El judici contra les activistes acusades de desordres pel tall a les vies de ferrocarrils a l'estació de Sant Cugat del Vallès durant la vaga feminista de 2018 ha arrencat aquest dilluns, sis anys després dels fets. Fiscalia demana una pena detres anys de presó i més de 26.000 eurosper danys i perjudicis a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que pocs mesos després de personar-se va acabar retirant-se de la causa.
Durant la primera sessió del judici han declarat les encausades, que només han respost a les preguntes de les seves advocades per explicar com van viure aquella jornada de protestes. En declaracions als mitjans de comunicació, denuncien que el seu cas respon a una persecució "política" al moviment feminista.
En aquest sentit, una de les advocades de la defensa, Laia Serra, recorda que tots els precedents de condemna per desordres públics relacionat amb el tall de vies de comunicació són per "sabotatges greus", que posen en perill tant la circulació com els usuaris. "Però el que tenim aquí és dret a la protesta", ha etzibat.
L'advocada defensa que la vaga del 8-M de 2018 estava "especialment dissenyada" per reivindicar el dret de les dones i és en aquest context que s'ha de circumscriure l'acció que fan fer les joves a l'estació d'FGC de Sant Cugat el Vallès, el matí del 8 de maig d'aquell any.
Durant l'interrogatori a les encausades s'ha intentat deixar palès que l'acció estava "informada" a les autoritats i que en tot moment hi va haver coordinació i bona entesa amb el personal de l'estació, els vigilants de seguretat i els Mossos d'Esquadra.
Les activistes també han detallat que eren una trentena les que van tallar les vies, però que només es va identificar a set de les participants. Durant l'exposició del seu relat, les noies també han explicat que la protesta no es va eternitzar i que fins i tot van obrir pas a un tren que va arribar poc després d'iniciar el tall.
L'interrogatori a les activistes, que han rebutjat respondre a les preguntes de Fiscalia, també ha servit a la defensa per recordar que de talls de vies com el del 8-M de 2018 se n'han fet molts, tant abans com després d'aquells fets, per part de diferents col·lectius i que en cap altre cas hi ha hagut conseqüències penals.
Proves sota sospita
Pel que fa a la documentació aportada, les defenses han demanat la impugnació d'un informe d'FGC que no està signat per cap professional i que tindria una "mínima eficàcia" com a prova. També denuncien que s'han inclòs en la causa unes imatges de vídeo del dia dels fets que estan "fragmentades".
La jutgessa que instrueix la causa ha rebutjat retirar-ho del cas i avisa les parts que aquestes proves no són en cap cas proves pericials i que quan arribi l'hora de dictar sentència se les tindrà en compte únicament com a prova documental, si així ho considera oportú.
Suport a les encausades
"Ens jutgen per feministes", ha exclamat a les portes del judici una de les portaveus de 8 Mil Motius, Maria Garcia. El col·lectiu, que s'ha concentrat a les portes dels Jutjats de Terrassa per donar suport a les encausades, defensa que "lluitar per un món just i exercir el dret a la protesta no és delicte"
Garcia ha titllat el judici contra les activistes de Sant Cugat de "judici de la vergonya" i reivindica la força del moviment feminista per marcar l'agenda política i "fer trontollar i qüestionar les estructures de poder". És per això que una de les encausades, Elena Ramis, assegura que "l'única sentència justa és l'absolució".
A les portes dels Jutjats també s'hi han concentrat familiars i amics de les activistes. Els seus pares han llegit un comunicat on lamenten que el sistema judicial acusi a qui lluita pels seus ideals: "Ens acusen d'haver-les educat potenciant el pensament crític"
El portaveu de les famílies, Carles Sala reivindica l'acció de les joves a les vies de ferrocarril perquè allò va servir per impulsar canvis. "Hem ensenyat a les nostres filles que cal intervenir i exercir el dret a protesta, desobeir les lleis i forçar que l'Estat reaccioni", assegura.
En aquest sentit, la defensa de les joves també ha volgut incloure en el seu relat, a través de les declaracions de les encausades, el fet que abans del 8-M de 2018 no existís cap protocol contra les agressions masclistes a FGC i que ha estat després que s'han fet passes des de l'administració en aquest sentit.
Dues sessions més de judici
El judici seguirà a partir de dimarts amb les declaracions dels Mossos d'Esquadra que van intervenir, els vigilants de seguretat de l'estació i els responsables de FGC, a més d'altres testimonis dels fets aportats per les defenses. Tot i que s'havien programat sessions fins dijous, l'objectiu de les parts és acabar un dia abans.
Les sessions s'han programat en una sala de vistes molt petita i això ha generat algun moment de tensió a l'entrada de les encausades i els familiars acreditats per seguir la vista. El personal de seguretat dels Jutjats ha volgut bloquejar les portes de l'edifici deixant fora alguns pares i això ha acabat d'encendre els ànims.
Finalment, però, totes les encausades han pogut estar acompanyades pels seus familiars. També han tingut problemes d'accés als Jutjats de Terrassa alguns mitjans de comunicació, que s'han quedat fora sense poder seguir el judici malgrat que la sala disposava d'espai suficient en el moment que s'ha decidit limitar l'accés.