07
de setembre
de
2023, 11:23
La Canals Galeria d'Art celebra aquest els seus primers 50 anys convertint-se en una de les galeries més longeves de Catalunya. Al llarg de la seva història s'hi han exposat més de 20.000 obres a través de nombroses exposicions individuals i col·lectives d'artistes de renom com Conxa Ibáñez, Josep Grau Garriga, Francesc Casademont o Sergi Barnils.
I ara, coincidint amb el seu primer mig segle de vida, aquest proper diumenge, 10 de setembre, s'hi organitzarà una visita guiada a la galeria santcugatenca, amb una mostra especialment pensada per aquesta efemèride que recull diverses obres dels principals artistes que hi han exposat.
El 10 de setembre de 1973 naixia de la mà de Josep Canals el que ell considera “el primer espai cultural de Sant Cugat del Vallès”. Primer es va anomenar Galeria d’Art del Vallès i amb el temps va passar a dir-se Canals Galeria d’Art, agafant el nom del seu impulsor. Aleshores, el país encara vivia els darrers anys del franquisme.
"Era una època fosca i costava molt tirar la cultura endavant", recorda Canals en una entrevista a l'ACN. Però, sense rendir-se, va aconseguir reunir artistes locals i d’arreu del territori, així com contactar amb un seguit d’artistes que havien passat entre els anys 50 i 70 per l’Escola Catalana del Tapís de Sant Cugat. Noms reconeguts internacionalment com Tàpies o Miró van ser dels primers a formar part d’aquest projecte.
Canals va començar la seva passió per l’art a l’edat de 14 anys. S’iniciava com a dibuixant amateur per desembocar anys després en uns estudis de Belles Arts i impartir classes. Per ell, “l’art no és només un tema estètic, és també un element polític i social que ha de transformar la societat”. I per això creia que havia d’anar més enllà i crear un espai de cultura “per apropar l’art a un poble en què en aquells temps no hi havia res a nivell cultural”.
El galerista es mostra molt satisfet que la seva ciutat, Sant Cugat del Vallès, sigui el bressol del tapís. Des dels anys 20 del segle XX i fins el 1981 la població va comptar amb l’antiga manufactura de catifes i tapissos Aymat, més coneguda com a Casa Aymat. Avui dia, aquest edifici és un espai de creació i la seu del Museu del Tapís Contemporani.
Canals s’aventura a anunciar que, tot coincidint amb l’any Picasso, està treballant exhaustivament en un tapís de l’any 1965, "obra de l’artista i que es va fer a Sant Cugat". Actualment es troba al Museu Picasso de Barcelona: "Està totalment indocumentat", assenyala.
Josep Canals assegura que la seva lluita per fer arribar l’art a tothom no ha acabat. “No és un món fàcil”, remarca. Tampoc ho va ser en els seus inicis però malgrat la dificultat per trobar un espai, va decidir convertir casa seva en una galeria d’art. A cada racó de l'habitatge hi ha una joia artística, ja sigui en forma de pintura o d’escultura, unes habitacions per on hi han passat més de 20.000 obres de diferents artistes.
El proper 10 de setembre, a les 11.00 h, la galeria ha preparat una exposició especial per als seus 50 anys de vida centrada en les obres d’artistes locals de reconeixement internacional com Josep Royo, Grau-Garriga, Francesc Casademont, Sergi Barnils o Carles Delclaux. També obres d’artistes estretament vinculats a la ciutat com Daniel Argimón, Conxa Ibáñez, Maria Assumpció Raventós, Panisello o Modest Cuixart, entre molts altres.
I ara, coincidint amb el seu primer mig segle de vida, aquest proper diumenge, 10 de setembre, s'hi organitzarà una visita guiada a la galeria santcugatenca, amb una mostra especialment pensada per aquesta efemèride que recull diverses obres dels principals artistes que hi han exposat.
Una trajectòria d'èxit
El 10 de setembre de 1973 naixia de la mà de Josep Canals el que ell considera “el primer espai cultural de Sant Cugat del Vallès”. Primer es va anomenar Galeria d’Art del Vallès i amb el temps va passar a dir-se Canals Galeria d’Art, agafant el nom del seu impulsor. Aleshores, el país encara vivia els darrers anys del franquisme.
"Era una època fosca i costava molt tirar la cultura endavant", recorda Canals en una entrevista a l'ACN. Però, sense rendir-se, va aconseguir reunir artistes locals i d’arreu del territori, així com contactar amb un seguit d’artistes que havien passat entre els anys 50 i 70 per l’Escola Catalana del Tapís de Sant Cugat. Noms reconeguts internacionalment com Tàpies o Miró van ser dels primers a formar part d’aquest projecte.
Canals va començar la seva passió per l’art a l’edat de 14 anys. S’iniciava com a dibuixant amateur per desembocar anys després en uns estudis de Belles Arts i impartir classes. Per ell, “l’art no és només un tema estètic, és també un element polític i social que ha de transformar la societat”. I per això creia que havia d’anar més enllà i crear un espai de cultura “per apropar l’art a un poble en què en aquells temps no hi havia res a nivell cultural”.
El galerista es mostra molt satisfet que la seva ciutat, Sant Cugat del Vallès, sigui el bressol del tapís. Des dels anys 20 del segle XX i fins el 1981 la població va comptar amb l’antiga manufactura de catifes i tapissos Aymat, més coneguda com a Casa Aymat. Avui dia, aquest edifici és un espai de creació i la seu del Museu del Tapís Contemporani.
Canals s’aventura a anunciar que, tot coincidint amb l’any Picasso, està treballant exhaustivament en un tapís de l’any 1965, "obra de l’artista i que es va fer a Sant Cugat". Actualment es troba al Museu Picasso de Barcelona: "Està totalment indocumentat", assenyala.
Josep Canals assegura que la seva lluita per fer arribar l’art a tothom no ha acabat. “No és un món fàcil”, remarca. Tampoc ho va ser en els seus inicis però malgrat la dificultat per trobar un espai, va decidir convertir casa seva en una galeria d’art. A cada racó de l'habitatge hi ha una joia artística, ja sigui en forma de pintura o d’escultura, unes habitacions per on hi han passat més de 20.000 obres de diferents artistes.
El proper 10 de setembre, a les 11.00 h, la galeria ha preparat una exposició especial per als seus 50 anys de vida centrada en les obres d’artistes locals de reconeixement internacional com Josep Royo, Grau-Garriga, Francesc Casademont, Sergi Barnils o Carles Delclaux. També obres d’artistes estretament vinculats a la ciutat com Daniel Argimón, Conxa Ibáñez, Maria Assumpció Raventós, Panisello o Modest Cuixart, entre molts altres.