
El Ripollès té molts "racons", d’alguns com de l'antic monestir de Camprodon fundat per Guifré II, comte de Besalú, a mitjans del segle X, només en resta a dia d’avui -i val a dir que no és poca cosa- l’església de Sant Pere.
El claustre -segons les cròniques- ja era destruït l’any 1460 i al segle XVII, el monestir estava en tan mal estat que els vuit monjos i l’abat havien de residir en cases particulars.
Durant el segle XX s'enderrocaren les dependències monacals –això va permetre dissenyar uns jardins que donen caràcter a la vila de Camprodon- i sota la direcció de Jeroni Martorell es restaurà l’església. En relació al temple alguna dada d’interès: es va aixecar al segle XII, és de planta de creu llatina; té una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per arcs torals; cal fer especialment esment dels cinc absis rectangulars, quatre dels quals es troben en el transsepte i no es diferencien des de l'exterior. El campanar, de dos pisos i alçat sobre el cimbori, dóna dinamisme al conjunt arquitectònic; el cimbori es tradueix a l'interior en una cúpula decorada amb una cornisa.
La gran senzillesa en la construcció de l’edifici i la poca decoració que hi podem trobar, l’apropen a l’orde del Císter, en què la sobrietat és elegància.
La zona més treballada és la portada de la façana principal, amb unes formes semblants a les de Santa Cecília de Molló.
No puc accedir a l’interior, i recullo únicament imatges de l’exterior, cosa certament complicada, ateses les dimensions de San Pere de Camprodon.
El consell de sempre, arribeu-vos fins al Ripollès. El temps –i paciència- us permetran conèixer i gaudir de tots els seus racons.

- Secció Racons del Ripollès
- Crònica de l'excursió al bloc Conèixer Catalunya
[googlemaps]http://maps.google.es/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=114569819600824686136.00047403bb90087382c7a&ll=42.331519,2.394333&spn=0.08807,0.264187&t=k&z=12[/googlemaps]
