix a Catalunya en plena efervescència turística i serveix perquè els que s'allotgen a qualsevol establiment deixin una contraprestació a les arques públiques. La llei parla tècnicament d'"internalitzar les possibles externalitats que el turisme pot causar en les zones d'alta concentració turística". La paguen els majors de 16 anys i té un topall de 7 dies. A partir d'una setmana, se'n queda exempt, tot i que és una estada poc habitual. Actualment, el preu del gravamen català oscil·la entre els 0,60 euros i els 3,50 euros per nit i persona, depenent del tipus d'allotjament i la zona. Qui es queda en un càmping de la Costa Daurada paga menys que qui es queda a un creuer o, sobretot, en un hotel de luxe de Barcelona.
Com funciona?
Els establiments turístics estan obligats a recaptar-la en el moment en què es produeix l'estada i després la liquiden davant l'administració. Només a la temporada alta -entre abril i setembre- del 2023 l'Agència Tributària de Catalunya va rebre fins a 102 milions d'euros per aquest concepte. Els diners que s'ingressen van destinats en un 50% a la Generalitat i en un 50% a l'ajuntament del municipi on s'ha fet nit. Però no es poden utilitzar per a qualsevol finalitat, aquests ingressos. La normativa encara estableix que s'han de destinar al Fons per al foment del turisme. "Va ser una forma de cedir a la pressió que van fer els hotelers, que pronosticaven que el turisme cauria a la meitat si es posava una taxa", apunta l'expert Albert Vancells, coordinador del grau de Turisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I això vol dir que s'ha de fer servir aquesta recaptació per a conceptes que van des de la promoció de Catalunya com a destí fins al desenvolupament d'infraestructures turístiques. També, però, es podria dedicar a la millora del control i inspecció sobre la indústria, marca el text legal.
Què és el recàrrec municipal?
A banda d'aquesta taxa que gestiona íntegrament la Generalitat, però, l'ajuntament barceloní pot incloure un recàrrec municipal propi que s'afegeix a la taxa catalana. De moment, la llei només fa referència a la capital de Catalunya pel que fa a poder aplicar un impost municipal. Fa temps que s'ha permès que la xifra vagi evolucionant, deixant llibertat al consistori, però el consens a l'Ajuntament de Barcelona ha portat el recàrrec ja al màxim permès: a partir de l'any vinent està previst que es cobri un suplement per persona i dia de 4 euros en tots els supòsits. Això, però, per al tinent d'alcaldia Jordi Valls fa curt. En una entrevista a Nació, explicitava que es vol anar més enllà i tenir potestat per apujar més l'impost local als visitants. "Volem més marge fiscal. Estem al Màxim i en volem més. I què farem amb més marge fiscal? Amb cada moment prendrem la decisió oportuna", deia. Aquesta decisió, però, està en mans de la Generalitat. Consultat per aquest diari, el Departament d'Empresa, que dirigeix l'independent Miquel Sàmper, encara no s'ha posicionat.
A què es dedica la recaptació de l'impost al turisme de Barcelona?
A diferència de la taxa base de la Generalitat, el que es recapta amb el recàrrec municipal queda íntegrament en mans de l'Ajuntament i no és obligatori que ho destini al foment del turisme. Segons el govern Collboni, la ciutat té previst rebre aquest 2024 uns 95 milions d'euros per l'impost turístic, 20 dels quals de la part que li pertoquen de l'impost de l'executiu català i 75 que provenen del suplement municipal. Amb aquest fons propi, el consistori ha defensat repartir aquests ingressos entre mesures socials -la instal·lació d'aire condicionat i calefacció a totes les escoles de primària de la ciutat- i propostes més vinculades a la neteja i la millora urbanística dels indrets amb més pressió turística.
La taxa turística frena el turisme?
Una de les pors expressades pel sector del turisme amb la taxa era que frenés l'atracció de visitants. Ara, el mateix govern de Barcelona nega que passi i les xifres de visitants al conjunt de Catalunya, que han crescut de manera sostinguda els anys posteriors a l'arribada de l'impost, ho contradiuen. L'expert en turisme i professor de la Universitat de Barcelona (UB) Albert de Gregorio assenyala que "la prova que l'impacte de la taxa és que tendeix a zero, pel que fa a frenar visitants, és que on s'han posat més durs a Europa ha estat a Venècia, amb un cobrament només per passar-hi el dia, sense necessitat de fer-hi ni tan sols nit, i encara segueix anant-hi més gent". A més, qui també va ocupar responsabilitats al consorci Turisme de Barcelona durant el primer mandat d'Ada Colau apunta que a Itàlia o França fa molt més temps que està instaurat aquest sistema i mai no s'ha vist com un aturador.
També Vancells subratlla que la taxa frenaria algun visitant si representés "un augment del 25% del cost del viatge" però que les quantitats actuals que s'estan imposant són "relativament petites". Ara bé, pel que fa als increments del preu que Barcelona ja planteja poder fer si la Generalitat ho permet, el professor de la UAB estableix que caldria contemplar que els catalans no es vegin afectats per aquests nous preus sinó que només repercuteixi en els estrangers. "Si no, s'estaria pagant doble. Primer als impostos que ja paga la ciutadania i després amb una taxa que sobretot hauria d'anar dirigida al visitant estranger", puntualitza.
Què en pensen els hotelers?
Més reticències tenen des del Gremi d'Hotels de Barcelona. El director general de l'entitat, Manel Casals, assegura que el gremi "rebutja plenament" la possibilitat d'augmentar encara més la taxa a la ciutat. Es tracta d'un equilibri, assegura el representant dels negocis d'allotjament turístic. Així, reconeix que la taxa existent fins ara no ha suposat "una davallada dels visitants", però es mostra preocupat perquè això pugui succeir si s'eleva més. "Si la continuem apujant, llavors sí que acabarà tenint un impacte en el nombre de visitants en el futur", conclou Casals. Així, en un missatge a l'administració, recalca que si es vol augmentar els diners que van a parar a les arques públiques, els governs autonòmic i municipal podrien "recaptar-ho d'altres activitats que també es beneficien del negoci turístic" i no només dels allotjaments. Davant l'argument que això implicaria complicacions tècniques, Casals demana imaginació i voluntat política. A més, denuncia que fins ara no s'ha destinat el recaptat a promoure el turisme o millorar-lo, com preveu la llei.
Com ho veuen els veïns?
Mentrestant, el responsable de turisme de la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Pere Mariné, celebra que la recaptació sobre l'ús dels allotjaments turístics pugui anar dirigida a "finançar millores en la mobilitat, la preservació del patrimoni, la seguretat i la neteja, així com a iniciatives d'habitatge que protegeixin els residents locals". Ara bé, també matisa que no es pot caure "en la trampa" de considerar que les externalitats turístiques se solucionen únicament amb la recaptació. "El risc d'elitització del turisme és real", afegeix. Calen més mesures destinades a buscar un equilibri entre els beneficis del negoci turístic i la qualitat de vida de les comunitats locals, sosté. Així, el portaveu veïnal reivindica també el canvi que s'ha produït els darrers anys en què bona part dels ingressos municipals pel turisme han deixat d'anar destinats a la promoció turística clàssica i que, després d'haver fet pressió, ara es reforcin línies d'autobús cap al Park Güell i altres mesures amb retorn cap al veïnat.
Té sentit una taxa turística alta al món rural?
Lluny de Barcelona, però, la taxa també té especial sentit, coincideixen les veus autoritzades. "Si mitigar l'impacte de l'activitat turística és l'objectiu de l'impost, no importa quin tipus de localització parlem. De fet, en entorns rurals, la despesa municipal pot arribar a ser més gran, relativament, així que els diners per a neteja o seguretat són igual de necessaris o més", estableix De Gregorio. En la mateixa línia, Vancells afegeix que sovint s'ha de contemplar que aquests fons econòmics en alguns d'aquests pobles o ciutats també estaria bé que s'utilitzessin per promoure altres sectors econòmics i "evitar una dependència exclusiva del turisme". La intenció és aprofitar la recaptació turística per evitar el monocultiu, diu l'expert, per evitar que municipis de l'interior o de muntanya es converteixin en parcs temàtics com ha passat en alguns de la costa.
Hi ha alternatives a la taxa turística per compensar l'impacte dels visitants?
El cert, però, és que per més intents que hi hagi de governar el turisme, el més habitual i senzill d'implementar és la taxa per allotjaments. Els dos professors universitaris es posen d'acord. La facilitat de la implementació explica perquè és el mecanisme més habitual entre les regions receptores de turistes. És molt difícil estendre de manera tan universal i fàcilment recaptable cap altra via, conclouen. Ara bé, Vancells assegura que l'administració hauria de ser més àgil a l'hora de reaccionar davant les noves formes que troba el turisme d'ocupar nous espais. "A la Costa Brava ara hi ha un volum de vaixells que es lloguen per fer festes que abans no existia. S'hi han de contemplar normatives davant nous usos perquè si no, després costa de revertir", menciona. Precisament, aquest missatge lliga amb la crida dels hotelers a buscar altres activitats sobre les quals posar el focus.
Com són altres taxes turístiques?
Arreu del món, aquest impost també és habitual trobar-lo quan s'hi fan pernoctacions. Gairebé totes les ciutats turístiques la tenen, però les ciutats més massificades fa temps que miren de tenir-la una mica més alta. Els creueristes d'Amsterdam paguen una taxa de 14 euros el dia, i els visitants que s'allotgen en hotels un 12,5% del preu de l'habitació. El sistema del percentatge sobre el preu de l'estança també es fa servir a Berlín (5%) o a Budapest (4%). A Nova Zelanda, la taxa diària arriba a l'equivalent a 21 euros. La gran excepció, per contundent, és Bhutan. Allà, al sud del Tibet, abans de la pandèmia existia una "taxa de desenvolupament sostenible" de 65 dòlars per persona i dia, però les xifres dels visitants encara superaven el que el territori considerava apropiat. Així, en reobrir-se al món després del confinament, es va apujar l'impost diari als 200 dòlars, per estudiar com reaccionava el sector. Veient que havien reduït considerablement els visitants ara han ajustat la taxa als 100 dòlars. I si es descontrola la xifra de visitants, plantegen tornar-la a incrementar.