15
de novembre
de
2008
Treballsmolt costosos
Quatre anys enrere des de Vallfogona es vanposar en contacte amb la Universitat de Girona per avaluar lespossibilitats de 'recuperar' l'església de Sant Julià.En aquell moment, Miquel Àngel Chamorro i Miquel Llorens,aparellador i arquitecte respectivament i professors de la UdG vanrealitzar els primers aixecaments de com haurien d'enfocar-se elstreballs de restauració.
Quatre anys enrere des de Vallfogona es vanposar en contacte amb la Universitat de Girona per avaluar lespossibilitats de 'recuperar' l'església de Sant Julià.En aquell moment, Miquel Àngel Chamorro i Miquel Llorens,aparellador i arquitecte respectivament i professors de la UdG vanrealitzar els primers aixecaments de com haurien d'enfocar-se elstreballs de restauració.
'L'estatde l'església és patològic' explica Llorens. Enaquest sentit destaca les cobertes trencades, l'entrada incontroladad'aigua, parets mal travades entre si i uns fonaments en mal estatper situar-se sobre guix. 'La primera feina és preventiva,intentar aturar la degradació' afegeix l'arquitecte. En aquestsentit s'ha procedit a cobrir la part del sostre esfondrat, treballsamb un cost de 70.000 euros i que aporten la Diputació (70%),el Departament de Cultura (20%) i el mateix consistori.
Posteriormentcaldria, segons Llorens, refer parets, 'cosir-les' entre si imillorar els fonaments. Tot plegat, tal i com explica l'alcaldessaMaria Carme Freixa (ERC), podria costar 'un o dos milions d'euros'.En aquest sentit s'espera rebre finançament a travésdel denominat 1% cultural -partida de les obres públiques atreballs de conservació o millora del patrimoni-.
Lahistòria de l'església
L'esglésiade Sant Julià té dues parts molt diferenciades. A labanda de la portalada, es tracta d'una església romànicadel segle XII, producte de la reedificació d'una primitiva delsegle X. La part posterior, es v iniciar l'any 1562 i és degrans dimensions, mostra de l'esplendor d'un municipi que en aquellsmoments tenia un miler d'habitants i que va pertànyer a lespossessions del duc d'Hijar. Aquestes grans dimensions -té uns 20 metres d'altura- suposen que els treballs de restauració siguin molt complexos i costosos.
Tanmateix, la seva construcció esva abandonar al segle XVIII deixant la part anterior intacta i unconjunt asimètric. El culte va cessar l'any 1969 desprésque caigués un llamp. Al llarg de quatre dècadesl'abandonament ha suposat una degradació progressiva.