19
de setembre
de
2018, 09:29
Actualitzat:
9:46h
El jutjat de Primària Instància 5 de Madrid ha condemnat l'empresa Uralita a abonar 1,7 milions d'euros d'indemnització per patologies relacionades amb l'exposició a l'amiant a un grup de 14 veïns de Ripollet i Cerdanyola.
La sentència considera acreditat que l'empresa "no va actuar amb la diligència deguda en ser conegut l'elevat risc" d'usar amiant i la fa responsable de les patologies i les defuncions d'afectats que van entrar en contacte amb aquest material al seu domicili, per conviure amb extreballadors i veïns de la fàbrica, que van estar exposats al viure en un radi de dos quilòmetres.
La sentència assenyala que l'empresa no va adoptar les mesures que, d'acord amb el coneixement que hi havia en aquell moment, s'haurien d'haver implantat segons la diligència que li era exigible a la companyia, per "venir desenvolupant la seva activitat productiva amb materials que coneixia, almenys des de 1940, que eren perillosos".
A més, estableix la responsabilitat d'Uralita sobre les defuncions de veïns en un zona en la qual "els carrers es van asfaltar amb restes de la fàbrica i, en assecar-se, l'amiant quedava en l'ambient i també sota l'asfalt, de manera que el contacte amb el mateix era evident".
El Col·lectiu Ronda ha ressaltat que la multinacional va situar en aquests municipis vallesans, de 1907 a 1997, el que va ser el seu major centre productiu espanyol. Així, aquestes dues localitats es consideren la "zona zero" de l'amiant a Espanya, en què la prevalença, habitualment de deu casos per any i milió d'habitants, és de 95.
La sentència considera acreditat que l'empresa "no va actuar amb la diligència deguda en ser conegut l'elevat risc" d'usar amiant i la fa responsable de les patologies i les defuncions d'afectats que van entrar en contacte amb aquest material al seu domicili, per conviure amb extreballadors i veïns de la fàbrica, que van estar exposats al viure en un radi de dos quilòmetres.
La sentència assenyala que l'empresa no va adoptar les mesures que, d'acord amb el coneixement que hi havia en aquell moment, s'haurien d'haver implantat segons la diligència que li era exigible a la companyia, per "venir desenvolupant la seva activitat productiva amb materials que coneixia, almenys des de 1940, que eren perillosos".
A més, estableix la responsabilitat d'Uralita sobre les defuncions de veïns en un zona en la qual "els carrers es van asfaltar amb restes de la fàbrica i, en assecar-se, l'amiant quedava en l'ambient i també sota l'asfalt, de manera que el contacte amb el mateix era evident".
El Col·lectiu Ronda ha ressaltat que la multinacional va situar en aquests municipis vallesans, de 1907 a 1997, el que va ser el seu major centre productiu espanyol. Així, aquestes dues localitats es consideren la "zona zero" de l'amiant a Espanya, en què la prevalença, habitualment de deu casos per any i milió d'habitants, és de 95.