14
de desembre
de
2023, 17:39
Actualitzat:
19:13h
La CUP Sant Cugat reclama la dimissió de la regidora d'Educació i Multiculturalitat, Carme Ardid. Després de dies sospesant-ho, la formació anticapitalista considera que la situació s'ha tornat "insostenible" després que s'hagi passat d'un puntual "cas de censura" a un "acte de coacció generalitzat" en el moment en què s'ha fet públic que Ardid ja havia enviat correus a les direccions de tots els instituts i escoles públiques, privades i concertades de la ciutat perquè no es posicionessin respecte al conflicte entre Israel i Palestina.
En la missiva remesa, Ardid exposava que "no podem traslladar el conflicte a Sant Cugat ni esperonar la violència", preocupada per episodis d'"odi i discriminació" que se'n poguessin derivar. Una actuació, realitzada a motu proprio, per "treballar per la pau". "A la guerra ningú guanya, tothom surt perdent i queden les víctimes, i les víctimes també poden estar aquí, a Sant Cugat", s'hi llegia. En la mateixa línia, la regidora animava a les direccions a parlar amb el professorat perquè "ajudessin els alumnes a entendre que les persones pateixen a les dues bandes".
Els cuparies consideren que la regidora ha exercit un "abús de poder" i que s'ha "extralimitat de les seves funcions". "Des de l'inici del mandat, Ardid ha acumulat diverses polèmiques, però amb aquesta decisió ha traspassat una línia vermella", ha manifestat la regidora Ariadna Sierra lamentat de retruc el "silenci" de l'executiu i exigint un "posicionament clar" d'ERC sobre aquesta "ingerència" com a socis de govern.
Cal recordar que la polèmica va originar-se quan es va revelar que Ardid havia demanat a la direcció de l'escola Pins del Vallès que retiressin un mural per la pau penjat en una tanca del recinte educatiu. La iniciativa, promoguda per l'AFA, emulava un Guernika dibuixat amb els colors de la bandera palestina pels propis infants del centre. L'incident també ha causat malestar entre ERC, el PSC i En Comú Podem.
No obstant això, Junts sí que va posar fre a una moció -presentada d'urgència per En Comú Podem i que tenia el suport aparaulat d'ERC, el PSC i la CUP- al ple del passat mes d'octubre que exigia el cessament dels bombardejos i un alto el foc a Gaza. El text, que denunciava els "atacs atroços" del 7 d'octubre per part de Hamàs, instava a condemnar els plans de setge, l'aïllament i la invasió terrestre d'Israel com a "represàlia massiva i indiscriminada" sobre la població palestina.
La moció dels comuns també exigia a l'estat israelià que posés fi a l'"apartheid i l'ocupació" del territori palestí donant compliment a les resolucions de l'ONU; es reivindicava la defensa de la creació d'un "estat palestí viable"; i es reclamava la solidaritat i suport humanitari per part de totes les institucions al poble palestí.
Ara bé, Junts va presentar una bateria d'esmenes que eliminava el conjunt dels acords inicials i els substituïa per tres: 1) Condemnar els atacs terroristes de Hamàs a l'Estat d'Israel 2) Respectar el dret d'Israel a defensar-se d'aquests atacs terroristes; ara bé, a fer-ho amb proporcionalitat tot respectant el dret internacional i els drets humans 3) Reafirmar que només l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació del poble palestí garantit per la comunitat internacional, així com el reconeixement del dret de l’Estat d’Israel a existir per part de tots els països de l'Orient Mitjà i més enllà, solucionaran el conflicte en aquest territori i permetran una pau duradora.
Per aquest motiu, i amb la por que s'aprovés una moció que capgirés el to de l'original amb uns presumibles vots del PP i Vox, des d'En Comú Podem van acabar decidint retirar-la.
En la missiva remesa, Ardid exposava que "no podem traslladar el conflicte a Sant Cugat ni esperonar la violència", preocupada per episodis d'"odi i discriminació" que se'n poguessin derivar. Una actuació, realitzada a motu proprio, per "treballar per la pau". "A la guerra ningú guanya, tothom surt perdent i queden les víctimes, i les víctimes també poden estar aquí, a Sant Cugat", s'hi llegia. En la mateixa línia, la regidora animava a les direccions a parlar amb el professorat perquè "ajudessin els alumnes a entendre que les persones pateixen a les dues bandes".
Els cuparies consideren que la regidora ha exercit un "abús de poder" i que s'ha "extralimitat de les seves funcions". "Des de l'inici del mandat, Ardid ha acumulat diverses polèmiques, però amb aquesta decisió ha traspassat una línia vermella", ha manifestat la regidora Ariadna Sierra lamentat de retruc el "silenci" de l'executiu i exigint un "posicionament clar" d'ERC sobre aquesta "ingerència" com a socis de govern.
Cal recordar que la polèmica va originar-se quan es va revelar que Ardid havia demanat a la direcció de l'escola Pins del Vallès que retiressin un mural per la pau penjat en una tanca del recinte educatiu. La iniciativa, promoguda per l'AFA, emulava un Guernika dibuixat amb els colors de la bandera palestina pels propis infants del centre. L'incident també ha causat malestar entre ERC, el PSC i En Comú Podem.
Junts s'ha posicionat?
Durant la tertúlia política d'aquest dimecres a CugatMèdia, el tinent d'alcaldia d'Economia i Hisenda, Carles Brugarolas, va tancar files amb la seva companya de partit esgrimint que l'administració ha de vetllar per la promoció d'un "clima cívic, pacífic i d'entesa". Qüestionat per què no s'ha seguit amb la mateixa línia d'acció durant els darrers mesos amb el posicionament inequívoc a favor d'Ucraïna, Brugarolas justifica que en el conflicte a Gaza "no existeix un consens institucional compartit". "Hi ha qui està volent fer una lectura política arran d'un prec que denotaria que Junts està a favor d'uns o dels altres. I no és així. Nosaltres no ens hem posicionat", va remarcar Brugarolas.No obstant això, Junts sí que va posar fre a una moció -presentada d'urgència per En Comú Podem i que tenia el suport aparaulat d'ERC, el PSC i la CUP- al ple del passat mes d'octubre que exigia el cessament dels bombardejos i un alto el foc a Gaza. El text, que denunciava els "atacs atroços" del 7 d'octubre per part de Hamàs, instava a condemnar els plans de setge, l'aïllament i la invasió terrestre d'Israel com a "represàlia massiva i indiscriminada" sobre la població palestina.
La moció dels comuns també exigia a l'estat israelià que posés fi a l'"apartheid i l'ocupació" del territori palestí donant compliment a les resolucions de l'ONU; es reivindicava la defensa de la creació d'un "estat palestí viable"; i es reclamava la solidaritat i suport humanitari per part de totes les institucions al poble palestí.
Ara bé, Junts va presentar una bateria d'esmenes que eliminava el conjunt dels acords inicials i els substituïa per tres: 1) Condemnar els atacs terroristes de Hamàs a l'Estat d'Israel 2) Respectar el dret d'Israel a defensar-se d'aquests atacs terroristes; ara bé, a fer-ho amb proporcionalitat tot respectant el dret internacional i els drets humans 3) Reafirmar que només l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació del poble palestí garantit per la comunitat internacional, així com el reconeixement del dret de l’Estat d’Israel a existir per part de tots els països de l'Orient Mitjà i més enllà, solucionaran el conflicte en aquest territori i permetran una pau duradora.
Per aquest motiu, i amb la por que s'aprovés una moció que capgirés el to de l'original amb uns presumibles vots del PP i Vox, des d'En Comú Podem van acabar decidint retirar-la.