Juanjo Cortés (Valldoreix Plural): «No he fet el salt a la política per caure en el politiqueig»

"All-in". Després de tres mandats convergents -i quedant-se a les portes a les últimes eleccions per només 204 vots sota la llista progressista de Xavier Humet-, el bloc d'esquerres de Valldoreix ha decidit deixar de banda les aspreses i unir més forces que mai per a assolir un objectiu comú: treure Junts de la presidència de l'EMD. 

Sota el lideratge de l'historiador i tècnic de la Casa de la Vila Juanjo Cortés, ERC, CUP, PSC, En Comú Podem, Gent per Valldoreix, l’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes, Valldoreix Cultural i Plural, Acció Cultural i l’associació de veïns Can n’Enric-la Miranda, han concentrat forces. Una candidatura político-veïnal(Valldoreix Plural) que neix amb el propòsit de recuperar una "cogovernança més oberta i participativa" de la mà del teixit local perquè respongui a les necessitats presents i futures de la ciutadania. 

- Com ha estat la seva feina des que va decidir presentar-se com a presidenciable?

- La meva feina ha estat exactament la mateixa des que vaig fer-ho públic el passat mes de maig. Des d’aleshores he continuat fent, amb professionalitat, les feines que ja tenia encomanades i que m’han continuat encarregant. 

- Ja va augurar, per això, que podria topar-se amb certs "riscos i incomoditats". Han arribat a succeïr?

- Sí que s’ha produït alguna incomoditat durant aquest temps i, darrerament, també hi ha hagut alguna crítica pública a la meva situació laboral. Però aquí cadascú és esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis. 

- Suposo que es refereix a les declaracions fetes en un acte del govern on es van criticar les seves últimes afirmacions que, segons l’executiu valldoreixenc, suposaven una traïció a la seva confiança i que es percebien com una “deslleialtat”...

- Jo mai he estat càrrec de confiança del govern. Simplement sóc un treballador de la casa que he intentat fer la meva feina el millor que he sabut servint diversos governs des del 2004; molt abans de l'arribada de l'actual executiu. Des d'aleshores, sempre he estat i continuo sent lleial a la institució dintre de les atribucions i funcions que em pertoquen. És més, curiosament, mai havia rebut crítiques sobre la meva tasca fins que vaig presentar-me com a presidenciable. Fins i tot, Susanna Herrada m’havia elogiat en articles d'opinió. Ara bé, no és culpa meva si algú s’ha pensat que la meva professionalitat també es traduïa en una presumpta lleialtat política perquè mai m’he manifestat al respecte. 

- I sobre la polèmica declaració que va fer sobre que Junts “només governava pels seus”?

- No és exactament així. Jo vaig dir que moltes vegades dintre dels passadissos de l'EMD he escoltat la frase d'“això s’ha de fer perquè és dels meus”. Una afirmació que no m’agrada ni comparteixo perquè quan estàs al servei públic, els “teus” són tots els ciutadans. Et votin o no. Des de l’EMD cal vetllar per l’interès general i no prioritzar demandes particulars. 

- El govern afirma que això és fals i que no s'ha dit mai...

- Jo no dic mentides.

- Creus que està sent víctima de joc brut?

- Sí, i durant els darrers mesos s’ha estat intentant embrutar la meva imatge; però compto amb una àmplia trajectòria i no es podrà tacar arran d’unes declaracions emmarcades en una batalla difamatòria -que només fan que generar desafecció política- on no m’hi trobaran. Cal més argumentari a l’escenari que jo vaig exposar i no entrar en qüestions personals gratuïtes. No he fet el salt a la política per caure en el politiqueig, sinó que ho he fet perquè considero que tinc un bagatge i una formació significativa que puc aportar per ajudar a fer les coses d’una manera diferent, tant en el fons com en les formes.

- Fa vertigen tot el suport i responsabilitat dipositat per partits polítics i entitats veïnals dipositat a les seves espatlles?

- No, és un repte il·lusionant. Gestionar la diversitat mai és fàcil però també és enriquidor. Ara tenim l’oportunitat de transformar Valldoreix per aconseguir desbloquejar aquells reptes que s’han quedat congelats en el temps.
 

- "La candidatura del canvi". L'objectiu és enderrocar l'executiu de Junts per tal de "recuperar el diàleg constructiu, les sinergies administratives i els amplis consensos per fer front als reptes de futur". Això vol dir que fins ara no s'estava fent?

- L’objectiu no és enderrocar, sinó aportar una nova mirada a favor d’una governança més oberta i participativa a través d’amples consensos per construir el Valldoreix del futur. Fa temps que hem perdut el diàleg amb les entitats i tenim uns consells sectorials que gairebé no s’han convocat al llarg d’una legislatura on no han existit les ganes de cogovernar de la mà del teixit associatiu. 

- També ha comentat que la ciutadania sovint topa amb una EMD "antipàtica i farragosa".

- Les lleis han fet que les administracions s’hagin tornat enrevessades amb gestions cada vegada més complexes pels ciutadans. Com a administracions locals, hem de ser pròximes i facilitar les gestions; no anar posant traves. 

- L’EMD és una eina útil? Hi ha qui la qüestiona…

- Ho és si fa feina, és àgil i està al servei de la ciutadania. Malauradament, encara tenim molts deures pendents a l’hora d’endreçar-la amb una millor estructuració i optimització dels recursos. Fa anys, diversos barris de Sant Cugat (com Mira-sol o La Floresta) s’emmirallaven amb Valldoreix i també volien convertir-se en una EMD, i ara, molts d’aquests districtes ens han passat pel damunt gaudint d’unes millors prestacions. Hem perdut pistonada i cal recuperar el nostre dinamisme. Tot i això, no qüestiono l’existència de l’EMD. En absolut. Ans contrari, en cas de qüestionar-ho, ho faria per veure si ens poguéssim constituir com a municipi.

- Seria partidari d’abanderar l’emancipació de Valldoreix com a municipi independent?

- D’entrada, soc partidari d’estudiar-ne la viabilitat per analitzar si és el millor model al qual podem aspirar per optimitzar la gestió i rebre més recursos. A partir d’aquí, s’hauria de plantejar una consulta ciutadania i veure el nostre encaix. Som una administració important i caldria analitzar tots els condicionants legals. De fet, hi ha alguns paràmetres que no compliríem. Ara bé, en el cas de La Canonja tampoc succeïa i es va fer una llei ad hoc perquè poguessin convertir-se en un municipi independent de Tarragona. Però ara mateix, en contraposició a altres dècades, cal reconèixer que actualment no existeix una gran massa de suport independentista. 
 
- La legislatura ha estat força bel·ligerant amb dos blocs molt marcats. Quina lectura en fa? 

- Doncs no m’ha agradat. No m’agrada que no hi hagi un diàleg constructiu que prioritzi buscar sinergies i arribar a acords importants per a la Vila. La fractura s’ha anat fent cada vegada més gran amb la crispació i les males formes com a protagonistes. Això no ens ho podem permetre.

- Com ha vist el paper de Cs durant aquest mandat? Comparteix que s'ha venut el vot taronja massa barat?

- Desconec els pactes o les converses que hagi pogut tenir el govern amb el vocal de Cs. El que sí que és cert és que s’ha pogut visualitzar en moltes ocasions l’entrega del seu vot decisiu a canvi de victòries minses.

- Quins considera que són els principals reptes de la Vila de cara als pròxims anys? 

- Cada veí tindrà les seves prioritats i totes caldran ser ateses. Però des del punt de vista de l’EMD, resultarà imprescindible impulsar l’arraconat Pla d’Equipaments per preparar el Valldoreix del futur; desbloquejar la Nova Centralitat per canviar radicalment la qualitat de vida de les entitats; i entomar les urbanitzacions de l’avinguda del Baixador, de la Colònia Montserrat, de Mas Fuster…

- Per què és tan important impulsar el projecte de la Nova Centralitat?

- Doncs perquè tenim un teixit associatiu molt actiu sense espais on puguin desenvolupar la seva activitat. Les instal·lacions actuals, velles i deteriorades, es remunten a la dècada dels 60 anys i ja no donen resposta a les necessitats del Valldoreix del segle XXI. Necessitem un espai polivalent que pugui acollir obres teatrals, conferències, concerts... L’any 2007 es va generar una il·lusió i unes expectatives que no s’han arribat a complir mai. La pròpia Nau de Cultura es va aixecar amb una carpa provisional i ja porta 20 anys. Estem parlant d’una demanda desatesa que no s’ha tornat a posar sobre la taula fins que les entitats no van posar el crit al cel quan el govern va anunciar que prioritzaria l’escola de música per damunt de la vital i necessària Centralitat. 

- I què hem de fer aleshores amb el projecte de la nova escola de música? Cal mantenir-lo?

- És cert que l’espai actual té certes deficiències i que es necessari buscar un nou espai que sigui més adequat. Però el problema de l’EMD és que no tenim els recursos suficients per abordar cada demanda d’una manera particular i tenim moltes grans inversions pendents. Per això cal trobar una fórmula que permeti encabir totes les necessitats. Ara caldrà estudiar el projecte ja encarregat, revisar la concessió prorrogada i trobar un encaix a les demandes actuals. Tot i això, també cal assenyalar que una part significativa dels alumnes de l’escola no són de Valldoreix així que, si la Vila està assumint un servei que contribueix a la resta del municipi, s’hauria de trobar alguna manera de fer corresponsable l’Ajuntament de Sant Cugat perquè participi econòmicament en la solució. Ens hem d’asseure i parlar com ho afrontem.

- Quina lectura en fa de la història interminable amb l'avinguda de Baixador i com ho encararia de cara al futur?

- Ara ja estem a la recta final i poca cosa podrem canviar. Malgrat tot, penso que les coses s’haguessin pogut fer d’una altra manera amb un procés més pausat i dialogat. Es va començar amb una participació ciutadana oberta i aquí cadascú va fer la seva carta als Reis. Unes expectatives que després es va intentar que quedessin plasmades en un projecte concret. I ara, després de molts entrebancs, continuem pendents de les resolucions de les múltiples al·legacions rebudes.

- Sobre l'àmbit d'esports, la sentència del Complex Esportiu de Valldoreix és clara: anul·la la concessió.

- Sí. Hem de buscar mecanismes de col·laboració entre l’EMD, el concessionari i els demandants perquè el servei pugui funcionar de la manera més òptima possible. I, per fer-ho, caldrà revertir el conveni malgrat que això comporti una sèrie de penalitats econòmiques. Aquí no es tracta d’anar en contra de ningú, sinó que el servei funcioni i estigui ajustat a llei. 

- Tot plegat, per això, sota la palesa manca d’equipaments a la Vila...

 -Efectivament. Més enllà del Complex Esportiu, no hi ha altres equipaments pels valldoreixencs on poder fer una activitat física continuada o per equips. La política esportiva s’ha de repensar i incentivar. No pot ser que tinguem un equip de futbol que porti el nom de Valldoreix i jugui fora de la Vila. Necessitem fer caliu, ja que les instal·lacions esportives també exerceixen un gran paper per a la socialització i la identitat.  

- Com pot donar l'EMD resposta a l'emergència habitacional que pateixen els joves de la Vila?

- No és un tema fàcil i, en qualsevol cas, cal assenyalar que l’EMD no té competències sobre aquest àmbit. Ara bé, això no vol dir que no haguem de ser corresponsables a l’hora d’ajudar a generar habitatge públic. Com a govern local, cal pensar i forçar mecanismes per incentivar-lo sense que això impliqui canviar el model urbanístic de Valldoreix. Per exemple, aprofitant el replantejament del Pla General Metropolità del 1976, es pot proposar que els habitatges unifamiliars poguessin passar a ser bifamiliars a petició dels propietaris. Els temps han canviat i ens hem d’adaptar. El que no pot passar és que continuem experimentant aquesta constant diàspora de joves que es veuen expulsats perquè no tenen la capacitat de poder viure ni de lloguer ni de compra a Valldoreix. Estem perdent un patrimoni d’arrelament molt important.
 
- Quina és la relació que hauria de mantenir l'EMD amb l'Ajuntament de Sant Cugat?

- Estem al mateix vaixell tot i que de vegades puguem defensar interessos diferents perquè l'Ajuntament té una visió global de la ciutat i l'EMD aborda el seu àmbit territorial amb més detall. Cal arribar a acords i treballar de la mà perquè no tenim cap altra opció si volem tirar endavant grans projectes. En aquest sentit, també serà imprescindible revisar el conveni econòmic i de competències de cara a la pròxima legislatura.

- Va ser un error que l'alcaldessa Mireia Ingla afirmés que el president Josep Puig "no era un interlocutor vàlid"?

- Tots podem cometre errors a l'hora de parlar públicament. En l'escalf d'una batalla, de vegades diem coses que quan les pensem en fred potser considerem que ens hem passat una mica de voltes. El president Puig va ser votat per ser el representant vàlid de Valldoreix perquè així ho va decidir la ciutadania democràticament. I ho continuarà sent fins al 17 de juny.

- Per què consideres que series un millor presidenciable que l'hereva de Junts, Susana Herrada? 

- Perquè porto molts anys treballant per Valldoreix des de dins i des de fora de l’administració, cosa que m'ha permès acumular un coneixement profund de la institució i de la seva estructura interna. Des dels anys 80 no m’he aturat mai i m’he continuat formant sobre la idiosincràsia i necessitats de Valldoreix. Ara vull posar tot el meu coneixement al servei de la ciutadania per fer les coses d’una manera diferent en el fons i les formes. No m’interessa el poder pel poder. Jo només vull recuperar la il·lusió dels valldoreixencs des del diàleg, l’escolta activa i sent sensible a les necessitats de la gent. Per això em presento sota un govern plural i divers que penso que pot representar millor la majoria de la societat de la Vila.