Ara sí: Torre Negra està blindada. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès una sentència ferma en què avala la decisió de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès de declarar els terrenys no urbanitzables. D'aquesta manera, aquesta extensió de prop de 165 hectàrees ubicat a les faldes de Collserola tanca, ara sí, més de 30 anys de litigis urbanístics El consistori celebra que finalment quedarà totalment protegit l'entorn de la masia, que havia declarat no urbanitzables amb acord de ple.
La resolució del TSJC clou el litigi. El 2022 ja havia rebutjat el recurs presentat per l'empresa Josel SL —del grup Núñez i Navarro— contra l'última modificació del pla general metropolità (PGM), però la constructora va presentar un recurs de cassació. El TS no el va admetre i ara l'òrgan de justícia català ha ratificat amb caràcter ferm la sentència. Aquesta, aprovada per unanimitat des del consistori vallesà, apostava per reconvertir aquest espai natural, prèviament catalogat com a sòl urbanitzable no programat, a sòl no urbanitzable ordinari per bloquejar-ne el desenvolupament.
Anys enrere, la constructora immobiliària havia comprat la majoria d'aquests terrenys —el 60% del total, la resta està en mans de petits propietaris— amb la voluntat de construir un nou barri a la ciutat amb una projecció de fins a 3.600 habitatges. Aquí pots consultar tota la cronologia del litigi judicial.
La proposta de preservar Torre Negra neix d’un moviment social i veïnal iniciat a la Festa de la Tardor de l'any 1993 on, sota el lema Torre Negra forestal, es van recollir 10.000 signatures per reclamar la protecció de l'àmbit. Uns mesos després (febrer del 1994) ja es creava la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies, formada per ciutadans i entitats de Sant Cugat, que va agafar una forta embranzida després de l'atac contra el Pi d'en Xandri. El gener de 2022 l'Ajuntament va formalitzar la compra de la masia i els terrenys als seus propietaris, amb l'objectiu de convertir-ho en un espai d'ús ciutadà.