Els veïns de Valldoreix, en formar part d'una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), voten diferent a la resta de Sant Cugat durant la celebració de les eleccions municipals, com per aquest diumenge pel 28-M. Mentre que a la resta de la ciutat, la ciutadania només votarà en una única urna, els vilatans ho faran en dues. T'ho expliquem:
- Urna de la presidència: en aquesta s'escull per elecció directa i majoritària qui serà el pròxim president del govern de la Vila. En aquesta cal marcar el candidat a la butlleta presentat pels diferents partits, federacions, coalicions o agrupacions d'electors.
- Urna de les vocalies: en aquesta s'escolliran els membres que ocuparan les vuit cadires de la Junta de Veïns com a futurs representants públics. Aquests es designen conforme als resultats de les eleccions municipals entre les 15 candidatures que es presenten a la secció electoral valldoreixenca.
[noticia]9610[/noticia]
Qui es presenta com a presidenciable?
- Susana Herrada (Som Valldoreix): una agrupació d'electors de centre-dreta encapçalada per l'actual vicepresidenta de l'EMD, Susana Herrada, i vertebrada per Junts i el PDECat. Una configuració que també ha aconseguit esgarrapar el "suport explícit" del PP i Valents per evitar la dispersió de vot i l'arribada d'un govern d'esquerres a la Casa de la Vila.
- Juanjo Cortés (Valldoreix Plural): una coalició progressista sustentada sobre les bases polítiques d'ERC, PSC, En Comú Podem i la CUP. Tanmateix, la llista liderada per l'historiador Juanjo Cortés també ha estat capaç d'aglutinar el suport de l'Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix, Gent per Valldoreix, Valldoreix Plural i Cultural, Acció Cultural i de l'associació de veïns Ca n'Enric-La Miranda.
- Pepe Escofet (Cs): els taronges presenten la seva candidatura particular amb un únic objectiu: desmantellar l'EMD de Valldoreix. Els liberals es mostren molt crítics davant la "duplicitat administrativa" que suposa la Casa de la Vila i advoquen per abolir-la amb la voluntat de millorar-ne la gestió des de Sant Cugat i estalviar diners públics al veïnat.
- Neus José (Independents): una llista "independent, independentista i lliure" nascuda arran de la "desafecció política" conjurada sobre la base d'una "escolta activa i participativa" i la defensa del llegat de l'1 d'Octubre.
- Arnau Prats (FNC)
- Juan Pich-Aguilera (Vox)
[despiece]Fitxa tècnica de Valldoreix
- Quants habitants té? 8.688 persones.
- Què hi ha en joc? La presidència i vuit vocalies.
- Quin va ser el resultat de les últimes eleccions? A Sant Cugat, Junts va guanyar les eleccions amb 9 regidors. Tot i això, un pacte entre les forces progressistes amb ERC (6), PSC (4) i la CUP (3) va aconseguir formar un executiu amb majoria absoluta que trencava amb 32 anys consecutius de governs convergents i enviava el partit més votat a una oposició compartida amb Cs (3). En el cas de Valldoreix, a banda de la presidència de l'EMD que va guanyar el presidenciable de Junts, Josep Puig, les vocalies es van dividir entre Junts (3), ERC (2), CUP (1); PSC (1); i Cs (1).
[/despiece]
[despiece]Com tractem l'extrema dreta a Nació?
Nació manté una línia editorial de rebuig contra qualsevol discurs d'extrema dreta o excloent. De fet, el diari no amplifica els discursos d'odi que emeten formacions com Vox, Plataforma per Catalunya, el Front Nacional de Catalunya (FNC) o Aliança Catalana amb entrevistes o fent-se ressò dels seus comunicats o rodes de premsa. Informa, això sí, dels fets: quan provoquen incidents, presenten una llista o obtenen representació, si prospera alguna denúncia seva o contra ells, si presenten una moció de censura, si se n'aprova alguna iniciativa…
I al diari definim aquests partits com a extrema dreta d'acord amb la definició del Centre de Terminologia de la Generalitat, que recull aquest moviment ideològic com una tendència radical extremada dins una línia política de la dreta. També de partits xenòfobs. Segons el Termcat, la xenofòbia és una actitud i manifestació de recel, por, odi i rebuig d'un grup envers els membres d'un altre grup per la seva condició d'alteritat i estrangeria. Aquestes formacions, però, neguen l'extremisme i s'autodefineixen com a identitaris. Malgrat que no hi ha una definició concreta, vindrien a basar la seva ideologia en la identitat, una idea que s'ha atribuït a formacions nacionalistes excloents, populistes o obertament d'extrema i ultradreta.
Per altra banda, en alguns casos estan emmarcats en la ultradreta, de la manera que ho defineix el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC), com l'extrema dreta que no exclou la violència per aconseguir els seus fins. Finalment, el terme feixisme, com explica el mateix DIEC, només s'aplicaria en cas que un moviment polític defensés la submissió total a un líder que concentra tots els poders, l'exaltació del nacionalisme i l'eliminació violenta de l'oposició política i social.[/despiece]
