Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que Vinícius es perdrà el Barça-Madrid del 25 d'octubre, i això vol dir que esperen deu dies de llagrimeta preventiva del presumptament reformat José Mourinho. També ha estat un bon serial la negociació de les esquerres per estructurar-se camí del 29-N: tot indica que no hi haurà un acord d'última hora i que la disgregació s'imposarà. El Front Ampli ho serà menys del que esperaven els seus impulsors, perquè la fractura amb Podem persisteix i perquè algú -deliberadament- ha volgut oblidar que ERC, abans que res i fins que els fets demostrin el contrari, és un partit català i d'obediència catalana.
Gabriel Rufián s'ha trobat davant la paradoxa de ser un líder conegut i reconegut a nivell estatal, però des d'unes sigles que -per raons geogràfiques, històriques i polítiques- tenen límits evidents. Al final ha pogut forçar Oriol Junqueras a integrar Podem dins la llista i a tenir permís per fer mítings al costat d'Irene Montero, però res fa pensar que hi hagi una aliança amb els Comuns, liderats per Ada Colau i entusiastes del Front Ampli. L'exalcaldessa de Barcelona ha arribat a dir que estava disposada a renunciar a ser candidata i a canviar el nom del projecte per sumar ERC: són ofertes que, tradicionalment, només es fan quan se sap que una negociació es dirigeix cap a les roques.
Quines lliçons es poden treure? Que, en política, qui més parla de projecte és qui més importància atorga als noms. Que, si l'esquerra del PSOE no és capaç de posar-se d'acord davant el perill de PP i Vox -que poden governar fins i tot si Alberto Núñez Feijóo és superat per Pedro Sánchez-, que s'ho faci mirar. I que, si Santiago Abascal és ministre, serà perquè una majoria ho ha volgut. Si a Itàlia guanya Giorgia Meloni, si Marine Le Pen té a tocar la presidència francesa, si a Alemanya l'AfD mossega, Espanya és a prop de deixar de ser l'excepció. Facin el que facin Rufián i Colau. Si voleu ampliar, aquí teniu l'estrena de l'Snooker de butxaca amb Ferran Casas i Roger Pi de Cabanyes.
Ens ha agradat
Quan es parla de conciliar, moltes vegades només es té en compte la cura dels fills. L'extensió dels permisos de maternitat i paternitat va en aquesta línia. Però sovint es tendeix a atendre amb menys atenció què passa quan un familiar es posa malalt, una tasca que acostuma a recaure -no cal ni comprovar-ho amb dades, perquè la realitat parla per si sola- en les dones. Per això és una bona notícia que el Tribunal Suprem hagi prohibit a les empreses limitar els permisos per atendre familiars amb problemes de salut. Els cinc dies de permís, per tant, es renovaran sense que hi hagi un topall anual. Un bon missatge, especialment per als qui es troben en la tessitura de cuidar per dalt i per baix.
No ens ha agradat
La setmana ens ha deixat una tragèdia d'aquelles que colpeixen: la confirmació de la mort del Rami, el nen de dotze anys que va desaparèixer amb els aiguats de principis de mes a Granollers i va ser trobat aquest dimecres a Sitges. La identitat es va confirmar a l'Institut de Medicina Legal de Bellvitge, perquè el cos ja presentava senyals de descomposició. L'encarregat de confirmar la troballa va ser el president Salvador Illa. El menor, autista, ja s'havia perdut en ocasions prèvies. L'episodi deixa dues evidències: la força de la naturalesa -cada vegada més notable en episodis de pluges desfermades- i el patiment que deu haver viscut la família al llarg de les últimes dues setmanes.
Què fem el cap de setmana
D'aquí al 29-N, els caps de setmana -ja ens disculpareu- estaran molt centrats en el camí cap a les eleccions. Dissabte us explicarem què tal ha anat la presentació del Front Ampli a Madrid, i diumenge enviarem el nostre Pep Martí al míting que Alberto Núñez Feijóo protagonitzarà a Barcelona. També tindreu la primera newsletter d'Impacte a càrrec de l'Eloi Sadurní, que agafa el relleu de l'Arnau Urgell, i entrevistes variades: l'editor Eduard Voltas, la regidora Victòria Alsina, l'exeurodiputat Ramon Tremosa i l'epidemiòleg Antoni Trilla, que s'acaba de jubilar. I, com sempre que hi ha baròmetre del CEO, rascarem en les dades perquè gaudiu d'una lectura reposada. Bon cap de setmana!
