29
de maig
de
2008
Festa l'any 1944 a la plaça Gran. A baix, els Elois a a la plaça de l'Ajuntament entre 1905 i 1915.
El gremi va adquirirtanta transcendència, que el 1663 comptava amb bandera, il’any següent va néixer en el seu si una germandat perajudar els malalts. Els gremis i les germandats foren dissolts aprincipis del segle XIX. No obstant això, encara va perdurarla festa que anualment s’organitzava, essent possiblement, lacelebració lúdica més popular després dela Festa Major. La festa estava integrada per missa solemne;cercavila amb cavalls, matxos o mulos guarnits; curses decavalls; audició de sardanes i tornaboda a la font del Ros.Aquesta, avui desapareguda, es trobava a tocar a la riera de lesLlosses, i s’hi accedia per la carretera que connecta Ripoll iBerga. L’esclat de la Guerra Civil, el 1936, va suposar la fitemporal de la festivitat.
La festa no tardàa recuperar-se. El 28 de maig de 1944, una seixantena de ripollesosassistiren a una reunió, de la qual va sortir la primera juntadel gremi de Sant Eloi. Aquesta es va encarregar de celebrar laprimera festa, que es va dur a terme els dies 24 i 25 de juny. Delactes que van conformar la festa cal destacar la cercavila; enarribar al punt conegut com el Portalet, situat a la carreterad’Olot,s’obsequià els ripollesos amb coca i un tragode vi. Aquest any tambéhi va haver curses eqüestres en el passeig de Ragull; el primerclassificat en la categoria de cavalls i eugues s’endugué uncabrit, el primer conductor de mules guanyà un pollastre, i elmillor joquei d’ases tenia assegurada una botifarra de sang. Lafesta acabà a la font del Ros, paratge en què escelebrava un dinar campestre; no es tractava d’àpatcol·lectiu, i més aviat s’ha de pensar amb una munióde tovalles, al voltant de les quals s’aplegaven familiars i amics.Després, per pair el dinar res millor que ballar sardanes oels balls de moda en aquell moment.
La festa va viure el seumillor moment, aproximadament entre el 1944 i el 1955. A partird’aquesta època, i en coincidència amb els aires demodernitat que arribaven a la societat ripollesa, la festa va anardecaient, fins que va deixar de celebrar-se a mitjan dels anysseixanta.