Divendres 8 de maig s’inicià oficialment la campanya electoral, la recta final de les eleccions municipals, que es celebraran el proper 24 de maig. Unes eleccions que arriben en un escenari farcit de judicis o investigacions judicials, pels casos de corrupció, que han aflorat arreu i han conduit a la pèrdua de confiança en la política i el descrèdit dels polítics. També amb el creixement i notorietat de Podemos, també de les diverses marques en que s’aplega el descontent ciutadà evidenciat el 15M; amb un PSC-PSOE en plena renovació o recerca de la seva identitat diferencial; i amb la gent emprenyada per les retallades efectuades per foragitar la intervenció de la Troika, la qual penalitza significativament a les formacions que han governat.
Aspectes que no poden fer oblidar les evidències de recuperació econòmica, sense que aquesta sigui percebuda per la ciutadania que segueix immersa en altes taxes d’atur i molts llocs dels treballs amb alts nivells de precarietat. A més a més, a casa nostra, enmig d’un procés encaminat a fer possible la consulta democràtica i vinculant sobre la voluntat majoritària, o no, d’esdevenir un nou Estat.
Ara si indefugiblement ha arribat l’hora de detallar els programes, de dibuixar aliances i deixar enrere, si bé no tinc excessiva confiança que passi, tant les desqualificacions de l’adversari i la crispació de la ciutadania, sovint de la ma d’invitats llunyans, que evidencien estranys companys de viatge, com les sobreactuacions que sovint esdevenen còmiques e increïbles per aparentar proximitat a la ciutadania i hàbits saludables. Tot un conjunt d’actuacions encaminades a cridar l’atenció dels mitjans de comunicació i les xarxes socials i a la vegada defugir d’explicar amb detall els seus programes i detallar, sense ambigüitats, les prioritats. Unes explicacions imprescindibles i que haurien de fugir de la demagògia, tot prenent consciencia dels estralls que la crisi ha efectuat arreu, però molt especialment en aquells països i col·lectius, on es gastava per damunt de les seves possibilitats, tot ignorant que endeutar-se en excés és hipotecar el futur dels joves i de les properes generacions.
Ens troben enfront d’unes eleccions que, segons totes les enquestes, ens portaran a uns escenaris, en els que es dibuixem greus problemes per configurar governs, com conseqüència de la fragmentació creixent. Esdevindrà imprescindible sumar esforços i buscar acords per assegurar una governabilitat amb continguts i no sols escenaris per repartir-se el poder i administrar els recursos. Afrontem unes eleccions claus, en les que cal acceptar que la transparència obliga sempre i no sols en moments puntuals. Esdevindrà imprescindible escoltar i preguntar per dir NO a aquells que responen amb silencis o fugint d’estudi, o diguin “què” sense explicitar el “com” enfront les preguntes dels ciutadans. I a la vegada prestar atenció als qui acceptin contrastar alternatives, detallin els perquès i explicitin amb qui pactaran i sumaran.
S’atansa el moment d’escollir els equips, que tenen que governar i gestionar els ajuntaments. I essent ben cert que la democràcia no sols es votar, també és cert que en les societats avançades, votar en llibertat esdevé l’expressió màxima de la capacitat dels ciutadans de dirimir la bondat o no de la gestió efectuada i atorgar legitimitat als nous governs. És doncs votant, on els ciutadans poden influir de forma determinant en el futur i “fer política”, és aquest aspecte el que obliga a prendre consciencia analitzar les propostes i votar, tot reconeixent que si una gran part dels ciutadans renuncies a aquest dret, la democràcia retrocediria i s’obririen les portes al clientelisme, al sectarisme i com evidencia l’historia, al risc d’una altra legitimitat d’arrels no democràtiques.
Aspectes que no poden fer oblidar les evidències de recuperació econòmica, sense que aquesta sigui percebuda per la ciutadania que segueix immersa en altes taxes d’atur i molts llocs dels treballs amb alts nivells de precarietat. A més a més, a casa nostra, enmig d’un procés encaminat a fer possible la consulta democràtica i vinculant sobre la voluntat majoritària, o no, d’esdevenir un nou Estat.
Ara si indefugiblement ha arribat l’hora de detallar els programes, de dibuixar aliances i deixar enrere, si bé no tinc excessiva confiança que passi, tant les desqualificacions de l’adversari i la crispació de la ciutadania, sovint de la ma d’invitats llunyans, que evidencien estranys companys de viatge, com les sobreactuacions que sovint esdevenen còmiques e increïbles per aparentar proximitat a la ciutadania i hàbits saludables. Tot un conjunt d’actuacions encaminades a cridar l’atenció dels mitjans de comunicació i les xarxes socials i a la vegada defugir d’explicar amb detall els seus programes i detallar, sense ambigüitats, les prioritats. Unes explicacions imprescindibles i que haurien de fugir de la demagògia, tot prenent consciencia dels estralls que la crisi ha efectuat arreu, però molt especialment en aquells països i col·lectius, on es gastava per damunt de les seves possibilitats, tot ignorant que endeutar-se en excés és hipotecar el futur dels joves i de les properes generacions.
Ens troben enfront d’unes eleccions que, segons totes les enquestes, ens portaran a uns escenaris, en els que es dibuixem greus problemes per configurar governs, com conseqüència de la fragmentació creixent. Esdevindrà imprescindible sumar esforços i buscar acords per assegurar una governabilitat amb continguts i no sols escenaris per repartir-se el poder i administrar els recursos. Afrontem unes eleccions claus, en les que cal acceptar que la transparència obliga sempre i no sols en moments puntuals. Esdevindrà imprescindible escoltar i preguntar per dir NO a aquells que responen amb silencis o fugint d’estudi, o diguin “què” sense explicitar el “com” enfront les preguntes dels ciutadans. I a la vegada prestar atenció als qui acceptin contrastar alternatives, detallin els perquès i explicitin amb qui pactaran i sumaran.
S’atansa el moment d’escollir els equips, que tenen que governar i gestionar els ajuntaments. I essent ben cert que la democràcia no sols es votar, també és cert que en les societats avançades, votar en llibertat esdevé l’expressió màxima de la capacitat dels ciutadans de dirimir la bondat o no de la gestió efectuada i atorgar legitimitat als nous governs. És doncs votant, on els ciutadans poden influir de forma determinant en el futur i “fer política”, és aquest aspecte el que obliga a prendre consciencia analitzar les propostes i votar, tot reconeixent que si una gran part dels ciutadans renuncies a aquest dret, la democràcia retrocediria i s’obririen les portes al clientelisme, al sectarisme i com evidencia l’historia, al risc d’una altra legitimitat d’arrels no democràtiques.