Els partidaris del "sí" a la consulta interna d'UDC han aconseguit una victòria ajustadíssima, amb un 50'90 % dels vots, enfront del 46,19% del "no" , segons dades ja oficials. En vots absoluts, l'escrutini ha donat un avantatge de només 125 vots, amb 1.351 vots afirmatius (50,9%), i 1.226 de negatius (46,19%).

A la roda de premsa d'anunci dels resultats, Ramon Espadaler s'ha mostrat satisfet pels resultats i la victòria de la seva opció, que ha definit com una "victòria de Catalunya". Ha refermat que UDC segueix en el procés perquè la pregunta permet continuar "compromesos amb el procés" i amb la plena sobirania de Catalunya i tenir definits "quins són els paràmetres sobre els que fem la nostra aportació al procés". A més, ha remarcat que les resultats refermen el diàleg com a única eina de l'acció política. Demà al matí, es reunirà el Comitè de Govern per valorar els resultats, i tot seguit s'obrirà una comunicació amb el soci de federació, CDC, segons ha anunciat Espadaler.

Per la seva banda, el portaveu dels defensors del "no", Antoni castellà ha considerat que la diferència entre els vots de les dues opcions és tan escassa que el comitè de govern d'UDC ha d'assumir que hi ha més d'un 46% de militants per la independència i per donar suport. Després d'assenyalar que ara ja s'ha arribat al cap del carrer en el debat, Castellà ha proclamat -enmig de crits d'independència d'una part dels militants que eren a la seu del carrer Nàpols, de Barcelona- que que la direcció d'Unió ha de decidir d'una vegada si està al costat del full de ruta del president Mas o no hi està.

Amb aquests resultats, Josep Antoni Duran i Lleida pot continuar liderant Unió Democràtica, però el que és segur és que ja no en podrà ser el cabdill indiscutible. El dirigent democristià ha guanyat, però aquest procés intern no ha reforçat la seva autoritat i ara s'obre una fase d'incertesa a Unió.

Que un dirigent que porta quasi trenta anys liderant el seu partit sense cap rival massa rellevant hagi suat de valent per fer guanyadora la seva línia entre la militància, assenyala l’inici d’un declivi. Al mateix temps, les baixes xifres de votants reflecteixen com de petit és el partit de Duran i Lleida, malgrat la gran influència que ha estat tenint dins de la federació de Convergència i Unió.

La victòria del "sí" s'hauria fonamentat, entre altres llocs, a Barcelona ciutat, a les comarques de Lleida i algunes de Tarragona com el Baix Camp, mentre que a la Catalunya Central, el Vallès i les Terres de l'Ebre, el "no" s'ha imposat. Els percentatges varien força d'unes zones a unes altres, cosa que dibuixa, a més d'una fragmentació global (50% a 47%), una divisió territorial dins del partit.

Hi ha un factor important que cal subratllar a l’hora de valorar el que ha suposat aquesta consulta interna: el 14-J ha canviat Unió. El partit no tornarà ser el mateix. Un sector que obté el resultat que han assolit avui els sobiranistes és molt més que una minoria organitzada. Ara la pregunta és si Duran i Lleida integrarà en el seu discurs el que avui li ha dit una part considerable de la seva formació.