10
de març
de
2016, 05:59
Actualitzat:
8:47h
Les Universitats Autònoma de Barcelona (UAB), la Pompeu Fabra (UPF) i la de Barcelona (UB), es troben entre les 200 millors d’Europa, concretament en els llocs 70, 80 i 86, respectivament, segons en rànquing que Times Higher Education publica aquest dijous.
Per dur a terme aquesta classificació s’ha tingut en compte factors com la investigació realitzada als centres, l’ambient d’aprenentatge, la reputació, els títols i doctorats atorgats, els ingressos, la influència de les investigacions mitjançant cites a articles, el personal acadèmic i investigador, la presència d’estudiants i professors internacionals o els treballs acadèmics, entre d'altres. Tot i així, val afegir que la posició del centre en el rànquing també ve condicionada per la relació entre la la població de cada país amb el PIB.
Pel que fa a la resta de centres que formen part del rànquing, val a dir que el Regne Unit és el país europeu que compta amb més institucions a la llista. En concret, un total de 46, amb la Universitat d’Oxford, la Universitat de Cambridge i l’Imperial College de Londres ocupant les tres primeres posicions.
Alemanya es consolida com el segon país amb més institucions al rànquing, 36 en total. LMU Munich és la millor classificada, ocupant la desena posició. A més, 11 dels seus centres es troben entre les 50 primeres posicions. Països escandinaus com Suècia i Finlàndia compten amb 11 i 6 universitats presents a la llista. D’entre aquests, hi destaca l’Institut Karolinska suec que ocupa la novena posició.
Altres indrets amb un bon rendiment a la classificació són: Països Baixos, amb 13 institucions, set de les quals es troben a Bèlgica, Suècia amb 9, que compta amb l’Institut Federal Suec de Tecnologia de Zurich a la quarta posició, i Irlanda i Dinamarca amb 6 universitats.
Les zones de l’est i el sud d’Europa ocupen les posicions més baixes del rànquing: Estònia, Grècia, Xipre i Portugal, amb només una sola institució entre els llocs 171-200. Per la seva banda, Rússia compta amb cinc centres els 200 millors d’Europa, convertint-se, així, amb el país amb menys presència en relació amb la seva població i PIB. Pel que fa al conjunt de països que conformaven l’antiga Iugoslàvia no apareixen al llistat.
Per dur a terme aquesta classificació s’ha tingut en compte factors com la investigació realitzada als centres, l’ambient d’aprenentatge, la reputació, els títols i doctorats atorgats, els ingressos, la influència de les investigacions mitjançant cites a articles, el personal acadèmic i investigador, la presència d’estudiants i professors internacionals o els treballs acadèmics, entre d'altres. Tot i així, val afegir que la posició del centre en el rànquing també ve condicionada per la relació entre la la població de cada país amb el PIB.
Pel que fa a la resta de centres que formen part del rànquing, val a dir que el Regne Unit és el país europeu que compta amb més institucions a la llista. En concret, un total de 46, amb la Universitat d’Oxford, la Universitat de Cambridge i l’Imperial College de Londres ocupant les tres primeres posicions.
Alemanya es consolida com el segon país amb més institucions al rànquing, 36 en total. LMU Munich és la millor classificada, ocupant la desena posició. A més, 11 dels seus centres es troben entre les 50 primeres posicions. Països escandinaus com Suècia i Finlàndia compten amb 11 i 6 universitats presents a la llista. D’entre aquests, hi destaca l’Institut Karolinska suec que ocupa la novena posició.
Altres indrets amb un bon rendiment a la classificació són: Països Baixos, amb 13 institucions, set de les quals es troben a Bèlgica, Suècia amb 9, que compta amb l’Institut Federal Suec de Tecnologia de Zurich a la quarta posició, i Irlanda i Dinamarca amb 6 universitats.
Les zones de l’est i el sud d’Europa ocupen les posicions més baixes del rànquing: Estònia, Grècia, Xipre i Portugal, amb només una sola institució entre els llocs 171-200. Per la seva banda, Rússia compta amb cinc centres els 200 millors d’Europa, convertint-se, així, amb el país amb menys presència en relació amb la seva població i PIB. Pel que fa al conjunt de països que conformaven l’antiga Iugoslàvia no apareixen al llistat.