El reconeixement al poeta sabadellenc Francesc Garriga Barata (Sabadell, 26 d'abril del 1932 - Sant Cugat del Vallès, 4 de febrer del 2015) va arribar tard. Així ho reivindicava ell mateix en rebre el Premi Carles Riba de poesia 2012 per Tornar és lluny. Abans, havia publicat Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni... (1960), Paraules (1962), Paraules cap al tard (1973), Els colors de la nit (1990), Setembre (1992), Ombres (2000), Temps en blanc (2003), La nit dels peixos (2005), Camins de serp (2009) i Ragtime (2011), que va obtenir el premi Cavall Verd al millor llibre de poesia de l'any.

Però va ser un referent i els seus versos van ser reivindicats per joves generacions de poetes catalans. Garriga acudia sovint a les trobades poètiques que se celebraven al bar Horiginal, on desmitificava l'art d'escriure poesia, que li agradava traçar a mà en minúscules i signes de puntuació al seu capritx, sense restriccions. Sempre fidel a un llenguatge personal i al caràcter únic de la seva poesia. 

Llicenciat en Filologia Germànica, va exercir la docència durant molts anys, i va ser professor de Joan Fontcuberta i Manuel Huerga, tot i que alternava aquesta tasca amb la col·laboració a diferents publicacions periòdiques. Va ser director de la primera etapa de l'edició espanyola de la revista FMR, i va col·laborar amb programes culturals a la ràdio i la televisió.

Ara fa un any que Francesc Garriga Barata va morir, als 82 anys, quan es preparava per publicar el seu darrer treball Swing (2015). Una reflexió sobre el pas del temps que, com recorda LaBreu Edicions, apunta "al moment en què les coses comencen a estar més enllà no només de ser possibles, sinó de ser recordades".

“de tot n’has fet literatura,
i encara jugues amb les grans paraules
com vida i mort,
memòria i oblit.”