Una recerca internacional ha constatat l'existència d'infants amb síndrome de Down durant la primera edat del ferro a la península Ibèrica -fa entre 2.800 i 2.500 anys-. La investigació, participada per la UAB, va analitzar la genètica de 10.000 restes humanes que es van desenterrar en un assentament arqueològic de Navarra -Alto de la Cruz i Las Eretas- trobant-ne tres amb la còpia addicional del cromosoma 21. En el marc de l'estudi, també s'han trobat dos infants més amb la síndrome de Down a Grècia i Bulgària que haurien nascut durant l'edat del bronze (fa entre 4.700 i 3.300 anys). L'estudi s'ha publicat a "Nature Communications".

Tots ells haurien mort abans o poc després de néixer i van rebre sepultura a l'interior de les cases amb un ric dipòsit funerari (anells, petxines i restes d'ovins i caprins). Una troballa que demostraria, contra el costum dominant de la incineració, que eren apreciats a les seves comunitats i esdevenint llocs de culte.

"Creiem que aquests enterraments mostren que aquests individus eren cuidats i benvolguts com a part de les seves antigues societats", ha afirmat Adam Ben Rohrlach, autor principal de l'estudi. "No podem dir a què es podria deure, però sabem que pertanyien als pocs nadons que rebien el privilegi de ser enterrats dins les cases després de la mort. Això ja és un indici que eren percebuts com a infants especials i valuosos per a la comunitat, però necessitarem ampliar més la recerca amb individus del mateix període d'altres jaciments per formular hipòtesis sobre els ritus que poden haver portat a això", ha sentenciat Roberto Risch, arqueòleg de la UAB i coautor del treball.