17
de gener
del
2024
Els resultats de les eleccions municipals del passat 28 de maig van causar un autèntic terrabastall a Sant Cugat. Les urnes van parlar i van decidir no revalidar la confiança al govern tripartit (ERC-PSC-CUP) deixant via lliure a Junts perquè recuperés les regnes del consistori. La patacada va ser tan sonada que 48 hores després, l'alcaldessa Mireia Ingla es veia obligada a dimitir. El preludi a una altra víctima mortal que es cobrarien aviat els cruels comicis.
I és que dues setmanes després, malgrat presentar batalla per intentar esgarrapar una "transició tranquil·la cap a nous lideratges", els moviments interns en files socialistes van acabar-lo obligant a entregar les armes. En la primera entrevista que concedeix a un mitjà de comunicació des de la seva dimissió a contracor, l'exprimer secretari del PSC i extinent d'alcaldia d'Economia i Hisenda, Pere Soler, atén les preguntes de NacióSantCugat. Una conversa sobre responsabilitats, jocs polítics, decepcions...
Després de més de 12 anys al capdavant de la política local, fa sis mesos va deixar d'estar a la primera línia. Com està?
Per a mi ha estat un any molt complex. Sortíem d’una pandèmia on ens havíem de ressituar com a govern i com a ciutat mentre que, alhora, havíem de mantenir el pols amb unes eleccions a la cantonada. Uns comicis que enfocàvem amb il·lusió davant la previsió de millorar resultats electorals. Malauradament, la ciutadania democràticament va decidir passar pàgina al govern d’esquerres i progrés. Una autèntica llàstima perquè crec que ens va faltar un mandat més sense condicionants externs que ens hauria permès consolidar una obra de govern que deixés una visible empremta de millora a la ciutat. I en clau personal, la defunció dels meus dos pares i d’un cunyat en menys de 30 dies va suposar-me una sacsejada important mentre m’estava recol·locant professionalment.
Em sap greu. En tot cas, pel que fa a la reubicació professional, aquesta venia motivada per la patacada transversal de les forces del tripartit als últims comicis municipals. En el cas del PSC, els socialistes van perdre 1.047 vots o, dit d'una altra forma, el 20% de la seva massa electoral. Què va passar aquí? A què atribueix aquest vot de càstig?
No considero que el PSC patís un vot de càstig. A Sant Cugat va augmentar l’abstenció i els socialistes vam ser el partit que menys vots va perdre en números absoluts respecte de les eleccions anteriors. Vam aconseguir uns resultats de consolidació i ens vam quedar a pocs més de 200 vots d’esdevenir la segona força del plenari i mantenir els quatre regidors. Si hagués estat així, ara mateix estaríem parlant en uns termes molt diferents.
El vot de càstig a la secció local l’albiro quan el PSC, únicament dos mesos més tard, quedava primera força a les generals amb més de 12.000 vots i triplicava el suport local respecte a les municipals...
No ho interpreto igual. Les eleccions a nivell català o estatal no es poden homogeneïtzar i no es poden comparar els traspassos de vots. Si veiem els resultats històrics ens va passar una situació similar farà 15 anys amb Zapatero. La gent quan vota a nivell local, vota d’acord amb una sinèrgia local. I també val a dir que a Sant Cugat no existia la possibilitat del fet que governessin PP i Vox que mobilitzés a la ciutadania a anar a les urnes. El PSC a nivell estatal esgarrapa un vot molt dispar que no és fidel a unes sigles i s’emet segons el context del moment.
En qualsevol cas, "no eren els resultats que ens esperàvem ni auguràvem". Vostè es veia alcalde?
Sí. Sabia que existia la possibilitat en cas que ERC mantingués els resultats i el PSC quedés per davant dels republicans. I aquestes eren les nostres expectatives. És evident que ens vam equivocar.
Aquest futurible acord amb ERC estava parlat?
No. I no comparteixo la idea de fer pactes preelectorals. Hi ha altres forces que sí que ho fan, però al PSC som gent seriosa. Primer ha de parlar la ciutadania i després ja serà el moment de parlar d’acords i desacords.
"No agafaré l'acta de regidor pel proper mandat i dimiteixo com a primer secretari de l'agrupació local". Així s'acomiadava el passat 13 de juny tot i haver manifestat reiteradament que vostè no volia plegar immediatament. Em pot fer un resum dels esdeveniments i les subseqüents pressions internes que es van succeir post-resultats electorals?
Doncs senzillament se’m va traslladar des de la direcció nacional del PSC que no volien que continués. Soc una persona de partit i em dec a l’estructura; i, com en aquest cas, hi ha situacions que sobrepassen les voluntats personals. Tot i això, repeteixo: amb 200 vots més no estaríem parlant amb els mateixos termes.
Torna a incidir en aquests 200 vots que, considera, haurien fet que la pel·lícula hagués anat molt diferent. Com?
Perquè molt probablement haguéssim aconseguit mantenir els nostres quatre regidors i s’hagués pogut dur a terme una reflexió més profunda sobre com encarar el futur i qüestionar els lideratges. A banda, les possibilitats d’entrar en un govern amb Junts també hi haguessin estat perquè també permetríem sumar majoria absoluta. En definitiva, s’hagués obert un ventall molt important d’oportunitats.
.jpeg)
Durant el seu parlament de comiat, i havent manifestat que hagués optat per una "transició tranquil·la del relleu cap a nous lideratges", va llençar algunes dagues als seus companys de partit suggerint que caldria fer una "clara aposta regenerativa" a favor de la joventut i, per tant, emplaçant als actuals regidors socialistes a "deixar pas" a nous perfils que encara no haguessin passat pel consistori.
El que vaig dir ho vaig dir. Les paraules estan escrites i les subscric. Crec que el partit ha de fer aquest pensament cap a una regeneració. A partir d’aquí, que cadascú interpreti el que cregui.
Es va sentir traïcionat pels seus?
No utilitzaria la paraula traïció sinó decepció.
Quina és la seva acutal relació amb Elena Vila, José Gallardo i Pilar Gorina?
Reconec que a nivell local he fet un pas al costat tot i que segueixo sent viceprimer secretari del Vallès Oest i conseller nacional del partit. Jo sempre m’he posat a disposició pel que necessitin, tot i que també entenc que ara vulguin marcar perfil propi. Amb tots ells mantinc una relació de respecte.
Tornem a les conseqüències de la veu de les urnes. El desgavell dels partits d'esquerres als comicis municipals va impossibilitar qualsevol mena de possible revalidació d'un executiu progressista. Per què creu va fallar el tripartit i no va saber consolidar-se?
Per un cúmul de coses, tot i que també penso que durant aquest darrer mandat hi va haver molts alcaldes i governs d’arreu del territori que van fer molt bona feina però que posteriorment no van acabar de ser recolzats per la ciutadania. Al final crec que no ens vam saber explicar. Estàvem massa immersos en aquests canvis profunds que havia de patir la nostra ciutat i, evidentment, no es va entendre la nostra acció de govern. Tot plegat, amb una oposició que reiterava que nosaltres érem un accident i que després ja tornarien “els bons”. Crec que s’està sent molt injust amb el govern de progrés i, sobretot, amb l’exalcaldessa Mireia Ingla. Em sento profundament ferit per com s’aborda el llegat de l’executiu d’esquerres. Fins i tot per part d’aquells que en van formar part.
.jpeg)
Tot i això, no es tracta d’una qüestió únicament d’entesa sinó també de percepció. Tots els Observatoris Sociològics els puntuaven com el pitjor govern de tot l'històric amb un 5,2.
Però això és normal. Costa molt canviar la mentalitat d’una ciutat després de 32 anys de governs convergents. Tot i això, reivindico tota la feina que vam fer a l’hora de trencar hàbits i sinèrgies que, segurament, ara el nou govern podrà aprofitar. Però és veritat que en general no hem aconseguit ser massa ben vistos per la ciutadania amb un mitjans de comunicació locals que des del primer moment van posar-se al costat de l’oposició comprant el relat del presumpte “desgavell” del tripartit. Vam anar patint una gota malaia sobre que érem un govern impropi i il·legítim que treballava contra el ciutadà quan el nostre pal de paller era simplement la justícia social.
Quins mitjans de comunicació?
No els diré, però tothom sap quins són.
I de veritat que no fan cap mena d'autocrítica com a govern?
Sí, és clar. De moltes coses. Ens va faltar una mica de valentia per implementar certes polítiques verdaderament socials que tinguessin un impacte directe en la millora de la vida de les persones.
Estaven acomplexats?
No ho diria així, però sí que ens va resultar difícil. Sobretot, com he dit abans, en una ciutat on les polítiques que pretenguis desenvolupar estaran completament marcades pel passat. El forat econòmic del qual se’ns està acusant no és fruit de 4 anys. El que passa és que nosaltres vam fer aflorar els números reals. I els números reals sorgeixen quan es treballa amb ingressos reals i despeses reals. Redimensionar les partides com feien generava unes despeses irreals que es van anar acumulant al llarg dels anys. I nosaltres vam arribar per estructurar i visionar el pressupost d’una manera diferent. Ara bé, és molt fàcil destruir i atribuir la culpa exclusivament als altres.
Precisament, una de la gestió d'àrees més qüestionades de l'anterior executiu ha estat la d'Economia i Hisenda que vostè liderava. Quin grau de responsabilitat considera que ostenta respecte al forat multimilionari que ha deixat actualment l'Ajuntament en una delicada situació econòmica?
Meva personal? Doncs la que em pertoqui com a responsable de l’àrea econòmica. Però és que en cap cas decidia el Pere. El Pere, el PSC i el govern fèiem propostes de com enfrontar la situació econòmica que venia precedida per 32 anys d’amagar moltes de les despeses i ingressos de la casa. Fins la nostra arribada no hi havia cap mena de reordenació i inclús vam descobrir que hi havia partides pressupostàries triplicades. Per això, durant els darrers anys vam dedicar molts esforços a fer una neteja pressupostària en profunditat. Tot plegat, deixant també una planificació concreta, i treballada de la mà dels interventors, perquè l’Ajuntament no entrés sota tutela financera. La idea era que el pròxim govern sol·licités un crèdit de mandat per enllestir totes les inversions que ara han quedat aturades i mitigar els sobrecostos dels serveis a l’expectativa de racionalitzar la despesa i augmentar els ingressos. Tot plegat, donant-nos un marge de quatre anys.
I què n’opina que quan es parla de culpables pel dèficit del consistori acostumi a aparèixer el seu nom en majúscules?
Doncs que és una llàstima i denota una important manca d’argumentació. Em sembla pobre. Reitero, no soc el responsable directe. I si realment creuen que ho soc, que vagin als jutjats i em presentin una denúncia. En cap moment va haver-hi una malversació, ni apropiació indeguda, ni malbaratament de recursos públics ni tampoc una mala gestió. Érem plenament conscients que els anys 2023 i 2024 serien difícils. Tot i això, Junts ha optat per l’opció més còmode i treure’s les puces de sobre per no tenir cap responsabilitat. Tutela financera de la Generalitat, “jo no puc decidir” i, qualsevol cosa, culpa de l’anterior govern. A banda, també em sorprèn que els socis del govern ara se’n desmarquin quan alguna de les dificultats accentuades per aquesta tensió de tresoreria venia de la seva exigència per tirar endavant projectes de les seves àrees.
Parla del "forat"?
És que no es un forat. Forat és quan algú treu alguna cosa i se l’emporta. Això és el resultat d’un desequilibri econòmic provocat per 32 anys de gestió de governs convergents.
Per tant, interpreto que considera que el govern està sent injust amb el tripartit...
Profundament injust i inepte. Apel·lant a la Generalitat perquè li faci la feina. No era necessari entrar en tutela financera.
Quina valoració en fa dels primers 6 mesos del nou govern de coalició Junts-ERC?
No segueixo els plens municipals i he fet una desconnexió molt gran de la política local. Per salut mental meva.
Li fa mal que els seus excompanys d'executiu ara vagin de la mà d'aquells amb qui es van conjurar plegats revertir el rumb de ciutat convergent?
No. La política és acord i entesa. I jo concebo la política com un instrument de servei públic. I per tant, allà on consideris que puguis ser més útil has de ser-hi. Que ERC estigui ara el govern ni m’estranya ni em suposa cap trencadissa mental perquè el seu objectiu final, com el nostre, és influir al màxim possible per treballar pel bé de la ciutat.
.jpeg)
Fa uns minuts comentava que amb 200 vots la situació seria diferent i potser ara el paper d’ERC l’estaria fent el PSC. No és prou grouchomarxista aquest plantejament? Brandar durant tot un mandat que han vingut per capgirar la dinàmica convergent i, a la primera de canvi, tornar a pactar amb els propis convergents perquè els números no donen?
Tot depèn d’on posis el focus. Si tu ets capaç d’estar en un govern, influenciar i executar polítiques per els quals t’ha votat la gent, endavant. El joc polític és el que és. Parlar, dialogar i consens. Són les paraules que em van fer entrar en política i que després, com a PSC, ens motivessin a pactar amb el PDECat i, anys més tard, amb ERC i la CUP.
Amb què es queda del seu pas per la política?
Amb l’experiència i el bagatge de 12 anys al peu del canó. D’aprendre de les coses bones i dolentes. De conèixer gent, d’enriquir-me dialogant amb altres formacions polítiques i d’haver incidit en la política local. He fet créixer el partit i he ajudat a consolidar-lo a Sant Cugat. Només puc sentir satisfacció. Però a la política els finals sempre són injustos. Els canvis de lideratge impliquen ruptures, tant pel que se’n va com pel que entra.
Té previst recuperar la seva presència a la primera línia política?
Ara per ara no és el meu objectiu principal. Com t’he dit a l’inici, actualment m’estic ressituant després d’un període molt complicat. Ara bé, la política ens condueix a molts llocs i mai pots arribar a tancar capítols del tot. Jo estic per allò que decideixi i necessitin el partit i els meus companys. Si es considera que en un moment donat puc tornar a representar els seus interessos ho valoraré.
I és que dues setmanes després, malgrat presentar batalla per intentar esgarrapar una "transició tranquil·la cap a nous lideratges", els moviments interns en files socialistes van acabar-lo obligant a entregar les armes. En la primera entrevista que concedeix a un mitjà de comunicació des de la seva dimissió a contracor, l'exprimer secretari del PSC i extinent d'alcaldia d'Economia i Hisenda, Pere Soler, atén les preguntes de NacióSantCugat. Una conversa sobre responsabilitats, jocs polítics, decepcions...
Després de més de 12 anys al capdavant de la política local, fa sis mesos va deixar d'estar a la primera línia. Com està?
Per a mi ha estat un any molt complex. Sortíem d’una pandèmia on ens havíem de ressituar com a govern i com a ciutat mentre que, alhora, havíem de mantenir el pols amb unes eleccions a la cantonada. Uns comicis que enfocàvem amb il·lusió davant la previsió de millorar resultats electorals. Malauradament, la ciutadania democràticament va decidir passar pàgina al govern d’esquerres i progrés. Una autèntica llàstima perquè crec que ens va faltar un mandat més sense condicionants externs que ens hauria permès consolidar una obra de govern que deixés una visible empremta de millora a la ciutat. I en clau personal, la defunció dels meus dos pares i d’un cunyat en menys de 30 dies va suposar-me una sacsejada important mentre m’estava recol·locant professionalment.
Em sap greu. En tot cas, pel que fa a la reubicació professional, aquesta venia motivada per la patacada transversal de les forces del tripartit als últims comicis municipals. En el cas del PSC, els socialistes van perdre 1.047 vots o, dit d'una altra forma, el 20% de la seva massa electoral. Què va passar aquí? A què atribueix aquest vot de càstig?
No considero que el PSC patís un vot de càstig. A Sant Cugat va augmentar l’abstenció i els socialistes vam ser el partit que menys vots va perdre en números absoluts respecte de les eleccions anteriors. Vam aconseguir uns resultats de consolidació i ens vam quedar a pocs més de 200 vots d’esdevenir la segona força del plenari i mantenir els quatre regidors. Si hagués estat així, ara mateix estaríem parlant en uns termes molt diferents.
El vot de càstig a la secció local l’albiro quan el PSC, únicament dos mesos més tard, quedava primera força a les generals amb més de 12.000 vots i triplicava el suport local respecte a les municipals...
No ho interpreto igual. Les eleccions a nivell català o estatal no es poden homogeneïtzar i no es poden comparar els traspassos de vots. Si veiem els resultats històrics ens va passar una situació similar farà 15 anys amb Zapatero. La gent quan vota a nivell local, vota d’acord amb una sinèrgia local. I també val a dir que a Sant Cugat no existia la possibilitat del fet que governessin PP i Vox que mobilitzés a la ciutadania a anar a les urnes. El PSC a nivell estatal esgarrapa un vot molt dispar que no és fidel a unes sigles i s’emet segons el context del moment.
Soler admet que al govern d'esquerres li va mancar "valentia" Foto: Sergi Baixas
En qualsevol cas, "no eren els resultats que ens esperàvem ni auguràvem". Vostè es veia alcalde?
Sí. Sabia que existia la possibilitat en cas que ERC mantingués els resultats i el PSC quedés per davant dels republicans. I aquestes eren les nostres expectatives. És evident que ens vam equivocar.
Aquest futurible acord amb ERC estava parlat?
No. I no comparteixo la idea de fer pactes preelectorals. Hi ha altres forces que sí que ho fan, però al PSC som gent seriosa. Primer ha de parlar la ciutadania i després ja serà el moment de parlar d’acords i desacords.
"No agafaré l'acta de regidor pel proper mandat i dimiteixo com a primer secretari de l'agrupació local". Així s'acomiadava el passat 13 de juny tot i haver manifestat reiteradament que vostè no volia plegar immediatament. Em pot fer un resum dels esdeveniments i les subseqüents pressions internes que es van succeir post-resultats electorals?
Doncs senzillament se’m va traslladar des de la direcció nacional del PSC que no volien que continués. Soc una persona de partit i em dec a l’estructura; i, com en aquest cas, hi ha situacions que sobrepassen les voluntats personals. Tot i això, repeteixo: amb 200 vots més no estaríem parlant amb els mateixos termes.
"Traició no, decepció"
Torna a incidir en aquests 200 vots que, considera, haurien fet que la pel·lícula hagués anat molt diferent. Com?
Perquè molt probablement haguéssim aconseguit mantenir els nostres quatre regidors i s’hagués pogut dur a terme una reflexió més profunda sobre com encarar el futur i qüestionar els lideratges. A banda, les possibilitats d’entrar en un govern amb Junts també hi haguessin estat perquè també permetríem sumar majoria absoluta. En definitiva, s’hagués obert un ventall molt important d’oportunitats.
L'exprimer secretari del PSC creu que amb 200 vots extra, la realitat local seria molt diferent Foto: Sergi Baixas
Durant el seu parlament de comiat, i havent manifestat que hagués optat per una "transició tranquil·la del relleu cap a nous lideratges", va llençar algunes dagues als seus companys de partit suggerint que caldria fer una "clara aposta regenerativa" a favor de la joventut i, per tant, emplaçant als actuals regidors socialistes a "deixar pas" a nous perfils que encara no haguessin passat pel consistori.
El que vaig dir ho vaig dir. Les paraules estan escrites i les subscric. Crec que el partit ha de fer aquest pensament cap a una regeneració. A partir d’aquí, que cadascú interpreti el que cregui.
Es va sentir traïcionat pels seus?
No utilitzaria la paraula traïció sinó decepció.
Quina és la seva acutal relació amb Elena Vila, José Gallardo i Pilar Gorina?
Reconec que a nivell local he fet un pas al costat tot i que segueixo sent viceprimer secretari del Vallès Oest i conseller nacional del partit. Jo sempre m’he posat a disposició pel que necessitin, tot i que també entenc que ara vulguin marcar perfil propi. Amb tots ells mantinc una relació de respecte.
"Crec que s’està sent molt injust amb el govern de progrés i, sobretot, amb l’exalcaldessa Mireia Ingla"
Tornem a les conseqüències de la veu de les urnes. El desgavell dels partits d'esquerres als comicis municipals va impossibilitar qualsevol mena de possible revalidació d'un executiu progressista. Per què creu va fallar el tripartit i no va saber consolidar-se?
Per un cúmul de coses, tot i que també penso que durant aquest darrer mandat hi va haver molts alcaldes i governs d’arreu del territori que van fer molt bona feina però que posteriorment no van acabar de ser recolzats per la ciutadania. Al final crec que no ens vam saber explicar. Estàvem massa immersos en aquests canvis profunds que havia de patir la nostra ciutat i, evidentment, no es va entendre la nostra acció de govern. Tot plegat, amb una oposició que reiterava que nosaltres érem un accident i que després ja tornarien “els bons”. Crec que s’està sent molt injust amb el govern de progrés i, sobretot, amb l’exalcaldessa Mireia Ingla. Em sento profundament ferit per com s’aborda el llegat de l’executiu d’esquerres. Fins i tot per part d’aquells que en van formar part.
Soler considera que s'està sent "profundament injust" amb el tripartit Foto: Sergi Baixas
Tot i això, no es tracta d’una qüestió únicament d’entesa sinó també de percepció. Tots els Observatoris Sociològics els puntuaven com el pitjor govern de tot l'històric amb un 5,2.
Però això és normal. Costa molt canviar la mentalitat d’una ciutat després de 32 anys de governs convergents. Tot i això, reivindico tota la feina que vam fer a l’hora de trencar hàbits i sinèrgies que, segurament, ara el nou govern podrà aprofitar. Però és veritat que en general no hem aconseguit ser massa ben vistos per la ciutadania amb un mitjans de comunicació locals que des del primer moment van posar-se al costat de l’oposició comprant el relat del presumpte “desgavell” del tripartit. Vam anar patint una gota malaia sobre que érem un govern impropi i il·legítim que treballava contra el ciutadà quan el nostre pal de paller era simplement la justícia social.
Quins mitjans de comunicació?
No els diré, però tothom sap quins són.
I de veritat que no fan cap mena d'autocrítica com a govern?
Sí, és clar. De moltes coses. Ens va faltar una mica de valentia per implementar certes polítiques verdaderament socials que tinguessin un impacte directe en la millora de la vida de les persones.
Estaven acomplexats?
No ho diria així, però sí que ens va resultar difícil. Sobretot, com he dit abans, en una ciutat on les polítiques que pretenguis desenvolupar estaran completament marcades pel passat. El forat econòmic del qual se’ns està acusant no és fruit de 4 anys. El que passa és que nosaltres vam fer aflorar els números reals. I els números reals sorgeixen quan es treballa amb ingressos reals i despeses reals. Redimensionar les partides com feien generava unes despeses irreals que es van anar acumulant al llarg dels anys. I nosaltres vam arribar per estructurar i visionar el pressupost d’una manera diferent. Ara bé, és molt fàcil destruir i atribuir la culpa exclusivament als altres.
Precisament, una de la gestió d'àrees més qüestionades de l'anterior executiu ha estat la d'Economia i Hisenda que vostè liderava. Quin grau de responsabilitat considera que ostenta respecte al forat multimilionari que ha deixat actualment l'Ajuntament en una delicada situació econòmica?
Meva personal? Doncs la que em pertoqui com a responsable de l’àrea econòmica. Però és que en cap cas decidia el Pere. El Pere, el PSC i el govern fèiem propostes de com enfrontar la situació econòmica que venia precedida per 32 anys d’amagar moltes de les despeses i ingressos de la casa. Fins la nostra arribada no hi havia cap mena de reordenació i inclús vam descobrir que hi havia partides pressupostàries triplicades. Per això, durant els darrers anys vam dedicar molts esforços a fer una neteja pressupostària en profunditat. Tot plegat, deixant també una planificació concreta, i treballada de la mà dels interventors, perquè l’Ajuntament no entrés sota tutela financera. La idea era que el pròxim govern sol·licités un crèdit de mandat per enllestir totes les inversions que ara han quedat aturades i mitigar els sobrecostos dels serveis a l’expectativa de racionalitzar la despesa i augmentar els ingressos. Tot plegat, donant-nos un marge de quatre anys.
"Si realment creuen que soc el responsable, que vagin als jutjats i em presentin una denúncia"
I què n’opina que quan es parla de culpables pel dèficit del consistori acostumi a aparèixer el seu nom en majúscules?
Doncs que és una llàstima i denota una important manca d’argumentació. Em sembla pobre. Reitero, no soc el responsable directe. I si realment creuen que ho soc, que vagin als jutjats i em presentin una denúncia. En cap moment va haver-hi una malversació, ni apropiació indeguda, ni malbaratament de recursos públics ni tampoc una mala gestió. Érem plenament conscients que els anys 2023 i 2024 serien difícils. Tot i això, Junts ha optat per l’opció més còmode i treure’s les puces de sobre per no tenir cap responsabilitat. Tutela financera de la Generalitat, “jo no puc decidir” i, qualsevol cosa, culpa de l’anterior govern. A banda, també em sorprèn que els socis del govern ara se’n desmarquin quan alguna de les dificultats accentuades per aquesta tensió de tresoreria venia de la seva exigència per tirar endavant projectes de les seves àrees.
Parla del "forat"?
És que no es un forat. Forat és quan algú treu alguna cosa i se l’emporta. Això és el resultat d’un desequilibri econòmic provocat per 32 anys de gestió de governs convergents.
Per tant, interpreto que considera que el govern està sent injust amb el tripartit...
Profundament injust i inepte. Apel·lant a la Generalitat perquè li faci la feina. No era necessari entrar en tutela financera.
Quina valoració en fa dels primers 6 mesos del nou govern de coalició Junts-ERC?
No segueixo els plens municipals i he fet una desconnexió molt gran de la política local. Per salut mental meva.
Li fa mal que els seus excompanys d'executiu ara vagin de la mà d'aquells amb qui es van conjurar plegats revertir el rumb de ciutat convergent?
No. La política és acord i entesa. I jo concebo la política com un instrument de servei públic. I per tant, allà on consideris que puguis ser més útil has de ser-hi. Que ERC estigui ara el govern ni m’estranya ni em suposa cap trencadissa mental perquè el seu objectiu final, com el nostre, és influir al màxim possible per treballar pel bé de la ciutat.
Soler lamenta que el responsabilitzin exclusivament del desequilibri econòmic de l'Ajuntament Foto: Sergi Baixas
Fa uns minuts comentava que amb 200 vots la situació seria diferent i potser ara el paper d’ERC l’estaria fent el PSC. No és prou grouchomarxista aquest plantejament? Brandar durant tot un mandat que han vingut per capgirar la dinàmica convergent i, a la primera de canvi, tornar a pactar amb els propis convergents perquè els números no donen?
Tot depèn d’on posis el focus. Si tu ets capaç d’estar en un govern, influenciar i executar polítiques per els quals t’ha votat la gent, endavant. El joc polític és el que és. Parlar, dialogar i consens. Són les paraules que em van fer entrar en política i que després, com a PSC, ens motivessin a pactar amb el PDECat i, anys més tard, amb ERC i la CUP.
Amb què es queda del seu pas per la política?
Amb l’experiència i el bagatge de 12 anys al peu del canó. D’aprendre de les coses bones i dolentes. De conèixer gent, d’enriquir-me dialogant amb altres formacions polítiques i d’haver incidit en la política local. He fet créixer el partit i he ajudat a consolidar-lo a Sant Cugat. Només puc sentir satisfacció. Però a la política els finals sempre són injustos. Els canvis de lideratge impliquen ruptures, tant pel que se’n va com pel que entra.
Té previst recuperar la seva presència a la primera línia política?
Ara per ara no és el meu objectiu principal. Com t’he dit a l’inici, actualment m’estic ressituant després d’un període molt complicat. Ara bé, la política ens condueix a molts llocs i mai pots arribar a tancar capítols del tot. Jo estic per allò que decideixi i necessitin el partit i els meus companys. Si es considera que en un moment donat puc tornar a representar els seus interessos ho valoraré.