[vimeo]226379658[/vimeo]
Histriònic, desmesurat i ganyotaire sense aturador. Jim Carrey va ser el gran rei de la comèdia dels anys 90, amb actuacions a films com Dos tontos muy tontos, La màscara o Ace Ventura, obres que van forjar una imatge encasellada en la caricatura. Amb el temps, però, Carrey també va demostrar que tenia un registre més pausat i profund. El show de Truman o ¡Olvídate de mi!, ara films de culte, en són el millor exemple.

Ara, després d'uns anys sense grans produccions i allunyat del món de la interpretació, i després d'haver passat grans turbulències emocionals –el suïcidi de la seva exnòvia, Cathriona White, ara fa dos anys; o la ruptura sentimental amb la model Jenny McCarthy–, l'actor torna a ser al centre de l'atenció mediàtica gràcies a una faceta de la seva vida totalment desconeguda: la pintura.

Aquesta afició és el que mostra el documental I needed color, dirigit per David Bushell i que es pot veure íntegrament a internet. El film mostra un Carrey introspectiu, obert i sincer, tot mostrant el seu procés creatiu a l'estudi que té a Nova York i l'obra que en resulta. Tal i com explica, va retrobar-se amb la pintura ara fa sis anys, quan travessava una època emocionalment compromesa. "Pintar em dona sensació de llibertat", diu. "Lliure de passat i de futur", en un estat de pau que Bushell mostra fidelment al llarg de només sis minuts.