04
d'agost
de
2019
Bombardeig del 25 de gener de 1939 al Pla de Sant Nicolau, a tocar del cementiri vell i prop del pont de la carretera de La Salut, a Sabadell. Foto: Ufficcio Storico dell’Aeronàutica Militare / Operazione Militare Spagna, Roma. Cedida per David Gesalí i David Íñiguez
Es va bombardejar Sabadell durant la Guerra Civil? La resposta és no. I la resposta és si. Si bé el nucli habitat de la ciutat es va salvar dels atacs impulsats des del front nacional, hi va haver dos bombardejos significatius a la ciutat, on hi havia un aeròdrom militaritzat i una fàbrica dels avions Polikàrpov I-15, coneguts com a “xatos”, a la fàbrica Baygual i Llonch.
Els dos atacs queden reflectits en arxius històrics italians, que demostren de manera fidedigna que les bombes van caure amb una intencionalitat manifesta. “El primer va ser el 13 de març de 1937, amb un primer intent de bombardeig a la banda sud, a l’aeroport de Sabadell, i és un dels primers documentats a tot Catalunya”, explica Genís Ribé, tècnic del Museu d’Història de Sabadell.
Es tractava d’un ataca protagonitzat per una flota d’entre sis i vuit avions de l’Aviació Legionària Italiana de Benito Mussolini. El mateix alcalde Josep Moix va desplaçar-se fins el lloc per visitar els estralls que la guerra estava provocant en terreny vallesà.
Una esquadrilla de 3 bombarders de l'Aviació legionària durant un atac aeri el 1936.
Segon atac, davant del cementiri
El segon bombardeig a la zona es va produir el 25 de gener de 1939. “Es va fer a Can Puiggener i al pont de La Salut, per on les tropes d’Enrique Líster fugien”, explica Ribé, una fugida en la qual es van incendiar nombroses fàbriques del Vallès, tant a Sabadell com a Terrassa, i on es van volar diversos ponts per evitar la persecució per terra. Per aire, la cosa era diferent.
“Els avions van llançar les bombes just davant del cementiri vell de Sabadell”, afegeix Ribé, un atac que va quedar documentat gràficament des dels avions que van protagonitzar el llançament de l’arsenal.
Amb tot plegat, els veïns de Sabadell no van haver de lamentar atacs en el casc urbà de la ciutat, on s’hi va projectar una dotzena de refugis per evitar mals majors com els que sí que van patir ciutats com la veïna Granollers.