La taxa turística, al detall: a quines comarques i establiments es paga més?

Els creueristes han pagat 7,1 milions en aquest tribut, pràcticament el mateix que els usuaris d'albergs de joventut, però la majoria de la recaptació prové d'hotels

Un grup de turistes, a Barcelona, la ciutat on es paga més la taxa turística.
Un grup de turistes, a Barcelona, la ciutat on es paga més la taxa turística. | Hugo Fernández
19 d'octubre de 2023, 16:44
Actualitzat: 20 d'octubre, 19:55h
El 57% de la taxa turística es paga al Barcelonès i la quantitat que abonen creuers i albergs de joventut és pràcticament la mateixa. Aquestes són algunes de les conclusions que es poden extreure d'una anàlisi de les dades d'aquest tribut, les quals han estat publicades aquest dijous per primera vegada amb un alt nivell de detall per part del Departament d'Economia i Hisenda. La transparència abraça per ara des del 2017 -quan es va reformular la taxa- fins al primer setembre de 2022 i evidencia grans diferències entre els escassament 22.000 euros abonats en establiments de les Garrigues fins als 185 milions al Barcelonès.
 
Quant s'ha pagat en taxa turística a cadascuna de les comarques, entre 2017 i el primer semestre de 2022Clicant o passant el cursor per damunt de cada comarca, apareix tota la informació de les quantitats total i per tipus d'establiment



Cal tenir en compte que la tarifa d'aquest tribut és lleugerament superior a Barcelona i, a més, l'Ajuntament hi aplica un recàrrec des de juny de 2021 que més que duplica el cost de la taxa. Això, junt amb la quantitat de turistes que s'hi hostatgen ajuda a explicar el diferencial. Així mateix, la quantitat que ha de pagar cadascun varia en funció del tipus d'establiment i, pel que fa als hotels, aquells de quatre i cinc estrelles també hi han d'aplicar un preu superior.

En tot cas, durant aquests cinc anys i mig, els turistes han abonat una mica més de 320 milions d'euros en concepte de taxa turística. La gran majoria, però, es concentren en estades en hotels, les quals han permès recaptar 219 milions, molt per damunt dels 66 milions dels habitatges d'ús turístic, en segon lloc. Els creuers i els albergs de joventut han recollit quantitats similars, prop de set milions cadascun, encara que la tarifa dels creuers és superior. A partir del 2024, però, hauran d'abonar també el nou impost a vaixells contaminants que prepara la Generalitat i que pretén recaptar força més, 7,5 milions anuals.
 
Quant ha recaptat la Generalitat amb la taxa turística, a cada tipus d'establiment i per marques turístiquesDades en milions d'euros



Pel que fa a marques turístiques, per darrere de la de Barcelona, la Costa Brava és la que aporta més recursos a partir de la taxa turística, tot i que només 14 milions més que la Costa Daurada i 20 més que la Costa Barcelona. En canvi, Paisatges Barcelona (que abraça sobretot les comarques interiors de la vegueria) i les Terres de Lleida s'han quedat per sota dels dos milions cadascun.

En tot cas, l'evolució en la recaptació varia molt cada any, com és lògic a causa de l'impacte de la pandèmia de Covid i les limitacions a la mobilitat i al turisme. Dels prop de 60 milions anuals entre 2017 i 2019, cau a només 12 milions el 2020. El 2021, però, ja repunta fins a més de 50 milions, per l'aixecament d'algunes limitacions i per l'aplicació del recàrrec a Barcelona, el qual contribueix a que, només en el primer semestre de 2022, la recaptació s'enfili fins a 80 milions, més que en tota la quantitat anual dels exercicis previs a la Covid.
 
Com ha evolucionat la recaptació de la taxa turística, a cada tipus d'establiment i a cada marques turístiquesDades en milions d'euros




Segons consta a la nota difosa pel Departament, aquest és el primer pas en un procés d'obertura de dades en el marc dels diversos impostos recaptats per l'Agència Tributària de Catalunya. Així mateix, la transparència relativa a la taxa turística també s'estendrà properament pel que fa a la informació relativa a les ciutats on n'hi ha més recaptació i no només a nivell de comarques i marques turístiques.

Arxivat a