El passat octubre el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre la Llei 4/2016 de mesures de dret de protecció a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió social. Una normativa aprovada per unanimitat al Parlament, el desembre del 2016, i que venia a substituir la també suspesa llei d’emergència habitacional i pobresa energètica del 2015. La regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Sabadell, Glòria Rubio, s’ha dirigit al ministre de Foment, Iñigo de la Serna: “Quina resposta hem de donar a les persones que perden casa seva? Les administracions locals no tenim cap eina ni mecanisme per fer-ho”.
 
Rubio ha estat rotunda i ha carregat contra l’executiu de Mariano Rajoy per “vetar les iniciatives” de caràcter social. La regidora ha denunciat aquesta indefensió del consistori i ha aportat dades, gràcies a un registre obert el mes d'agost: el 2016 391 persones estaven en risc de quedar-se sense llar i un 34% va signar lloguer social i fins a l’octubre d’enguany, 359 i d’aquestes un 44% va obtenir un lloguer social. “Si no fos per la Llei 24/2015 o 4/2016 aquesta gent estaria al carrer”.
 
La regidora ha vaticinat que pot anar “a pitjor”, a la suspensió del TC i ha sumat “els preus del mercat privat que exclouen aquest tipus de demanda”. Tot plegat, l'ha portat a qualificar la situació de "gravetat extrema". Rubio ha afirmat que la mesura judicial, a proposta del Govern de l’Estat, “beneficia els que tenen el poder econòmic com ara les entitats financeres”. Precisament contra aquestes ha carregat, “Quan ha calgut han tingut un posicionament polític i en un dret com el de l’habitatge giren l’esquena”.
 
Ha recordat que les 33 lleis autonòmiques, impulsades des del Parlament, “una gran part de l’àmbit social”, ha matisat, s’han suspès. En aquest cas, contra la 4/2016 “es desprotegeix a milers de persones i s’afavoreix les entitats financeres”.