16
d'agost
de
2021, 18:58
Durant els darrers anys la població de senglars ha crescut als boscos tant de Catalunya com d'arreu d'Europa. De fet, estudis recents al Parc de Collserola indiquen que es troba molt per sobre de la densitat desitjada. Part d'aquest increment es deu al fàcil accés al menjar a les zones urbanes que provoca que l'espècie trobi un refugi ideal per refugiar-se i reproduir-se còmodament.
Per aquest motiu, una de les recomanacions més importants als visitants i veïnat del Parc és la de no alimentar als porcs senglars. D'aquesta manera s'evita que aquests animals tinguin accés a fonts de menjar d'origen humà a les àrees periurbanes com ara restes d'escombraries que deriven en una sobrepoblació de l'espècie a la Serra.
Un altre de les conseqüències negatives d'alimentar els senglars és que molts s'acostumen a la presència humana; una situació que pot fer que la gent s'oblidi que són animals salvatges i que poden reaccionar de manera agressiva si ens hi acostem.
Davant d'aquest fet, per evitar qualsevol tipus d'ensurt, en topar-se amb un es recomana fer soroll i gesticular amb els braços des d'una distància prudencial per espantar-los i allunyar-los. Per altra banda també cal recordar que els senglars poden creuar carreteres i provocar col·lisions; per aquest motiu es demana extremar les precaucions a partir del capvespre davant la manca de llum.
Dins de l'àmbit del Parc, es poden diferenciar tres tipus de porcs senglars segons el seu comportament: el salvatge, que fuig de la presència humana i es mou i s'alimenta per zones més naturals; el semi habituat, que menja al bosc i a les zones agrícoles però a vegades ho fa a zones urbanes; i l'habituat, que es mou per zones urbanes i encontorns i s'alimenta principalment de menjar d'origen humà.
S'ha comprovat que les femelles del grup habituat, tenen un pes superior i, per tant, una taxa reproductiva més alta, el que comporta un increment de la població que viu a prop de l'àmbit més urbà. Tanmateix, s'està observant que alguns individus s'estan tornant més exigents i agressius per obtenir les fonts d'alimentació.
Tota aquesta situació comporta que les mesures dràstiques per reduir la població, i que s'han dut a terme durant més de 25 anys al Parc, com batudes de caça controlada o captures mitjançant aguaits nocturns, comencin a ser escasses per a controlar el fort creixement de senglars.
Per aquest motiu, una de les recomanacions més importants als visitants i veïnat del Parc és la de no alimentar als porcs senglars. D'aquesta manera s'evita que aquests animals tinguin accés a fonts de menjar d'origen humà a les àrees periurbanes com ara restes d'escombraries que deriven en una sobrepoblació de l'espècie a la Serra.
Un altre de les conseqüències negatives d'alimentar els senglars és que molts s'acostumen a la presència humana; una situació que pot fer que la gent s'oblidi que són animals salvatges i que poden reaccionar de manera agressiva si ens hi acostem.
Davant d'aquest fet, per evitar qualsevol tipus d'ensurt, en topar-se amb un es recomana fer soroll i gesticular amb els braços des d'una distància prudencial per espantar-los i allunyar-los. Per altra banda també cal recordar que els senglars poden creuar carreteres i provocar col·lisions; per aquest motiu es demana extremar les precaucions a partir del capvespre davant la manca de llum.
Dins de l'àmbit del Parc, es poden diferenciar tres tipus de porcs senglars segons el seu comportament: el salvatge, que fuig de la presència humana i es mou i s'alimenta per zones més naturals; el semi habituat, que menja al bosc i a les zones agrícoles però a vegades ho fa a zones urbanes; i l'habituat, que es mou per zones urbanes i encontorns i s'alimenta principalment de menjar d'origen humà.
S'ha comprovat que les femelles del grup habituat, tenen un pes superior i, per tant, una taxa reproductiva més alta, el que comporta un increment de la població que viu a prop de l'àmbit més urbà. Tanmateix, s'està observant que alguns individus s'estan tornant més exigents i agressius per obtenir les fonts d'alimentació.
Tota aquesta situació comporta que les mesures dràstiques per reduir la població, i que s'han dut a terme durant més de 25 anys al Parc, com batudes de caça controlada o captures mitjançant aguaits nocturns, comencin a ser escasses per a controlar el fort creixement de senglars.