Les cures, les arrels imprescindibles de la piràmide

El Celler Modernista de Sant Cugat ha acollit aquest migdia l'acte institucional del 8-M, enguany capitalitzat per les tasques de les cures. Davant d'un centenar d'assistents, l'Ajuntament ha simbolitzat la caiguda de la piràmide social amb unes capses de cartró amb diversos objectius feministes. Una piràmide que s'ensorra quan no es reconeixen ni visualitzen aquestes persones que treballen en les cures -sovint desprestigiades i precaritzades- i que són el fonament de tota la resta del sistema. 

L'alcaldessa Mireia Ingla ha donat obertura a l'acte esgrimint que la lluita feminista es combat els "365 dies de l'any". La republicana ha reclamat un futur "on estigui garantida la justícia social i la igualtat d'oportunitat" mentre ha reblat contra el sistema actual capitanejat per homes que ha derivat en una "societat injusta i no equitativa". Durant la seva intervenció inicial, Ingla ha tingut unes paraules per a les 12 dones assassinades a Catalunya durant el 2021 a mans de la violència masclista.

Tot seguit, en un acte conduït per la tinència d'alcaldia de Drets Socials, Núria Gibert, els representants de totes les formacions polítiques del consistori han agafat el micròfon per llegir un manifest institucional. En el text, els partits han recordat que els drets de les dones no han estat atorgats, "sinó guanyats mitjançant l'organització col·lectiva i la mobilització de les pròpies dones". En aquesta línia, s'ha carregat contra el patriarcat, el masclisme i la misogínia del sistema actual com a "eixos d'opressió" que reprodueixen quotidianament estereotips, rols socials i jerarquies d'estatus que coarten la llibertat de les nenes, les adolescents i les dones.
 
D'altra banda, també s'han denunciat les "greus desigualtats materials" com la feminització de la pobresa, l'assignació a les dones del treball de les cures no remunerat i sovint menystingut o l'existent bretxa salarial. "Injustícies de gènere" que interaccionen amb el classisme, el racisme, la cisheteronormativitat, el capacitisme, l'edatisme o la situació administrativa que deriven en la "subordinació de les dones. El manifest ha reivindicat assegurar la paritat i l'igual valor de la seva veu en la participació de totes les esferes.

Amb aquest objectiu, també s'ha reclamat el "paper actiu" dels homes per identificar i rebutjar els estereotips, les actituds i comportaments masclistes propis i dels seus entorns que normalitzen i perpetuen la discriminació, el menysteniment, la cosificació o les violències envers les dones. Tanmateix, també se'ls insta a "assumir la responsabilitat que els pertoca" en la sostenibilitat de la vida, i en el treball domèstic i de cures. Una perspectiva de gènere que també s'encarrega a les administracions públiques per tirar endavant polítiques transformadores amb aquesta mirada feminista que serveixi de "dic de contenció davant la presència creixent del feixisme i d'altres moviments antidrets i antigènere". "El feminisme és llibertat", han conclòs.

Un esdeviniment amb un fort caràcter reivindicatiu sota el lema "Les cures no tenen gènere, la desigualtat sí" que ha comptat amb la música intermitent dels artistes locals Clàudia Bardagí i Joan Carles Marí.