Aquests dies en els quals tot sembla girar sobre si hi haurà nou Govern o esdevindran requerides noves eleccions i el que comporta que l’agencia Fitch rebaixes la classificació creditícia de Catalunya des de BBB- a BB, crec que és bo recordar que hi ha vida més enllà de la política i que ara ja pocs dubten que el consum exagerat i la malversació de recursos és quelcom incompatible amb l’actual entorn de crisi i amb la sostenibilitat del planeta, sense oblidar la creixent indignació dels consumidors sobre les avaries o mort prematura dels seus equipaments, fruit d’un estratègia encaminada a reduir la vida dels productes, el que es coneix com obsolescència programada.
En aquest context, fa uns dies, vaig conèixer del segell ISOPP encaminat a identificar, davant dels consumidors, a les empreses que desenvolupen la seus productes amb criteris d’innovació, sostenibilitat tot fugint de l’obsolescència programada. Un segell impulsat per la fundació Feniss, que té per finalitat contribuir a eliminar l’obsolescència programada i la conservació dels recursos naturals tot fomentant el canvi cap un model econòmic i social basat en la sostenibilitat.
Conèixer el segell ISOPP, em va portar a reflexionar sobre les noticies d’empreses significatives, que per diverses raons tanquen les seves seus centrals a Catalunya i es traslladen a altres llocs de l’Estat o a altres països, també sobre la composició del nostre teixit productiu, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses, les quals representen el 99% del teixit industrial i aporten quasi el 60% al PIB. Unes xifres no distants a les de la Unió, ja que, segons el BCE, l’entramat productiu europeu està configurat en un 99.8 % per PIMES, les quals generen el 70 % dels llocs de treball i aporten el 60 % del PIB. Ara bé, el percentatge de microempreses i petites empreses a Catalunya és molt superior al 42%, que representen aquestes sobre el percentatge total d’empreses de la Unió. Empreses que, a pesar del seu esforç, no acaben d’arrossegar l’economia cap una situació amb capacitat per generar els llocs de treball requerits, ni per deixar enrere les dificultats arrelades en el 2007.
Certament la situació no acaba de capgirar-se, les darreres dades econòmiques evidencien una certa tendència a un nou alentiment de l’activitat i la perspectiva de reducció significativa de l’atur s’allunya. En aquestes context, més que mai, és imprescindible la vertebració d'un entorn afavoridor al creixent de les empreses, a la cooperació competitiva, a l’emprenedoria i la innovació empresarial, tot sabent que l’actual taxa d’atur el que esdevé imprescindible és generar nova ocupació mitjançant la creació d'empreses. Aquest és un fet, que comporta acceptar, en primer lloc, que el treball genera cohesió social mentre que l’atur la destrueix. En segon lloc, que el nostre teixit productiu està configurat per un ampli entrenat de petites empreses, sovint microempreses, que aporten una part molt important del PIB més d’un terç del PIB i que les polítiques d’impuls econòmic han d’adreçar-se a elles i no legislant o actuant, pensant bàsicament per les grans. En tercer lloc, que cal potenciar la cultura de la cooperació i la innovació, tot facilitant el sorgiment de sinergies entre capacitats diferents i l’arrelament d'una cultura d'emprenedoria.
Cal dir que l’actual situació sols es capgirarà amb plenitud quan s’impulsi un canvi estructural, on la clau no és sols crear ocupació, sinó facilitar la creació d’empreses. Unes empreses que han d’interioritzar el valor del talent, del capital humà, com a fonament de la competitivitat, conjuntament amb els efectes de la globalització, que obliga a desenvolupar nous productes i processos més eficients i més ajustats a les noves oportunitats que sorgeixen arreu. Són requerides noves empreses i un nou entorn de producció fonamentat en la creativitat i el disseny per convertir les capacitats existents en processos de generació de valor, riquesa, progrés social i qualitat de vida pels ciutadans. Uns aspectes que sens lloc a dubte ens hi va el futur i que sembla que volem, o volen, ignorar-ho.
En aquest context, fa uns dies, vaig conèixer del segell ISOPP encaminat a identificar, davant dels consumidors, a les empreses que desenvolupen la seus productes amb criteris d’innovació, sostenibilitat tot fugint de l’obsolescència programada. Un segell impulsat per la fundació Feniss, que té per finalitat contribuir a eliminar l’obsolescència programada i la conservació dels recursos naturals tot fomentant el canvi cap un model econòmic i social basat en la sostenibilitat.
Conèixer el segell ISOPP, em va portar a reflexionar sobre les noticies d’empreses significatives, que per diverses raons tanquen les seves seus centrals a Catalunya i es traslladen a altres llocs de l’Estat o a altres països, també sobre la composició del nostre teixit productiu, format majoritàriament per petites i mitjanes empreses, les quals representen el 99% del teixit industrial i aporten quasi el 60% al PIB. Unes xifres no distants a les de la Unió, ja que, segons el BCE, l’entramat productiu europeu està configurat en un 99.8 % per PIMES, les quals generen el 70 % dels llocs de treball i aporten el 60 % del PIB. Ara bé, el percentatge de microempreses i petites empreses a Catalunya és molt superior al 42%, que representen aquestes sobre el percentatge total d’empreses de la Unió. Empreses que, a pesar del seu esforç, no acaben d’arrossegar l’economia cap una situació amb capacitat per generar els llocs de treball requerits, ni per deixar enrere les dificultats arrelades en el 2007.
Certament la situació no acaba de capgirar-se, les darreres dades econòmiques evidencien una certa tendència a un nou alentiment de l’activitat i la perspectiva de reducció significativa de l’atur s’allunya. En aquestes context, més que mai, és imprescindible la vertebració d'un entorn afavoridor al creixent de les empreses, a la cooperació competitiva, a l’emprenedoria i la innovació empresarial, tot sabent que l’actual taxa d’atur el que esdevé imprescindible és generar nova ocupació mitjançant la creació d'empreses. Aquest és un fet, que comporta acceptar, en primer lloc, que el treball genera cohesió social mentre que l’atur la destrueix. En segon lloc, que el nostre teixit productiu està configurat per un ampli entrenat de petites empreses, sovint microempreses, que aporten una part molt important del PIB més d’un terç del PIB i que les polítiques d’impuls econòmic han d’adreçar-se a elles i no legislant o actuant, pensant bàsicament per les grans. En tercer lloc, que cal potenciar la cultura de la cooperació i la innovació, tot facilitant el sorgiment de sinergies entre capacitats diferents i l’arrelament d'una cultura d'emprenedoria.
Cal dir que l’actual situació sols es capgirarà amb plenitud quan s’impulsi un canvi estructural, on la clau no és sols crear ocupació, sinó facilitar la creació d’empreses. Unes empreses que han d’interioritzar el valor del talent, del capital humà, com a fonament de la competitivitat, conjuntament amb els efectes de la globalització, que obliga a desenvolupar nous productes i processos més eficients i més ajustats a les noves oportunitats que sorgeixen arreu. Són requerides noves empreses i un nou entorn de producció fonamentat en la creativitat i el disseny per convertir les capacitats existents en processos de generació de valor, riquesa, progrés social i qualitat de vida pels ciutadans. Uns aspectes que sens lloc a dubte ens hi va el futur i que sembla que volem, o volen, ignorar-ho.