13
de març
de
2023, 20:04
Actualitzat:
14
de març,
17:19h
L'Ajuntament ha ensenyat per primera vegada en una exposició virtual com preveu el govern que sigui el futur ecobarri de Ca n'Ametller. Aquesta tarda, en un acte multitudinari a La Unió, el tripartit (ERC-PSC-CUP) -amb el suport de Junts- ha mostrat una bateria de renders digitals que permeten visualitzar com s'entreveu l'últim gran sector pendent d'urbanitzar de Sant Cugat. Una visió nascuda a partir d'un procés participatiu que projecta estratègicament el centenar d'hectàrees compreses entre Can Mates Oest, can Fontanals i can Cabassa sota criteris de màxima sostenibilitat i d'accés a l'habitatge.
Un espai que es vertebraria sobre una previsió de reserva mínima del 50% del futur parc habitacional destinat a protecció oficial -uns 2.400 habitatges- per tal de lluitar contra l'emergència residencial que expulsa la població; i, en especial, el jovent. Amb la mateixa mirada, també es contemplarà incentivar diferents tipologies de gestió com ara la promoció pública/mixta o les cooperatives d'habitatge amb cessió d'ús per "posar les bases del Sant Cugat del 2030". Tal com ha resumit la tinència d'alcaldia de Desenvolupament Urbà, Francesc Duch, la idea és crear un "barri modèlic que permeti mantenir el nivell de qualitat de vida propi de Sant Cugat i fomentar un creixement que eviti que ningú hagi de marxar" per culpa dels preus desorbitats del mercat immobiliari.
A banda, també s'apostarà pel foment de la sostenibilitat -d'aquí el prefix eco- amb edificis autosuficients i de consum gairebé nul, la preservació del cicle de l'aigua, l'impuls de connectors de biodiversitat i la potenciació de la infraestructura verda amb espais més naturalitzats. Tanmateix, també es pretén impulsar una mobilitat més neta i saludable amb l'adequació d'un intercanviador ferroviari (FGC-RENFE-TAV); la reducció de l'ús del cotxe privat i l'adequació d'una xarxa de carrils bici connectada a la resta de la ciutat.
A través del lloc web santcugatdelfutur.cat, el veïnat podrà anar descobrint les característiques del futur barri de Ca n'Ametller amb càpsules audiovisuals, simulacions 3D i reflexions dels principals agents implicats en el seu desenvolupament.
Avui és el gran dia! Coneix l’exposició virtual #SantCugatdelFutur...
— Aj. Sant Cugat (@ajsantcugat) March 13, 2023
Avui Sant Cugat té una zona estratègica sense desenvolupar, on s'hi ubicarà el nou barri de Ca n'Ametller. pic.twitter.com/o8KF6sedlq
Els quatre grans eixos de l'Ecobarri
El conjunt de propostes, recollides en diversos tallers de participació realitzats farà més d'un any, estan repartides en quatre grans eixos:
- Infraestructura verda i equipaments: donar continuïtat al verd; prioritzar els espais lliures; adequar el torrent de la Guinardera com a eix central natural i ecològic; dotar d’equipaments suficients pensant en el model “Ciutat dels 15 minuts” per fomentar la proximitat.
- Teixit: convivència d’usos per fomentar la proximitat al lloc de treball; evitar els habitatges unifamiliars; facilitar l’accés a l’habitatge; transformar la carretera de Rubí en una avinguda metropolitana amb transport públic i eix cívic.
- Mobilitat: Afavorir desplaçaments a peu o en bicicleta amb una xarxa ben connectada amb la resta de la ciutat, impulsar un intercanviador ferroviari (FGC-RENFE-TAV) com a centre del nou barri; potenciar el transport públic.
- Desenvolupament sostenible: adequar Ca n’Ametller com a Ecobarri certificat; fomentar la biodiversitat; construccions d’alta eficiència energètica, "district heating", espais i serveis comunitaris.
- Infraestructura verda i equipaments: donar continuïtat al verd; prioritzar els espais lliures; adequar el torrent de la Guinardera com a eix central natural i ecològic; dotar d’equipaments suficients pensant en el model “Ciutat dels 15 minuts” per fomentar la proximitat.
- Teixit: convivència d’usos per fomentar la proximitat al lloc de treball; evitar els habitatges unifamiliars; facilitar l’accés a l’habitatge; transformar la carretera de Rubí en una avinguda metropolitana amb transport públic i eix cívic.
- Mobilitat: Afavorir desplaçaments a peu o en bicicleta amb una xarxa ben connectada amb la resta de la ciutat, impulsar un intercanviador ferroviari (FGC-RENFE-TAV) com a centre del nou barri; potenciar el transport públic.
- Desenvolupament sostenible: adequar Ca n’Ametller com a Ecobarri certificat; fomentar la biodiversitat; construccions d’alta eficiència energètica, "district heating", espais i serveis comunitaris.
La història de Ca n'Ametller
Actualment, Ca n'Ametller és una de les poques pastilles pendents d'urbanitzar tal com marca el Pla General Metropolità (PGM) i, en aquest sentit, els propietaris d'aquests terrenys ja fa temps que pressionen al consistori perquè els doni els permisos necessaris per començar a construir-hi. No obstant això, el govern d'esquerres va preferir trepitjar el fre i iniciar una "profunda diagnosi", de la mà de diversos representants de la societat santcugatenca, per atendre a les necessitats del municipi. Un treball de reflexió participatiu per decidir cap a on anar i posar en qüestió el model de ciutat consolidat després de 32 anys consecutius de governs convergents.
Aquest estudi, amb el suport dels serveis urbanístics de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de l'agència pública Barcelona Regional, va analitzar les possibilitats del sector format per can Mates oest, can Fontanals i can Cabassa. Un espai considerat "estratègic" en l'àmbit metropolità per disposar de l'alta connectivitat amb transport públic -línies de FGC i Renfe- i altres equipaments de referència a l'abast.
Les pastilles per urbanitzar del sector de ca n'Ametller Foto: Aj. de Sant Cugat
Problemàtiques a resoldre
"Aquesta ha estat l'última pastilla a urbanitzar perquè és la més difícil", ja va reconèixer en el seu moment un dels tècnics en referència a les infraestructures ja existents a l'espai que suposen certs impediments. D'aquestes, principalment seran problemàtiques la proximitat amb l'autopista o les línies ferroviàries de FGC i Renfe que obligaran a mantenir franges de seguretat que mossegaran part de les hectàrees urbanitzables. Des d'aleshores, el consistori continua estudiant la possibilitat de cobrir aquestes vies o soterrar-les malgrat ser conscients que és una inversió molt costosa i que preveuen que assumeixin les pròpies promotores urbanístiques.
L'acte també ha comptat amb la presència i intervencions del conseller de Territori, Juli Fernàndez; la directora de l’INCASÒL, Maria Sisternas; el president de FGC, Toni Segarra; el gerent de l’AMB, Ramon Torra; el portaveu del grup municipal de Junts, Josep Maria Vallès i de diversos representants de l’agència Barcelona Regional.