12
de març
de
2024, 10:20
Actualitzat:
12:08h
Barberà del Vallès va acollir dissabte la primera Jornada de Plàstic Neutre, organitzada per l'empresa Amplivo, un esdeveniment per abordar la problemàtica de la contaminació plàstica i presentar algunes solucions innovadores. La Jornada es va celebrar al Centre de Negocis Nodus i ha comptat amb un centenar d'assistents.
Durant tot el matí es van poder seguir diverses ponències, com la del doctor en Biologia i líder del grup d'Ecologia i Canvi Global al Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques), Fernando Valladares, que va impactar amb la seva declaració: "Hem plastificat el planeta. En l'atmosfera es troben microplàstics per tot arreu".
El doctor també va posar èmfasi a desmentir la creença de la innocuïtat del plàstic, ja que aquest element també es troba al nostre cos i genera efectes inflamatoris. Segons Valladares, hi ha tres passos que cal seguir per poder resoldre aquesta crisi: transferir el coneixement científic a la consciència col·lectiva, adoptar mesures a escala local, tant econòmiques com governamental, i prendre consciència a títol individual: "Hem de voler començar a cuidar-nos a nosaltres mateixos. Ens trobem d'esquena a la natura, el nostre lloc de pertinença".
Un altre dels ponents, Elias Galobardes, nutricionista, empresari i esportista, que va destacar la magnitud del consum de plàstic associat al món de l'esport. Per exemple, "per cada partit de pàdel es generen aproximadament 320 grams de plàstic", i a l'Estat espanyol existeixen prop de 15.000 pistes de pàdel. Una solució, per a Galobardes, serien els crèdits de plàstic: "Amb només uns pocs cèntims afegits al cost del lloguer de la pista et pots convertir en una entitat neutra en plàstic i equilibrar el teu impacte ambiental".
Altres idees que van sorgir al llarg del matí són les recollides de taps d'ampolles, que concentren grans quantitats de plàstic de fàcil reutilització, i mitjançant les quals s'ha finançat el transport per a persones amb paràlisi cerebral, com ha destacat Esther Jolonch, directora de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral. O els horts urbans, que segons les dades proporcionades per Héctor Toledo, CEO del projecte MondoHuerto, ajuden a reduir l'ús de plàstics d'un sol ús que es fan servir per envasar fruites i verdures: només a Europa, se'n generen més de 53.000 milions anuals.
L'enginyer en disseny industrial Arnau Martori i la biòloga Maria Alonso van presentar els seus dissenys de materials nous d'arquitectura o mobiliari urbà fets a partir de plàstics reciclats, i Andrea Cerio va explicar una innovadora metodologia per transformar els residus plàstics en bio-oli avançat amb un sistema de piròlisi per descompondre el plàstic en gasos.
La sessió de la tarda es va dedicar a explicar la tecnologia CSR Plastic Credit, un rebut digital que opera mitjançant blockchain i que certifica la retirada de residus plàstics del medi ambient, cosa que permet tant a empreses com a la ciutadania compensar les seves emissions de plàstic.
Durant tot el matí es van poder seguir diverses ponències, com la del doctor en Biologia i líder del grup d'Ecologia i Canvi Global al Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques), Fernando Valladares, que va impactar amb la seva declaració: "Hem plastificat el planeta. En l'atmosfera es troben microplàstics per tot arreu".
El doctor també va posar èmfasi a desmentir la creença de la innocuïtat del plàstic, ja que aquest element també es troba al nostre cos i genera efectes inflamatoris. Segons Valladares, hi ha tres passos que cal seguir per poder resoldre aquesta crisi: transferir el coneixement científic a la consciència col·lectiva, adoptar mesures a escala local, tant econòmiques com governamental, i prendre consciència a títol individual: "Hem de voler començar a cuidar-nos a nosaltres mateixos. Ens trobem d'esquena a la natura, el nostre lloc de pertinença".
Un altre dels ponents, Elias Galobardes, nutricionista, empresari i esportista, que va destacar la magnitud del consum de plàstic associat al món de l'esport. Per exemple, "per cada partit de pàdel es generen aproximadament 320 grams de plàstic", i a l'Estat espanyol existeixen prop de 15.000 pistes de pàdel. Una solució, per a Galobardes, serien els crèdits de plàstic: "Amb només uns pocs cèntims afegits al cost del lloguer de la pista et pots convertir en una entitat neutra en plàstic i equilibrar el teu impacte ambiental".
Altres idees que van sorgir al llarg del matí són les recollides de taps d'ampolles, que concentren grans quantitats de plàstic de fàcil reutilització, i mitjançant les quals s'ha finançat el transport per a persones amb paràlisi cerebral, com ha destacat Esther Jolonch, directora de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral. O els horts urbans, que segons les dades proporcionades per Héctor Toledo, CEO del projecte MondoHuerto, ajuden a reduir l'ús de plàstics d'un sol ús que es fan servir per envasar fruites i verdures: només a Europa, se'n generen més de 53.000 milions anuals.
L'enginyer en disseny industrial Arnau Martori i la biòloga Maria Alonso van presentar els seus dissenys de materials nous d'arquitectura o mobiliari urbà fets a partir de plàstics reciclats, i Andrea Cerio va explicar una innovadora metodologia per transformar els residus plàstics en bio-oli avançat amb un sistema de piròlisi per descompondre el plàstic en gasos.
La sessió de la tarda es va dedicar a explicar la tecnologia CSR Plastic Credit, un rebut digital que opera mitjançant blockchain i que certifica la retirada de residus plàstics del medi ambient, cosa que permet tant a empreses com a la ciutadania compensar les seves emissions de plàstic.