"Marxem de casa nostra, però no ho fem per voluntat pròpia". Amb aquestes paraules i les emocions a flor de pell, les portaveus del Bloc s'han acomiadat aquest dimecres oficialment i a contracor en una roda de premsa davant de les portes de l'habitatge. Així, han denunciat la "violència psicològica, emocional i física" que suposa un desnonament, tot recordant els diversos episodis de "coaccions" que han anat patint al llarg dels darrers anys. "Les cases són per viure, no per especular-hi; i, a hores d'ara, no totes hem trobat un nou lloc on viure", han denunciat respecte a la vulneració d'un dret bàsic.
[slideflaix]2019[/slideflaix]
Cal recordar que l'edifici en qüestió, fins fa uns mesos propietat de la SAREB -conegut popularment com el banc dolent-, estava abandonat des de feia 12 anys, i els joves hi van accedir en farà tres i mig aprofitant l'ocasió per fer d'"altaveu" de la crisi habitacional que afecta les classes populars santcugatenques, que s'acarnissa sobretot entre les noves generacions. En aquest sentit, els joves han lamentat les dificultats de trobar habitatge i de no poder-se pagar un lloguer a la ciutat que els ha vist créixer per culpa dels preus abusius i desorbitats del mercat immobiliari.
Trencant l'estigma
Amb el desenllaç d'aquest projecte autogestionat, el col·lectiu denuncia que els "projectes especulatius passin per davant d'aquells que donen vida als barris", ja que les immobiliàries continuen comprant edificis a la SAREB en comptes de destinar-los al lloguer social. "Hem estat un exemple de comunitat i de suport mutu", han asseverat amb la seva voluntat última de "fer caliu" al barri.
En aquesta línia, cal assenyalar que la immensa majoria del veïnat de la zona donava suport als okupes. "El Bloc l'Escaleta és un espai bo pel barri i, per això, manifestem el nostre rebuig i desacord amb aquest desnonament. No volem que el Bloc desaparegui i ens agradaria que continuéssiu entre nosaltres", es llegia en un comunicat conjunt dels veïns del carrer de les Escaletes.
I és que aquest espai va ser rehabilitat i condicionat pels propis joves per poder viure-hi a l'interior, tot obrint un centre social i de trobada als baixos. Fins avui, l'edifici servia de seu social del sindicat de la CGT i de la Xarxa de Recuperació d’Aliments, associació que recicla menjar en desús dels menjadors escolars i comerços de forma gratuïta per a qui ho necessiti. A més, també acollia una llibreria autogestionada i s'hi organitzaven mercats d'intercanvi i diverses activitats per a la ciutadania.
Un cas que, en paraules de les portaveus, ha ajudat a "trencar l'estigma de l'okupació" amb uns inquilins comunitaris que no generaven conflictes -un cas radicalment oposat al de l'okupació delictiva uns carrers més avall a Indústria-. Finalment, el col·lectiu ha volgut incidir en la manca d'espai pel jovent i incidir en la dramàtica expulsió constant d'aquells santcugatencs amb més dificultats econòmiques per afavorir la creació d'una "ciutat de luxe".
