19
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
19:31h
Els municipis de més de 500 habitants amb un índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat són Matadepera (Vallès Occidental), Castellolí (Anoia) i Sant Cugat (Vallès Occidental), segons apareix recollit en les dades del 2020 publicades aquest dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística (Idescat).
En contraposició, a l'altre extrem, al podi dels municipis amb menor IST, hi apareixen recollits Barbens (Pla d’Urgell), Salt (Gironès) i Seròs (Segrià). Cal especificar que aquest índex concentra en un sol valor transversal informació amb indicadors sobre la situació laboral, el nivell educació, la immigració i la renda de la població. En aquesta línia, les dades també recullen que la renda mitjana més alta és a Matadepera (22.806 euros), mentre que la més baixa és a Salt (9.468 euros).
Tanmateix, a l'informe es detalla que hi ha 37 municipis amb un IST alt -que superen en més de 20 punts la mitjana catalana-, i 31 amb un IST baix -registrant 20 punts per sota de la mitjana del país-. Aprofundint en les dades, dels municipis que tenen millor nivell socioeconòmic 12 són de la zona metropolitana, 10 de Comarques Centrals i 6 de l’Alt Pirineu i Aran. En canvi, els municipis amb nivell socioeconòmic més baix són 16 a Ponent i 9 a les comarques gironines.
Al Pallars Sobirà tots els municipis tenen un nivell socioeconòmic per sobre de la mitjana catalana, mentre que a la Cerdanya, el Pla de l’Estany, el Moianès, el Solsonès i la Segarra ho tenen 9 de cada 10 localitats.
En canvi, tots els municipis de la Ribera d’Ebre i el Montsià estan per sota de la mitjana, i al Baix Penedès, el Baix Ebre i la Terra Alta hi són 9 de cada 10.
La població ocupada, que és del 64% a Catalunya, té els seus nivells més alts a Vila-sana (81,1%) i Castellolí (80%), i els més baixos a Talarn (30,7%) i Lloret de Mar (44,5%).
Les localitats analitzades amb més treballadors de baixa qualificació són Sant Pere Pescador (35,2%) i Ullà (29,8%), mentre que a la inversa lideren la llista, de nou, Matadepera (2,6%) i Sant Cugat (3,9%).
Els indicadors concrets analitzats per l’IST mostren que la població jove sense estudis postobligatoris és d’un 26,6% a Catalunya, però arriba al 60,9% a Torres de Segre i al 57% a la Jonquera, i baixa al 5,4% i el 8,2% a Matadepera i Sant Cugat, respectivament.
Pel que fa al percentatge de gent de més de 20 anys amb estudis baixos -que és del 14% a tota Catalunya-, lideren el rànquing la Fatarella (33%) i Vilalba dels Arcs (31,6%), mentre que on n’hi ha menys és a Lladó (3,3%) i Matadepera (3,9%).
Els municipis amb més estrangers de països amb renda baixa o mitjana són Guissona (51,8%) i la Portella (40,4%), mentre que els que en tenen menys són Castellolí (0,6%) i Maspujols (1,1%), amb la mitjana catalana en el 13%.
En contraposició, a l'altre extrem, al podi dels municipis amb menor IST, hi apareixen recollits Barbens (Pla d’Urgell), Salt (Gironès) i Seròs (Segrià). Cal especificar que aquest índex concentra en un sol valor transversal informació amb indicadors sobre la situació laboral, el nivell educació, la immigració i la renda de la població. En aquesta línia, les dades també recullen que la renda mitjana més alta és a Matadepera (22.806 euros), mentre que la més baixa és a Salt (9.468 euros).
Tanmateix, a l'informe es detalla que hi ha 37 municipis amb un IST alt -que superen en més de 20 punts la mitjana catalana-, i 31 amb un IST baix -registrant 20 punts per sota de la mitjana del país-. Aprofundint en les dades, dels municipis que tenen millor nivell socioeconòmic 12 són de la zona metropolitana, 10 de Comarques Centrals i 6 de l’Alt Pirineu i Aran. En canvi, els municipis amb nivell socioeconòmic més baix són 16 a Ponent i 9 a les comarques gironines.
Un IST, generalment alt
La majoria dels municipis de Catalunya, però, són en el nivell que es considera mitjà-alt d’IST. Es tracta de 527 localitats, repartides per tot el país, excepte a les Terres de l’Ebre. En aquest sentit, 352 municipis apareixen amb un IST mitjà baix, on hi ha la majoria dels de l’Ebre.Al Pallars Sobirà tots els municipis tenen un nivell socioeconòmic per sobre de la mitjana catalana, mentre que a la Cerdanya, el Pla de l’Estany, el Moianès, el Solsonès i la Segarra ho tenen 9 de cada 10 localitats.
En canvi, tots els municipis de la Ribera d’Ebre i el Montsià estan per sota de la mitjana, i al Baix Penedès, el Baix Ebre i la Terra Alta hi són 9 de cada 10.
La població ocupada, que és del 64% a Catalunya, té els seus nivells més alts a Vila-sana (81,1%) i Castellolí (80%), i els més baixos a Talarn (30,7%) i Lloret de Mar (44,5%).
Les localitats analitzades amb més treballadors de baixa qualificació són Sant Pere Pescador (35,2%) i Ullà (29,8%), mentre que a la inversa lideren la llista, de nou, Matadepera (2,6%) i Sant Cugat (3,9%).
Els indicadors concrets analitzats per l’IST mostren que la població jove sense estudis postobligatoris és d’un 26,6% a Catalunya, però arriba al 60,9% a Torres de Segre i al 57% a la Jonquera, i baixa al 5,4% i el 8,2% a Matadepera i Sant Cugat, respectivament.
Pel que fa al percentatge de gent de més de 20 anys amb estudis baixos -que és del 14% a tota Catalunya-, lideren el rànquing la Fatarella (33%) i Vilalba dels Arcs (31,6%), mentre que on n’hi ha menys és a Lladó (3,3%) i Matadepera (3,9%).
Els municipis amb més estrangers de països amb renda baixa o mitjana són Guissona (51,8%) i la Portella (40,4%), mentre que els que en tenen menys són Castellolí (0,6%) i Maspujols (1,1%), amb la mitjana catalana en el 13%.