14
de desembre
de
2020, 12:13
Actualitzat:
12:26h
Morts medievals enterrats a la façana del Monestir de Sant Cugat. Els cossos de quatre individus, separats en dues sepultures, han estat localitzats aquesta setmana al subsòl de l'entrada principal de l'església durant les intervencions que s'estan duent a terme aquests dies per la restauració i conservació de l'edifici del segle IX.
☠ VÍDEO | Troballa arqueològica al Monestir de #SantCugat: localitzen quatre esquelets a peus de la façana principal
— NacióSantCugat (@NacioSantCugat) December 14, 2020
El descobriment confirmaria el passat històric de la zona com a cementiri medieval; informa @SergiBaixasColohttps://t.co/zbouxqVMaVpic.twitter.com/rc9bZdzhYf
Unes actuacions que s'emmarquen en els treballs d'anàlisi de l'estabilitat de l'església després de detectar-se petits desplaçaments centimètrics a l'estructura del campanar, la façana principal i les naus nord i central del Monestir de Sant Cugat. En concret, les cales on s'han trobat els esquelets tenen com a objectiu arribar als fonaments per comprovar el seu estat i valorar l'afectació dels moviments.
La intervenció arqueològica, dirigida per l'arqueòleg Pere Lluís Artigues, explica que els cossos trobats no estan en massa bones condicions degut a l'acidesa del terreny però que demostren el passat necrològic de la zona. Un descobriment que obre la porta a plantejar més campanyes de recerca arqueològica de cara en un futur i comprovar si hi ha més persones enterrades al voltant de les parets del Monestir. Segons Artigues, a primera vista les restes òssies semblarien datar entre el segle XI-XII, una comprovació que es farà durant els propers dies en un centre de restauració.
Per altra banda, tal com ha explicat la responsable del Museu de Sant Cugat, Alba Rodríguez, que serà l'entitat que acollirà les restes per exposar-les, aquesta troballa ha permès localitzar una part del cementiri medieval associat a l'antiga església monàstica i que visualitza clarament l'ús funerari del Monestir, ja conegut pels textos monàstics i altres troballes, però fins ara no demostrat.
Tal com ha explicat Rodríguez, a l'edat mitjana, la creença que enterrar-se en lloc sagrat garantia la salvació eterna impulsava a moltes persones a voler dipositar les seves restes a l'entorn del Monestir, on a canvi de donacions generoses els monjos feien oracions diàries pels difunts i beneïen amb molta freqüència el cementiri.
Per la seva banda, la tinència d'alcaldia de Cultura Esther Madrona ha afirmat que aquest descobriment demostra que "Sant Cugat té molta història i que això ens esperona a continuar apostant per la recerca per entendre d'on venim i descobrir el nostre passat". Per ara, es documentaran aquestes troballes i s'aixecaran els cossos, i més endavant s'estudiarà donar-li continuïtat a la recerca arqueològica.