04
de setembre
de
2012
Una imatge virtual de la futura Preparación Textil. Foto: Agustí VilàUn recinte firal i un hipermercat Mercadona seran els principals elements de la “nova” Devesa del Pla. El ple de l'Ajuntament –que es reunirà de manera extraordinària aquest dimecres a les vuit del matí- aprovarà inicialment una modificació puntual del POUM que canvia com un mitjó el futur de l'espai ocupat per l'antiga fàbrica de la Preparación Textil.
La nova ordenació aposta per reduir dràsticament el número d'habitatges –es passarà dels 420 previstes a 189- i augmentar els usos comercials amb la implantació del Mercadona com a buc insigne. Però “l'estrella” de la nova proposta és la construcció d'un recinte firal, un dels elements inclosos en el programa electoral de CiU i que contemplava el “repte” de desencallar el projecte en el termini de 4-8 anys.
De fet, el calendari que hi ha sobre la taula és molt ambiciós. En un termini de mig any els responsables de l'equip de govern esperen enllestir tots els tràmits urbanístics que permetin iniciar les obres. Uns treballs que en la seva primera fase tenen un calendari d'execució de 15 mesos. D'aquesta manera, en dos anys la “nova” Devesa del Pla podria ser una realitat.
Una inversió inicial de 8 milions d'euros
El projecte preveu una primera fase que es podria executar a curt termini amb una inversió de 8 milions d'euros. D'aquesta quantitat quatre corresponen a la urbanització del conjunt d'una peça de terreny de 55.000 metres quadrats. Per altra banda la propietat assumirà la construcció del firal aportant-hi 1,75 milions. Es tracta de la quantitat que l'antic conveni –signat amb l'anterior equip de govern- havia de servir per finançar part d'un nou pont entre els passeigs Ragull i del Ter. “Era una infraestructura totalment inviable per la presència de les vies” assenyala el regidor d'Urbanisme Xavier Cima, que ha portat la veu cantant de les negociacions amb la propietat.
De fet, la presentació del nou planejament per aquest espai tant cèntric va comptar, a banda de l'alcalde Jordi Munell i el mateix Cima, amb la presència de l'advocat barceloní Tomàs Dagat, representant dels propietaris dels terrenys, dos germans nord-americans d'edat avançada. També hi era l'arquitecte ripollès Agustí Vila, encarregat de dibuixar el futur del sector. Es tracta, segons Cima, d'un exemple de l'aposta recollida en el conveni pels professionals i empreses locals, que en les mateixes condicions s'hauran d'encarregar dels treballs.
Com serà la “nova” Devesa del Pla?
La modificació puntual del POUM preveu tres línies de construccions al sector de la Devesa del Pla. El primer –el més proper a la carretera de Barcelona- inclourà a la zona nord la construcció de l'edifici del firal així com el manteniment dels set tallers de l'antiga fàbrica. L'espai central estarà format per la nau principal –de la qual es manté la façana i s'amplia per a usos comercials en la vessant que dóna al Ter- i una torre de set plantes destinada a habitatges que pretén ser un nou “punt de referència” de la vila. En aquest mateix nivell, però a la zona més propera al centre cívic i a la caserna de la Guàrdia Civil, s'hi construirà el Mercadona. “Necessitàvem un motor com aquest” assenyala Xavier Cima que reconeix que no serà fàcil omplir d'activitat tot el sector.
Finalment, el tercer nivell –el més proper al riu- estarà destinat exclusivament a habitatges amb tres blocs de sis plantes. Entre aquests edificis i l'antiga nau principal hi haurà un vial de circumval·lació mentre que l'espai entre el firal i la fàbrica serà de vianants amb dos nivells –un dels quals format per una gran passarel·la-. Per altra banda, l'actual parc botànic veurà més que duplicada la seva superfície eliminant l'actual barrera que el separa dels terrenys de la Preparación.
Sense pont ni canal
La nova ordenació suposa reduir el nombre d'habitatges dels 420 previstos a l'anterior conveni (l'ARE en va arribar a proposar 498) fins a 189 (aquest diari ja va avançar que serien a l'entorn de 150). A més, s'elimina la possibilitat de construir un punt en el sector nord i que l'antic canal esdevingui l'eix de l'espai. Xavier Cima justifica la decisió per qüestions d'inundabilitat. En aquest sentit es mostra segur que encara que s'hagués mantingut en redactar-se el Pla especial dels rius Ter i Freser –que també ha assumit la propietat- se n'hagués demostrat la inviabilitat. De fet, un dels elements que encariran més la urbanització serà la construcció d'un gran mur de defensa a la zona de l'aiguabarreig per protegir el sector de les avingudes. En canvi, es preveu un passera de vianants just al punt on hi ha el pas soterrat de l'estació de tren.
Una realitat en dos anys?
Aquest mateix dimecres el ple de Ripoll aprovarà la modificació puntual del POUM així com el nou conveni amb la propietat i el Pla especial de rius. El següent pas serà, com sempre, un termini de 30 dies d'exposició pública prèvia a resoldre les al·legacions i a fer l'aprovació provisional. Aleshores, l'expedient passarà a la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona que hi haurà de donar el vist-i-plau definitiu.
Posteriorment, s'iniciarà una segona fase de tràmits amb l'aprovació del Pla de millora urbana del sector, la reparcel·lació i el projecte d'urbanització. Tres qüestions que s'intentaran tirar endavant de mantera conjunta per reduir terminis. De fet, tot plegat podria estar enllestit en només sis mesos, segons Xavier Cima.
A continuació, les obres podrien començar i al cap de quinze mesos s'obriria a la ciutadania ja que s'urbanitzarà el 100% del sector a banda de construir el firal i un Mercadona que “s'intentarà que mantingui l'estètica del conjunt”, explica el regidor d'Urbanisme. Per més endavant, i sense calendari, quedaran les altres fases d'un projecte que globalment pot suposar la inversió de 30 milions d'euros i que a banda d'habitatges podria incorporar elements com un hotel o cinemes, entre altres.
Un procés complicat des del 2005
El juny de 2005 va tancar la Preparación Textil, deixant sense feina més de 140 treballadors. Dos anys després, i en ple tràmit per tirar endavant el nou Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), es va aprovar amb la propietat un conveni per construir 420 habitatges. El Govern, en plena febre del totxo, va proposar que fos una àrea residencial estratègica (ARE) amb 498 pisos dels quals més de la meitat serien de protecció oficial. Els dubtes sobre el projecte van desembocar en una consulta popular que es va celebrar el gener de 2009 amb un 71% de vots reclamant-ne la retirada i una participació per sobre del 10%. La crisi va deixar el seu desenvolupament en via morta però ara tot sembla que es podria desencallar.
Totes les notícies del futur de la Devesa del Pla
Xavier Cima revisant el nou projecte per a la Devesa del Pla. Foto: Arnau Urgell