10
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
11
de novembre
a la
13:16h
Paret revestida amb amb materials que contenen amiant, en una imatge d'arxiu. Foto: Pere Fontanals
"Està demostrat que una sola partícula d'amiant pot provocar un càncer en una persona exposada a l'amiant per feina i perquè l'hagi respirat pel carrer. Jo porto 14 anys exposat a l'amiant i el meu futur és molt incert: cada cop que vaig al metge tinc por de quins resultats em donarà". Aquest és el testimoni de Benedicto Martino, president de l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant a Catalunya, que aquest dilluns celebra l'última sentència sobre aquest material de construcció que es pot trobar en sostres d'uralita o parets de fibrociment. La malaltia és, tristament, molt coneguda a la nostra comarca, on la fàbrica de l'empresa Uralita estava instal·lada fins a finals del segle passat, concretament a Cerdanyola.
El Jutjat Social número 3 de Barcelona ha dictat una innovadora sentència que reconeix que el càncer d'esòfag pot estar causat per amiant. El jutge considera que el càncer d'esòfag que va matar un treballador de la fàbrica Rocalla de Castelldefels (Baix Llobregat) l'any 2014 va estar causat pels 20 anys de contacte amb la fabricació de fibrociment, barreja de ciment pòrtland i aminat.
"És una porta oberta per a afectats amb càncers digestius perquè fins ara només es reconeixia que l'amiant podia causar malalties a les vies respiratòries", explica Martino, antic treballador de diverses plantes de la Zona Franca dedicades al tractament d'aquesta substància. Si bé el càncer d'esòfag no està inclòs en el barem de malalties professionals derivades de l'exposició a l'aminat, la sentència conclou que aquest no és motiu suficient per desestimar l'origen laboral de la malaltia ja que existeix "evidència científica" que vincula l'amiant amb formes diverses de càncer, entre ells el d'esòfag.
La ciència fa avançar la jurisprudència sobre l'amiant
La sentència obliga l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) a admetre l'origen laboral de la malaltia i a incrementar conseqüentment l'import de la pensió de viduïtat de la parella del difunt al 52% de la base reguladora de 16.245 euros anuals. I recorda que la Recomanació de la Comissió Europea 20003/70 CE, de 19 de setembre de 2003, insta a prendre en consideració "els coneixements actuals i els criteris científics contrastats per considerar si s'ha de considerar o no una determinada patologia com a malaltia professional" i, per tant, "ja no es pot dir que si una malaltia concreta no està en el llistat de malalties professionals no ho és".
Per a Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda responsable de la sentència, aquesta resolució resulta "especialment transcendent i innovadora". "Contribueix a superar les limitacions del barem de malalties professionals que, sovint, es fa servir com si es tractés d'una eina completament exhaustiva i infal·lible tot i que el seu criteri es veu sobrepassat en moltes ocasions per les evidències científiques i mèdiques", explica en declaracions a l'ACN.